vàlvula - Diccionari d'enginyeria civil

Mecanisme que es pot col·locar en una canonada, en una cambra, etc., per a regular, interrompre o restablir el pas d'un fluid.

Les vàlvules utilitzades en conductes de pressió, accionades manualment a voluntat i que funcionen segons els mateixos principis que les aixetes, poden ser vàlvules d'assentament, vàlvules de comporta, o de guillotina, vàlvules de papallona i vàlvules de bola.

Mentre que en les vàlvules d'assentament un obturador cònic es desplaça, en fer girar el seu cargol, en la mateixa direcció del fluid fins a tancar l'orifici que li serveix d'assentament, en les vàlvules de comporta, o de guillotina, l'obturador talla la vena fluida transversalment. En les vàlvules de papallona, l'obturador gira angularment al voltant d'un eix transversal situat a l'interior del conducte, i en les vàlvules de bola l'obturador és una bola que, mitjançant una molla, s'ajusta en l'assentament, que és de perfil esfèric. Hi ha nombroses vàlvules d'accionament automàtic, algunes de les quals es tanquen i s'obren en funció de la pressió del fluid i del sentit en què s'exerceix: són les anomenades vàlvules de retenció o ^antiretorns^ o clapetes, que s'instal·len a les conduccions, a l'entorn de les bombes i d'altres aparells, etc. N'hi ha, però, que romanen obertes mentre hi hagi una pressió normal del fluid en la conducció; si aquesta varia, el mateix fluid arrossega l'element obturador tot tancant-les. També són d'accionament automàtic les vàlvules de flotador, en les quals un flotador les tanca quan puja el nivell de líquid al dipòsit i les torna a obrir quan baixa. En són exemples les vàlvules emprades en els carburadors dels automòbils, i també les vàlvules de seguretat, que consisteixen en una carcassa on hi ha instal·lada una molla que empeny un tap i que té una certa resistència regulable a deformar-se, de manera que si la pressió del sistema supera aquesta resistència la molla s'encongeix, tot arrossegant el tap i obrint el dispositiu. En el cas de les ^electrovàlvules^, l'obturador és accionat per un interruptor que permet actuar sobre un electroimant acoblat a la tija de la vàlvula. En les vàlvules reductores de pressió, anomenades també vàlvules reductores de retenció i vàlvules transformadores de pressió, una membrana perforada, un èmbol, un tap, etc., són sotmesos, per una de les cares, a una pressió més elevada que la que es vol regular, i, per l'altra, a la pressió, més reduïda, regulada. Les forces resultants d'ambdues pressions són compensades i equilibrades mitjançant molles i, eventualment, pel pes de l'element obturador. Quan la pressió regulada assoleix el seu límit superior, la força que exerceix, sumada a l'acció de la molla, venç l'esforç a què és sotmès per la cara de la pressió elevada i tanca el pas, que s'obre de bell nou quan disminueix la pressió que la vàlvula ha de reduir. Aquests tipus de vàlvules són molt utilitzats en determinades instal·lacions, com les de proveïment d'aigua, que tenen la connexió de servei en zones elevades, cosa que pot provocar una pressió excessiva a les zones baixes, amb el consegüent risc de ruptures a la conducció, o també en aplicacions industrials que treballen amb vapor o gasos comprimits i en instal·lacions domèstiques de butà i propà, en les quals aquests gasos són fornits per bombones on es mantenen liquats per pressió. També s'usen les anomenades vàlvules mantenidores de pressió, que permeten mantenir-ne un valor mínim aigua amunt de la seva posició. Un exemple típic d'aplicació és un sistema de proveïment d'aigua a una població amb dues zones, l'una més elevada que l'altra, de les quals la més elevada ha de tenir prioritat en el subministrament; així, si se situa una vàlvula mantenidora de pressió entre tots dos espais, només hi passarà aigua cap a la zona baixa si la pressió de la zona elevada supera un mínim fixat.