ferm - Diccionari d'enginyeria civil

Conjunt de ^capes^ superposades, relativament horitzontals, de diferents materials compactats adequadament, recolzades sobre l'esplanada, que han de suportar les càrregues de trànsit durant el període de projecte sense deterioraments que afectin la seguretat de circulació, la comoditat dels usuaris o la integritat de l'estructura.

Consta com a mínim de dues capes, el ^paviment^ i la ^base^, i, de vegades, d'una altra capa, la ^subbase^, cadascuna de les quals pot estar constituïda al seu torn per més d'una capa.

Els principals tipus de ferms són: a) ferms flexibles, formats per una sèrie de capes constituïdes per materials amb una resistència a la deformació decreixent amb la profunditat. En general, tenen almenys una capa de trànsit bituminosa sobre capes granulars; b) ferms semiflexibles o flexibles amb base bituminosa; c) ferms semirígids, amb capes inferiors d'igual o major rigidesa que les superiors, formats per bases tractades o estabilitzades amb ciment i paviments bituminosos; d) ferms inversos, en els quals entre el paviment bituminós i la capa tractada amb ciment s'interposa una capa granular per a evitar la reflexió en superfície de les esquerdes produïdes per la retracció de la capa tractada; e) ferms rígids, formats per un paviment de formigó sobre capes tractades o granulars; f) ferms mixtos, constituïts per una capa de formigó de baixa resistència i un paviment bituminós.