Back to top
  • ca  edema, n m
  • es  edema, n m
  • fr  oedème, n m
  • en  edema, n

Manifestacions clíniques

Definición
Presència d'un excés de líquid a l'espai intersticial.

Nota

  • L'edema es produeix sempre que es trenca l'equilibri entre la pressió oncòtica del plasma i la pressió hidroestàtica intravascular (venosa o limfàtica), i també quan augmenta la permeabilitat capil·lar.

    Quan el líquid s'acumula en una cavitat serosa es forma ascites (al peritoneu), hidrotòrax (a la pleura) o hidropericardi (al pericardi).

    La denominació edema prové del grec oídema 'inflor'.
  • ca  limfoedema, n m
  • ca  edema limfàtic, n m sin. compl.
  • ca  limfedema, n m sin. compl.
  • es  edema linfático, n m
  • es  linfedema, n m
  • fr  lymphoedème, n m
  • en  lymphedema, n

Manifestacions clíniques

Definición
Edema crònic, unilateral o bilateral, de les extremitats però també d'altres regions, degut a l'acumulament de líquid, ric en proteïnes, a l'espai intersticial, com a resultat d'alteracions congènites o adquirides dels vasos limfàtics, que pot evolucionar cap a l'organització fibròtica i l'elefantiasi.

Nota

  • El limfoedema és blanc, dur i elàstic, no deixa fòvea a la pressió digital i no millora amb l'elevació del membre afectat.
  • ca  reacció adversa immunorelacionada, n f
  • ca  efecte advers immunorelacionat, n m sin. compl.
  • es  efecto adverso inmunorrelacionado, n m
  • es  reacción adversa inmunorrelacionada, n f
  • fr  effet indésirable lié à l'immunothérapie, n m
  • en  immune-related adverse event, n
  • en  immune-related adverse reaction, n

Tractaments i recerca

Definición
Efecte desfavorable provocat per una activació desregulada o excessiva del sistema immunitari en resposta a un tractament.
  • ca  resposta placebo, n f
  • ca  efecte placebo, n m sin. compl.
  • es  efecto placebo, n m
  • es  respuesta placebo, n f
  • fr  effet placebo, n m
  • en  placebo effect, n
  • en  placebo response, n

Tractaments i recerca

Definición
Conjunt de canvis positius que experimenta una persona en el seu estat de salut després de rebre un tractament, els quals no són conseqüència del mecanisme d'acció del tractament, sinó de canvis de tipus inespecífic associats a l'expectativa de millora relacionada amb l'administració del tractament.
  • ca  efecte secundari, n m
  • es  efecto secundario, n m
  • fr  effet secondaire, n m
  • en  secondary effect, n

Tractaments i recerca

Definición
Reacció no volguda que apareix eventualment com a conseqüència indirecta de l'acció d'un fàrmac, per un tractament o per una intervenció diagnòstica, curativa o preventiva.

Nota

  • L'efecte secundari no ha de ser necessàriament perjudicial o nociu.
  • ca  vòmit, n m
  • ca  èmesi, n f sin. compl.
  • es  emesis, n f
  • es  vómito, n m
  • fr  émèse, n f
  • fr  vomissement, n f
  • en  emesis, n
  • en  vomiting, n

Manifestacions clíniques

Definición
Expulsió convulsiva del contingut de l'estómac per la boca.
  • ca  empatia, n f
  • es  empatía, n f
  • fr  empathie, n f
  • en  empathy, n

Pacients i atenció centrada en la persona

Definición
Facultat d'una persona de percebre i comprendre la conducta, les emocions i els sentiments dels altres, sense compartir necessàriament les mateixes emocions o els mateixos sentiments.

Nota

  • L'empatia, juntament amb la compassió, constitueix un valor bàsic de la relació assistencial.
  • ca  empoderament, n m
  • es  empoderamiento, n m
  • fr  autonomisation, n f
  • en  empowerment, n

Pacients i atenció centrada en la persona

Definición
Procés pel qual una persona, un grup de persones o una comunitat adquireix, sovint mitjançant la formació, els mitjans per a enfortir el seu potencial en la gestió autònoma de la seva salut i el seu benestar.
  • ca  envelliment, n m
  • es  envejecimiento, n m
  • fr  vieillissement, n m
  • en  aging, n

Factors de risc i prevenció

Definición
Procés biològic que comporta canvis graduals en un organisme amb el pas del temps i que condueix a la vellesa.
  • ca  epigenètica, n f
  • es  epigenética, n f
  • fr  épigénétique, n f
  • en  epigenetics, n

Conceptes generals

Definición
Branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.

Nota

  • L'epigenètica permet explicar, per exemple, per què alguns animals hereten l'obesitat i d'altres no, malgrat que genèticament siguin idèntics. En el cas dels éssers humans, és explicable per fenòmens epigenètics, per exemple, el fet que bessons idèntics des del punt de vista genètic presentin trets biològics diferents.