Back to top

Terminologia del càncer

Presentación
  • ca  odinofàgia, n f
  • es  odinofagia, n f
  • fr  odynophagie, n f
  • en  odynophagia, n

Definición
Deglució dolorosa.

Nota

  • Una odinofàgia crònica ha de fer pensar en malalties d'alt risc, com el càncer.
  • ca  dispnea, n f
  • ca  ofec, n m sin. compl.
  • ca  tapament, n m sin. compl.
  • es  disnea, n f
  • fr  dyspnée, n f
  • en  dyspnea, n

Definición
Sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Nota

  • Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

    La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
  • ca  oncogèn, n m
  • es  oncogén, n m
  • fr  oncogène, n m
  • en  oncogene, n

Definición
Gen que, en expressar-se, determina la transformació d'una cèl·lula sana en cancerosa o participa en el procés cancerós.
  • ca  oncogen -ògena, adj
  • ca  tumorigen -ígena, adj
  • es  oncógeno -na, adj
  • es  tumorígeno -na, adj
  • fr  oncogène, adj
  • fr  oncogénique, adj
  • fr  tumorigène, adj
  • en  oncogenic, adj
  • en  tumorigenic, adj

Definición
Que produeix tumors.
oncòleg | oncòloga oncòleg | oncòloga

  • ca  oncòleg | oncòloga, n m, f
  • es  oncólogo | oncóloga, n m, f
  • fr  oncologue, n m, f
  • en  oncologist, n

Definición
Especialista en la branca de la patologia que tracta dels tumors.
  • ca  oncologia, n f
  • es  oncología, n f
  • fr  oncologie, n f
  • en  oncology, n

Definición
Branca de la patologia especialitzada en l'estudi i el tractament dels tumors, especialment els de caràcter maligne.
  • ca  osteoma, n m
  • es  osteoma, n m
  • fr  ostéome, n m
  • en  osteoma, n

Definición
Tumor benigne format per teixit ossi normal, però molt dens, derivat del periosti.

Nota

  • L'osteoma es presenta sobretot en ossos del crani i de la cara (si frontal, si etmoidal, maxil·lars i taules externa i interna dels ossos del crani).
  • ca  osteosarcoma, n m
  • ca  sarcoma osteoblàstic, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma osteogen, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma osteoide, n m sin. compl.
  • ca  sarcoma osteolític, n m sin. compl.
  • es  osteosarcoma, n m
  • fr  ostéosarcome, n m
  • en  osteosarcoma, n

Definición
Tumor maligne de l'os, constituït per teixit connectiu, teixit ossi o osteoide i teixit cartilaginós.

Nota

  • L'osteosarcoma té un caràcter invasor local molt acusat., i el creixement subperiòstic que té fa que el periosti se separi de l'os i dibuixi la imatge radiològica del triangle reactiu.

    La localització preferent és a les metàfisis dels ossos llargs, la distal del fèmur i les superiors de la tíbia, el fèmur i l'húmer. Dona metàstasis, sobretot pulmonars, i és més freqüent en joves de sexe masculí, entre els 10 i els 25 anys.

    L'ús de la denominació sarcoma osteogen s'explica per la seva capacitat de formar teixit ossi.