odinofàgia
odinofàgia
- ca odinofàgia, n f
- es odinofagia, n f
- fr odynophagie, n f
- en odynophagia, n
Definició
Deglució dolorosa.
Nota
- Una odinofàgia crònica ha de fer pensar en malalties d'alt risc, com el càncer.
ofec
ofec
- ca dispnea, n f
- ca ofec, n m sin. compl.
- ca tapament, n m sin. compl.
- es disnea, n f
- fr dyspnée, n f
- en dyspnea, n
Definició
Sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per a respirar.
Nota
-
Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.
La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.
oncogèn
oncogèn
- ca oncogèn, n m
- es oncogén, n m
- fr oncogène, n m
- en oncogene, n
Definició
Gen que, en expressar-se, determina la transformació d'una cèl·lula sana en cancerosa o participa en el procés cancerós.
oncogen -ògena
oncogen -ògena
- ca oncogen -ògena, adj
- ca tumorigen -ígena, adj
- es oncógeno -na, adj
- es tumorígeno -na, adj
- fr oncogène, adj
- fr oncogénique, adj
- fr tumorigène, adj
- en oncogenic, adj
- en tumorigenic, adj
Definició
Que produeix tumors.
oncòleg | oncòloga
oncòleg | oncòloga
- ca oncòleg | oncòloga, n m, f
- es oncólogo | oncóloga, n m, f
- fr oncologue, n m, f
- en oncologist, n
Definició
Especialista en la branca de la patologia que tracta dels tumors.
oncologia
oncologia
- ca oncologia, n f
- es oncología, n f
- fr oncologie, n f
- en oncology, n
Definició
Branca de la patologia especialitzada en l'estudi i el tractament dels tumors, especialment els de caràcter maligne.
osteoma
osteoma
- ca osteoma, n m
- es osteoma, n m
- fr ostéome, n m
- en osteoma, n
Definició
Tumor benigne format per teixit ossi normal, però molt dens, derivat del periosti.
Nota
- L'osteoma es presenta sobretot en ossos del crani i de la cara (si frontal, si etmoidal, maxil·lars i taules externa i interna dels ossos del crani).
osteosarcoma
osteosarcoma
- ca osteosarcoma, n m
- ca sarcoma osteoblàstic, n m sin. compl.
- ca sarcoma osteogen, n m sin. compl.
- ca sarcoma osteoide, n m sin. compl.
- ca sarcoma osteolític, n m sin. compl.
- es osteosarcoma, n m
- fr ostéosarcome, n m
- en osteosarcoma, n
Definició
Tumor maligne de l'os, constituït per teixit connectiu, teixit ossi o osteoide i teixit cartilaginós.
Nota
-
L'osteosarcoma té un caràcter invasor local molt acusat., i el creixement subperiòstic que té fa que el periosti se separi de l'os i dibuixi la imatge radiològica del triangle reactiu.
La localització preferent és a les metàfisis dels ossos llargs, la distal del fèmur i les superiors de la tíbia, el fèmur i l'húmer. Dona metàstasis, sobretot pulmonars, i és més freqüent en joves de sexe masculí, entre els 10 i els 25 anys.
L'ús de la denominació sarcoma osteogen s'explica per la seva capacitat de formar teixit ossi.