Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico, n m
  • es  aumento del punto de ebullición, n m
  • es  aumento ebulloscópico, n m
  • es  elevación del punto de ebullición, n m
  • en  boiling-point elevation, n
  • en  ebullioscopic elevation, n
  • en  ebullioscopic increase, n

Química física

Definición
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col·ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per $-\ln(y^{(l)}_1x^{(l)}_1) = a_e \Delta T_e$, en què $x^{(l)}_1$ és la fracció molar del dissolvent, $\Delta T_e = T_e -\Delta T^*_e$ és l'ascens ebullioscòpic, $a_e = \frac{\Delta_{ T_e} H_1^\circ}{R\,(T^*_e)^2}$ és una constant característica del dissolvent i $\Delta T_e H_1^\circ$ és la calor latent d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal, l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, l'ascens ebullioscòpic és proporcional a la molalitat del solut, i ve donat per ∆Te = ke m, en què ke = M1/ae és la constant ebullioscòpica.
  • ca  autocatàlisi, n f
  • es  autocatálisis, n f
  • en  autocatalysis, n

Química física

Definición
Catàlisi d'una reacció per mitjà dels productes que s'hi formen.

Nota

  • La velocitat de reacció d'una reacció autocatalítica augmenta a mesura que augmenta la concentració dels productes. Aquesta acceleració, però, no és indefinida, atès que a mesura que avança la reacció autocatalítica, els reactius es van consumint. El perfil de concentració amb el temps mostra una dependència sigmoidal.

    L'equació química d'una reacció autocatalítica genèrica senzilla és A + B → B + B.

    Algunes reaccions autocatalítiques donen lloc a reaccions oscil·lants.

    Són exemples de reaccions autocatalítiques la reacció de Belousov-Zhabotinski i els mecanismes de reacció generals de Lotka-Volterra, com els models brussel·lador i oregonador.
  • ca  autoindicador, n m
  • es  autoindicador, n m
  • en  self indicator, n

Química analítica

Definición
Indicador de color que participa en la reacció d'una valoració.

Nota

  • Un autoindicador pot actuar com a agent valorant o com a anàlit. L'autoindicador, en arribar al punt final, indueix un canvi de color bé perquè hi resta en excés (autoindicador com a agent valorant), bé perquè en desapareix (autoindicador com a anàlit).

    Són autoindicadors el iode i el permanganat de potassi.
  • ca  autoprotòlisi, n f
  • es  autoprotolisis, n f
  • es  autoprotólisis, n f
  • en  autoprotolysis, n

Química analítica

Definición
Reacció reversible de dissociació d'un dissolvent amfipròtic en els seus ions, produïda per la transferència d'un protó entre dues molècules del dissolvent.

Nota

  • L'autoprotòlisi s'observa normalment en els dissolvents pròtics: 2 H2O → H3O+ + OH−. Aquestes reaccions tenen un equilibri que està força desplaçat cap a l'esquerra. La constant d'equilibri d'aquests processos és la constant d'autoprotòlisi, la qual, quan s'aplica a l'aigua, rep el nom de producte iònic de l'aigua.

    Vegeu també protòlisi.
  • ca  auxocrom, n m
  • es  auxocromo, n m
  • en  auxochrome, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Substituent que modifica l'absorció de radiació d'un cromòfor en provocar un desplaçament de la longitud d'ona del màxim d'absorció òptica del cromòfor o en intensificar-ne el color.

Nota

  • El terme auxocrom es considera obsolet.
  • ca  extensió de la reacció, n f
  • ca  avançament de la reacció, n m sin. compl.
  • es  avance de reacción, n m
  • es  extensión de reacción, n f
  • en  extent of reaction, n
  • sbl  ξ

Química física

Definición
Expressió del progrés d'una reacció segons el nombre de transformacions químiques.

Nota

  • Matemàticament, l'extensió de la reacció s'expressa com dξ = dni / νi, en què ni és la quantitat de substància i νi és el coeficient estequiomètric de l'espècie i-èsima.
  • ca  azeòtrop, n m
  • ca  mescla azeotròpica, n f sin. compl.
  • es  azeótropo, n m
  • es  mezcla azeotrópica, n f
  • en  azeotrope, n
  • en  azeotropic mixture, n

Química física

Definición
Mescla de dos o més components volàtils en què la composició de la fase líquida és la mateixa que la de la fase de vapor, per la qual cosa el seu comportament sembla el d'un líquid pur i no es pot separar per destil·lació fraccionada.

Nota

  • Habitualment, en un diagrama de fases binari, l'azeòtrop és representat per un punt singular que apareix en l'equilibri líquid-vapor de mescles binàries que tenen desviacions importants del comportament ideal donat per la llei de Raoult. En diagrames de fases a pressió constant, les mescles que presenten desviacions positives de la llei de Raoult presenten un mínim, de manera que la composició de l'azeòtrop és la que té la temperatura d'ebullició més baixa i es comporta com si es tractés d'un compost pur, és a dir, la temperatura d'ebullició no varia mentre es produeix el canvi de fase de la totalitat de la mescla, bé de líquid a vapor, bé de vapor a líquid. Com que la variació del punt d'ebullició amb la pressió és una característica pròpia de cada líquid, si es varia la pressió de treball l'azeòtrop deixa de ser-ho i, en conseqüència, el punt d'ebullició deixa de mantenir-se constant mentre dura el procés de canvi de fase.

    En condicions normals de treball, gairebé la meitat de les mescles binàries líquides conegudes són azeòtrops. L'exemple més conegut és l'alcohol venut a les farmàcies, que és del 96 % en volum (93 % en pes). La composició de l'azeòtrop que forma l'aigua amb l'alcohol a pressió atmosfèrica dona una temperatura d'ebullició de 78,2 ºC, per sota dels punts d'ebullició normals de l'aigua i de l'etanol pur. Si s'obre una botella d'etanol pur a l'aire, de seguida es forma l'azeòtrop que li correspon a la pressió atmosfèrica amb el vapor d'aigua present a l'atmosfera. Un exemple d'azeòtrop amb punt d'ebullició màxim és el format per l'aigua i el clorur d'hidrogen.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  azocompost, n m
  • ca  azo, n m sin. compl.
  • ca  compost azo, n m sin. compl.
  • es  azocompuesto, n m
  • es  compuesto azo, n m
  • en  azo compound, n
  • en  azocompound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos intensament acolorits que tenen el grup azo, unit generalment a grups aril.

Nota

  • Els azocompostos poden ser solubles en aigua o insolubles en funció dels grups funcionals que contenen i, més concretament, de la seva polaritat. La majoria d'azocompostos són orgànics, però també se'n coneixen molts d'inorgànics.

    Fonamentalment s'obtenen per diazotació i posterior copulació.

    Els azocompostos s'anomenen amb la forma prefixada azo-.
  • ca  grup azo, n m
  • ca  azo, n m sin. compl.
  • es  azo, n m
  • es  grupo azo, n m
  • es  grupo funcional azo, n m
  • en  azo group, n
  • for  −N=N−

Química orgànica

Definición
Grup cromofòric amb un doble enllaç nitrogen-nitrogen, enllaçat generalment a un substituent hidrocarbonat per cada àtom de nitrogen.
  • ca  azo-, pfx
  • es  azo-, pfx
  • en  azo-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els azocompostos.