Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  complexometria indirecta, n f
  • es  complexometría indirecta, n f
  • en  indirect complexometry, n

Química analítica

Definición
Complexometria en què es valora un catió desplaçat pel catió anàlit.

Nota

  • En una complexometria per desplaçament s'aprofita que la majoria dels cations formen quelats més estables que els cations Zn2+ i Mg2+ amb la sal disòdica de l'àcid etilendiaminotetraacètic, de manera que es produeix una reacció de desplaçament, com ara MgY2− + M2+ → MY2− + Mg2+ en el cas del magnesi. Així doncs, s'addiciona un excés del complex MgY2− o ZnY2−, es deixa prou temps perquè el catió anàlit alliberi el catió magnesi o el catió zinc i, finalment, es valora el catió desplaçat amb una solució patró de sal disòdica d'àcid etilendiaminotetraacètic.
  • ca  complexometria per retrocés, n f
  • es  complexometría por retroceso, n f
  • en  back complexometry, n

Química analítica

Definición
Complexometria en què s'empra un excés d'agent complexant quan el catió que cal determinar no és estable en solució al pH necessari per a la formació del complex, o bé quan no es disposa d'un indicador adient i cal determinar l'agent complexant que no ha reaccionat amb una solució valorant que conté un altre catió.

Nota

  • L'agent complexant en una complexometria per retrocés sol ser àcid etilendiaminotetraacètic. Com a solució valorant metàl·lica habitualment s'utilitza una solució de sulfat de zinc o bé de sulfat de magnesi.
  • ca  component, n m
  • es  componente, n m
  • en  component, n

Química física

Definición
Espècie independent present en un sistema termodinàmic.

Nota

  • El nombre de components indica el nombre mínim de variables de composició que s'han d'especificar perquè quedi fixada la composició de cadascuna de les fases del sistema. Generalment, el nombre de components és el nombre d'espècies diferents que hi ha en el sistema menys les relacions que hi pot haver entre elles, com, per exemple, les relacions d'equilibri químic o les relacions entre la composició inicial de reactius o productes d'una reacció.
  • ca  component majoritari, n m
  • es  componente mayoritario, n m
  • en  major component, n

Química analítica

Definición
Component d'una mostra que representa una concentració superior a l'1,0 % respecte al conjunt de la mostra.
  • ca  component minoritari, n m
  • es  componente minoritario, n m
  • en  minor component, n

Química analítica

Definición
Component d'una mostra que representa una concentració d'entre 0,1 i 1,0 % respecte al conjunt de la mostra.
  • ca  composició, n f
  • ca  composició química, n f sin. compl.
  • es  composición, n f
  • es  composición química, n f
  • en  chemical composition, n
  • en  composition, n

Química analítica

Definición
Proporció dels diferents elements o substàncies que formen part respectivament d'un compost o d'una mescla.
  • ca  composició, n f
  • ca  composició química, n f sin. compl.
  • es  composición, n f
  • es  composición química, n f
  • en  chemical composition, n
  • en  composition, n

Química analítica

Definición
Proporció dels diferents elements o substàncies que formen part respectivament d'un compost o d'una mescla.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  azocompost, n m
  • ca  azo, n m sin. compl.
  • ca  compost azo, n m sin. compl.
  • es  azocompuesto, n m
  • es  compuesto azo, n m
  • en  azo compound, n
  • en  azocompound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos intensament acolorits que tenen el grup azo, unit generalment a grups aril.

Nota

  • Els azocompostos poden ser solubles en aigua o insolubles en funció dels grups funcionals que contenen i, més concretament, de la seva polaritat. La majoria d'azocompostos són orgànics, però també se'n coneixen molts d'inorgànics.

    Fonamentalment s'obtenen per diazotació i posterior copulació.

    Els azocompostos s'anomenen amb la forma prefixada azo-.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  compost carbonílic, n m
  • es  compuesto carbonílico, n m
  • en  carbonyl compound, n

Química orgànica

Definición
Cadascun dels compostos que contenen el grup carbonil.

Nota

  • El grup carbonil el contenen els compostos de segon grau d'oxidació, que són els aldehids i les cetones, i els de tercer grau d'oxidació, que són els àcids carboxílics i els seus derivats, els èsters, els anhídrids d'àcid i les amides (vegeu la imatge).
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  complex, n m
  • ca  compost de coordinació, n m sin. compl.
  • es  complejo, n m
  • es  compuesto de coordinación, n m
  • en  complex, n
  • en  coordination compound, n

Química inorgànica

Definición
Compost que conté un àtom metàl·lic, generalment un element de transició, envoltat d'espècies químiques de naturalesa aniònica, catiònica o neutra que s'hi uneixen mitjançant enllaços coordinats.

Nota

  • L'àtom metàl·lic que ocupa la posició central d'un compost s'anomena àtom central, i les espècies que s'hi uneixen, lligands. L'agrupació resultant pot resultar positiva, negativa o neutra.

    L'àtom central acostuma a presentar un estat d'oxidació positiu, generalment baix o, algunes vegades, igual a zero.

    Els lligands poden ser aniònics o neutres i, en alguns casos, catiònics, i en un mateix complex poden coexistir lligands de naturalesa diferent. L'àtom coordinador s'enllaça directament a l'àtom central i el nombre de coordinació indica el nombre d'àtoms coordinadors lligats a l'àtom central. Hi ha lligands que tenen més d'un àtom amb capacitat per a enllaçar-se a un o més àtoms metàl·lics, de manera que poden ser didentats, tridentats, etc., o, en general, polidentats. Si un lligand s'uneix per dos o més punts a un mateix àtom central, es forma un lligand multidentat, però, si s'enllaça a àtoms diferents, es tracta d'un lligand pont.

    En solució aquosa els complexos més importants són els formats entre un catió metàl·lic i lligands, que poden ser ions, com halurs, cianurs o oxalats, o molècules neutres, com amoníac o piridina. El lligand actua com a donador i reemplaça una o més molècules d'aigua de la primera esfera de solvatació del catió metàl·lic, per la qual cosa un complex és diferent d'un parell iònic, en el qual les interaccions són purament electroestàtiques.

    Encara que la formació de complexos és característica dels elements del bloc d en solució aquosa, no està pas restringida a aquest domini, ja que es coneixen complexos de pràcticament tots els metalls de la taula periòdica dels elements, molts dels quals en dissolvents no aquosos. Tampoc no està restringida als metalls amb estats d'oxidació positius, perquè es coneix una quantitat considerable de complexos amb metalls centrals neutres o, fins i tot, amb estats d'oxidació negatius.

    Els exemples clàssics de complexos són els que Alfred Werner, qui va crear i desenvolupar la química de la coordinació, va caracteritzar en el seu estudi sobre els compostos aminats de cobalt. Aquests compostos presentaven fórmules empíriques similars, però tenien un comportament químic completament diferent els uns dels altres. En establir la seva fórmula real com a complexos, queda justificada la seva diferència de comportament (vegeu la imatge).

    Un cop establert que un complex és format per un àtom metàl·lic central i un nombre de lligands, cal fixar-ne la disposició en l'espai mitjançant el nombre de coordinació i la geometria de coordinació.