equació d'estat calòrica
equació d'estat calòrica
Química física
- ca equació d'estat calòrica, n f
- es ecuación de estado calórica, n f
- en caloric equation of state, n
Química física
Definición
Equació d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de calor.
Nota
-
Per a sistemes termodinàmics simples, l'equació d'estat calòrica relaciona les variables d'estat associades a la calor, és a dir, la temperatura i l'energia interna o l'entropia, segons si es tracta d'una representació energètica o entròpica, amb el volum.
Generalment, l'equació d'estat calòrica s'expressa com U = U(T,V).
L'exemple més senzill d'equació d'estat calòrica és un gas monoatòmic ideal, que verifica la següent equació d'estat en el límit de temperatures ambientals: U = 3nRT/2, en què n indica els mols i R és la constant dels gasos.
equació d'estat d'un gas
equació d'estat d'un gas
Química física
- ca equació d'estat d'un gas, n f
- es ecuación de estado de un gas, n f
- en gas equation of state, n
Química física
Definición
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema termodinàmic simple constituït per un gas pur.
Nota
-
L'equació d'estat d'un gas normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar.
Com que les equacions d'estat han de descriure el comportament termodinàmic d'un gas real i aquest depèn de la naturalesa del gas, no hi ha cap equació d'estat que descrigui completament el comportament d'un gas. Entre les més emprades, cal destacar la llei dels gasos ideals, l'equació de Van der Waals, l'equació del virial i l'equació d'estat reduïda, que s'obté a partir de la llei dels estats corresponents.
equació d'estat d'un líquid
equació d'estat d'un líquid
Química física
- ca equació d'estat d'un líquid, n f
- es ecuación de estado de un líquido, n f
- en liquid equation of state, n
Química física
Definición
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema termodinàmic simple constituït per un líquid pur.
Nota
-
L'equació d'estat d'un líquid normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar. Com que es tracta d'un sistema en què les interaccions moleculars són importants, ja que d'elles depèn l'estabilitat de la fase líquida que presenta la substància, es fan servir els valors experimentals del coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica, que són funcions resposta fàcilment mesurables i estan tabulats per a la majoria dels compostos purs en un ampli interval de temperatures i pressions.
La forma més general de l'equació d'estat d'un líquid, en funció d'aquestes funcions resposta, és Vm = Vm,0 [1 + α (T - T0) − κT (p - p0)], en què el subíndex 0 indica un valor conegut per al volum molar a una temperatura i pressió determinades. Normalment, per a líquids el valor de α $\in$ [10−4,10−3,5] K−1 i el valor de κT ≈ 10−4 atm−1.
equació d'estat d'un sòlid
equació d'estat d'un sòlid
Química física
- ca equació d'estat d'un sòlid, n f
- es ecuación de estado de un sólido, n f
- en solid equation of state, n
Química física
Definición
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema termodinàmic simple constituït per un sòlid pur.
Nota
-
L'equació d'estat d'un sòlid normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar. Com que es tracta d'un sistema on les interaccions moleculars són molt importants, ja que d'elles depèn la cohesió del compost, es fan servir els valors experimentals del coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica, que són funcions resposta fàcilment mesurables i estan tabulats per a la majoria dels compostos purs en un ampli interval de temperatures i pressions.
La forma més general de l'equació d'estat d'un sòlid, en funció d'aquestes funcions resposta, és Vm = Vm,0 [1 + α (T - T0) − κT (p - p0)], en què el subíndex 0 indica un valor conegut per al volum molar a una temperatura i pressió determinades. Normalment, per a sòlids el valor de α $\in$ [10−5,10−4] K−1 i el valor de κT ≈ [10−6,10−5] atm−1.
equació d'estat del gas ideal
equació d'estat del gas ideal
Química física
- ca llei dels gasos ideals, n f
- ca equació d'estat del gas ideal, n f sin. compl.
- es ecuación de estado del gas ideal, n f
- es ley de los gases ideales, n f
- en ideal gas equation of state, n
- en ideal gas law, n
Química física
Definición
Equació d'estat d'un gas que determina la relació existent entre la pressió, la temperatura i el volum d'un gas que experimenta un comportament de gas ideal.
Nota
-
La llei dels gasos ideals ve donada per PV = nRT, en què P correspon a la pressió, V és el volum, n són els mols, T és la temperatura termodinàmica i R és la constant dels gasos.
La llei dels gasos ideals s'obté a partir dels postulats de la teoria cinètica dels gasos i és una bona aproximació al comportament dels gasos a baixes pressions.
equació d'estat reduïda
equació d'estat reduïda
Química física
- ca equació d'estat reduïda, n f
- es ecuación de estado reducida, n f
- en reduced equation of state, n
Química física
Definición
Equació d'estat que relaciona magnituds reduïdes.
equació d'estat tèrmica
equació d'estat tèrmica
Química física
- ca equació d'estat tèrmica, n f
- es ecuación de estado térmica, n f
- en thermal equation of state, n
- en thermic equation of state, n
Química física
Definición
Equació d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de treball.
Nota
-
Per a sistemes termodinàmics simples, l'equació d'estat tèrmica relaciona les variables d'estat associades al treball, és a dir, la pressió i el volum, amb la temperatura i l'energia interna o l'entropia, segons si es tracta d'una representació energètica o entròpica.
Generalment, l'equació d'estat tèrmica s'expressa com p = p(T,V).
L'exemple més senzill d'equació d'estat tèrmica és un gas ideal, que verifica la següent equació d'estat tèrmica: p = nRT/V, en què n indica els mols i R és la constant dels gasos.
equació d'estat termodinàmica
equació d'estat termodinàmica
Química física
- ca equació d'estat termodinàmica, n f
- es ecuación de estado termodinámica, n f
- en thermodynamic equation of state, n
- en thermodynamic state equation, n
Química física
Definición
Cadascuna de les equacions que expressen les variacions de l'energia interna i de l'entalpia d'un sistema termodinàmic amb el volum i la pressió, respectivament, a temperatura constant en ambdós casos.
Nota
-
En termes de les funcions resposta, la primera equació d'estat termodinàmica és $\left( \frac{\partial U}{\partial V}\right)_T = \frac{T\alpha}{\kappa_T} -p$ i la segona equació d'estat termodinàmica és $\left( \frac{\partial H}{\partial p}\right)_T = V(1-T\alpha)$, en què α representa el coeficient de dilatació cúbica i κT és el mòdul de compressibilitat isotèrmic.
A partir de l'efecte Joule i de l'efecte Joule-Thomson, aquestes variacions es poden expressar com $\left( \frac{\partial U}{\partial V}\right)_T = -\mu_J C_V$ i $\left( \frac{\partial H}{\partial p}\right)_T = -\mu_{JT}C_p$, en què µJ i µJT són el coeficient de Joule i el coeficient de Joule-Thomson, respectivament, i CV i Cp són la capacitat calorífica a volum constant i la capacitat calorífica a pressió constant, respectivament.
equació de Bragg
equació de Bragg
Química analítica
- ca llei de Bragg, n f
- ca equació de Bragg, n f sin. compl.
- es ecuación de Bragg, n f
- es ley de Bragg, n f
- en Bragg law, n
- en Bragg's equation, n
Química analítica
Definición
Llei que permet establir quan les interferències de la radiació reflectida per una xarxa cristal·lina són interferències constructives.
Nota
- La llei de Bragg s'expressa com nλ = 2d·sin θ, en què n és un nombre enter, λ és la longitud d'ona de la radiació,d és la distància interplanar de la xarxa cristal·lina i θ és l'angle d'incidència de la radiació sobre el cristall.
equació de Clapeyron
equació de Clapeyron
Química física
- ca equació de Clapeyron, n f
- es ecuación de Clapeyron, n f
- en Clapeyron equation, n
Química física
Definición
Equació que expressa la variació de la pressió amb la temperatura que té lloc damunt d'una corba d'equilibri entre fases per a una substància pura.
Nota
- Segons la regla de les fases, el sistema de l'equació de Clapeyron només té un grau de llibertat. Com que el canvi de fase té lloc a les condicions de temperatura i pressió corresponents a l'equilibri de fases, el procés és reversible i, per tant, l'entropia de canvi de fase es pot posar en funció de la calor latent, que a pressió constant és una entropia, ∆Hm. Així doncs, l'equació de Clapeyron s'expressa com $\frac{dp}{dT} = \frac{\Delta H_m}{T\Delta V_m}$, en què ∆Vm és el volum molar de canvi de fase.