Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  escala Kelvin, n f
  • ca  escala absoluta, n f sin. compl.
  • ca  escala de Kelvin, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura Kelvin, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura termodinàmica, n f sin. compl.
  • ca  escala termodinàmica, n f sin. compl.
  • es  escala de temperatura absoluta, n f
  • es  escala Kelvin, n f
  • es  escala termodinámica de temperatura, n f
  • en  Kelvin scale, n
  • en  Kelvin temperature scale, n
  • en  thermodynamic temperature scale, n

Química física

Definición
Escala de temperatura termodinàmica el grau de la qual es defineix, en el sistema internacional d'unitats, prenent el valor numèric fixat de la constant de Boltzmann exactament igual a 1,380 649 × 10-23 quan s'expressa en J K-1, la qual cosa és equivalent a expressar-lo en kg m2 s-2 K-1.

Nota

  • La definició actual del kelvin, acordada en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, de novembre de 2018, i efectiva a partir del 20 de maig de 2019, substitueix totes les donades anteriorment. Abans d'aquesta revisió, el kelvin es definia com la fracció 1/273,16 de la temperatura absoluta del punt triple de l'aigua.

    L'escala Kelvin va ser introduïda per lord Kelvin el 1848 a partir del rendiment d'una màquina tèrmica reversible que verificava el teorema de Carnot.

    La propietat termomètrica escollida és la calor bescanviada per un focus calorífic que forma part d'una màquina tèrmica reversible. A partir del segon principi de la termodinàmica, es veu que hi ha una relació lineal entre la temperatura, mesurada en aquesta escala, i la propietat termomètrica.

    Si la temperatura dels focus calorífics es mesuren en l'escala de temperatura del gas ideal, es pot demostrar, a partir de l'expressió del rendiment de la màquina tèrmica reversible expressada en les temperatures mesurades en ambdues escales, que ambdues escales són equivalents. Arran d'aquesta equivalència, la temperatura mesurada en l'escala de temperatura del gas ideal correspon a la temperatura termodinàmica. De fet, lord Kelvin va introduir el concepte de escala de temperatura termodinàmica en afegir una constant numèrica al valor de les temperatures dels focus, mesurats en graus Celsius, perquè el rendiment vingués donat per l'expressió del teorema de Carnot. El valor que va trobar era 273,7, que és molt proper al 273,15 que avui s'admet. Així doncs, T/K = t/ºC + 273,15, i el zero absolut, −273,15 ºC = 0 K, és la temperatura més baixa possible.
  • ca  escala Rankine, n f
  • ca  escala de temperatura Rankine, n f sin. compl.
  • es  escala de temperatura Rankine, n f
  • es  escala Rankine, n f
  • en  Rankine scale, n
  • en  Rankine temperature scale, n

Química física

Definición
Escala de temperatura que es mesura en graus Rankine.

Nota

  • Els punts de referència en l'escala Rankine són el punt de gel i el punt de vapor. S'imposa una diferència de 180 ºR entre els dos. En l'escala Rankine, el punt de gel té un valor 491,67 ºR, i el punt de vapor, 671,67 ºR.

    L'equivalència de l'escala Rankine amb l'escala Kelvin és T/ºR = 9/5 T/K. L'equivalència de l'escala Rankine amb l'escala Fahrenheit és T/ºR = t/ºF + 459,67.
  • ca  escala Kelvin, n f
  • ca  escala absoluta, n f sin. compl.
  • ca  escala de Kelvin, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura Kelvin, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura termodinàmica, n f sin. compl.
  • ca  escala termodinàmica, n f sin. compl.
  • es  escala de temperatura absoluta, n f
  • es  escala Kelvin, n f
  • es  escala termodinámica de temperatura, n f
  • en  Kelvin scale, n
  • en  Kelvin temperature scale, n
  • en  thermodynamic temperature scale, n

Química física

Definición
Escala de temperatura termodinàmica el grau de la qual es defineix, en el sistema internacional d'unitats, prenent el valor numèric fixat de la constant de Boltzmann exactament igual a 1,380 649 × 10-23 quan s'expressa en J K-1, la qual cosa és equivalent a expressar-lo en kg m2 s-2 K-1.

Nota

  • La definició actual del kelvin, acordada en la 26a Conferència General de Pesos i Mesures, de novembre de 2018, i efectiva a partir del 20 de maig de 2019, substitueix totes les donades anteriorment. Abans d'aquesta revisió, el kelvin es definia com la fracció 1/273,16 de la temperatura absoluta del punt triple de l'aigua.

    L'escala Kelvin va ser introduïda per lord Kelvin el 1848 a partir del rendiment d'una màquina tèrmica reversible que verificava el teorema de Carnot.

    La propietat termomètrica escollida és la calor bescanviada per un focus calorífic que forma part d'una màquina tèrmica reversible. A partir del segon principi de la termodinàmica, es veu que hi ha una relació lineal entre la temperatura, mesurada en aquesta escala, i la propietat termomètrica.

    Si la temperatura dels focus calorífics es mesuren en l'escala de temperatura del gas ideal, es pot demostrar, a partir de l'expressió del rendiment de la màquina tèrmica reversible expressada en les temperatures mesurades en ambdues escales, que ambdues escales són equivalents. Arran d'aquesta equivalència, la temperatura mesurada en l'escala de temperatura del gas ideal correspon a la temperatura termodinàmica. De fet, lord Kelvin va introduir el concepte de escala de temperatura termodinàmica en afegir una constant numèrica al valor de les temperatures dels focus, mesurats en graus Celsius, perquè el rendiment vingués donat per l'expressió del teorema de Carnot. El valor que va trobar era 273,7, que és molt proper al 273,15 que avui s'admet. Així doncs, T/K = t/ºC + 273,15, i el zero absolut, −273,15 ºC = 0 K, és la temperatura més baixa possible.
  • ca  escala de temperatura, n f
  • ca  escala termomètrica, n f sin. compl.
  • es  escala de temperatura, n f
  • es  escala termométrica, n f
  • en  temperature scale, n
  • en  thermometric scale, n

Química física

Definición
Escala que mesura un conjunt de valors arbitraris de temperatura assignats a valors d'una propietat termomètrica, utilitzada per a calibrar un termòmetre que empri aquesta propietat termomètrica.

Nota

  • Els punts de referència d'una escala de temperatura són els que es prenen de manera arbitrària per a calibrar un termòmetre en l'escala escollida.

    Les escales de temperatura més usuals són l'escala Celsius i l'escala Kelvin.
  • ca  escandi, n m
  • es  escandio, n m
  • en  scandium, n
  • sbl  Sc

Química inorgànica

Definición
Element del grup 3, del període 4 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 21 i massa atòmica 44,9559.

Nota

  • Es coneixen fins a vint-i-quatre isòtops de l'escandi, dels quals l'únic estable és 45Sc.

    L'escandi es presenta com un metall blanc, argentat, amb un punt de fusió de 1.539 ºC i un punt d'ebullició de 2.748 ºC.

    És un element poc abundant, i el seu únic mineral aprofitable és un silicat d'escandi i itri, la thortveitita.

    S'obté disgregant la thortveitita amb àcid fluorhídric per a obtenir fluorur d'escandi, i a partir del fluorur d'escandi s'obté el metall per reducció amb calci.

    Reacciona amb l'aigua i amb àcids diluïts, amb despreniment d'hidrogen.

    Presenta l'estat d'oxidació +3.

    El seu elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. En tots els seus possibles usos ha estat substituït per altres alternatives més econòmiques.
  • ca  escuma, n f
  • ca  espuma, n f sin. compl.
  • es  espuma, n f
  • en  foam, n

Química física

Definición
Dispersió en què la fase dispersa és un gas en una fase dispersant líquida.

Nota

  • Les dimensions de la fase dispersa en una escuma depenen de la tensió interficial entre el líquid i el gas de la dispersió.

    Segons la fracció volumètrica de la fase dispersa, es distingeix entre les escumes humides, amb un contingut gasós de fins al 80 % del volum, i les escumes seques, amb un contingut gasós superior al 90 % del volum.

    Les escumes es caracteritzen per l'elevada deformabilitat del gas, la baixa densitat i unes dimensions de les bombolles bastant uniformes. Normalment són inestables i es poden estabilitzar amb un agent escumant.
  • ca  espècie, n f
  • ca  espècie química, n f sin. compl.
  • es  especie, n f
  • es  especie química, n f
  • en  chemical species, n

Química inorgànica

Definición
Cadascuna de les entitats caracteritzades pel fet de tenir una composició definida i constant, que es diferencien entre si pel fet de presentar isomeria, associació o altres qualitats diferents.

Nota

  • Una espècie pot ser un element o un compost.
  • ca  espècie, n f
  • ca  espècie química, n f sin. compl.
  • es  especie, n f
  • es  especie química, n f
  • en  chemical species, n

Química inorgànica

Definición
Cadascuna de les entitats caracteritzades pel fet de tenir una composició definida i constant, que es diferencien entre si pel fet de presentar isomeria, associació o altres qualitats diferents.

Nota

  • Una espècie pot ser un element o un compost.
  • ca  específic -a, adj
  • es  específico -ca, adj
  • en  specific, adj

Química analítica

Definición
Dit d'un procediment analític, una reacció o un dispositiu que presenten especificitat.

Nota

  • Vegeu també selectiu -iva.
  • ca  especificitat, n f
  • es  especificidad, n f
  • en  specificity, n

Química analítica

Definición
Qualitat d'un procediment analític, una reacció o un dispositiu que responen exclusivament a un anàlit concret.

Nota

  • No té sentit parlar d'interferències en especificitat perquè el procediment analític, la reacció o el dispositiu no responen a res que no sigui l'anàlit.

    Vegeu també selectivitat.