gadolini
gadolini
Química inorgànica
- ca gadolini, n m
- es gadolinio, n m
- en gadolinium, n
- sbl Gd
Química inorgànica
Definición
Element vuitè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 64 i massa atòmica 157,25.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops del gadolini, set dels quals són estables (152Gd, 154Gd, 155Gd, 156Gd, 157Gd, 158Gd i 160Gd).
El gadolini es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.312 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.000 ºC. És bastant reactiu en condicions ambientals.
És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.
La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
El seu ús principal és la captura de neutrons en barres de control per a reactors nuclears.
gal·li
gal·li
Química inorgànica
- ca gal·li, n m
- es galio, n m
- en gallium, n
- sbl Ga
Química inorgànica
Definición
Element del grup 13, del període 4 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 31 i massa atòmica 69,723.
Nota
-
Es coneixen fins a vint-i-nou isòtops del gal·li, dels quals només dos són estables (69Ga i 71Ga).
El gal·li es presenta com un metall de color gris blavós, que en estat líquid s'assembla al mercuri en presentar una superfície especular, amb un punt de fusió de 30 ºC i un punt d'ebullició de 2.403 ºC.
És molt menys abundant que l'alumini en l'escorça terrestre, on es troba en forma de traces en minerals d'alumini.
S'obté com a subproducte del tractament de la bauxita.
Químicament és similar a l'alumini i el seu comportament àcid-base és amfòter.
Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.
S'utilitza principalment en la indústria dels semiconductors.
gas
gas
Química física
- ca gas, n m
- es gas, n m
- en gas, n
Química física
Definición
Substància en què les molècules presenten interaccions molt febles, la qual cosa fa que tingui una compressibilitat molt alta i una forta tendència a ocupar tot el volum disponible pel sistema.
Nota
- Per sota de la seva temperatura crítica, un gas comprimit de manera isotèrmica es condensa, situació en la qual s'utilitza el terme vapor.
gas d'aigua
gas d'aigua
Química inorgànica
- ca gas d'aigua, n m
- es gas de agua, n m
- en water gas, n
Química inorgànica
Definición
Mescla d'hidrogen i monòxid de carboni que s'obté a partir de la descomposició tèrmica que es produeix quan es fa passar vapor d'aigua a través de carbó a una temperatura d'uns 1.000 ºC, segons la reacció C + H2O → CO + H2.
Nota
- A una temperatura més baixa, de 500 ºC, i mitjançant el mateix gas d'aigua i l'ús d'òxids metàl·lics, que actuen com a catalitzadors, es pot augmentar el rendiment de la reacció anterior tot afegint-hi vapor d'aigua i augmentant la pressió, segons la reacció CO + H2O → H2 + CO2. En aquestes condicions, el diòxid de carboni es dissol en l'aigua i, en canvi, l'hidrogen hi és molt poc soluble.
gas dels aiguamolls
gas dels aiguamolls
Química orgànica
- ca gas dels pantans, n m
- ca gas dels aiguamolls, n m sin. compl.
- es gas de los pantanos, n m
- en marsh gas, n
- en swamp gas, n
Química orgànica
Definición
Gas generat per la degradació anaeròbica bacteriana de la matèria orgànica que té un gran contingut de metà.
Nota
-
El gas dels pantans es troba en pantans i en el grisú de les mines de carbó. És un dels components principals del gas natural i del gas generat per la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.
La denominació gas dels pantans prové del fet que es va aïllar per primera vegada en un pantà.
gas dels pantans
gas dels pantans
Química orgànica
- ca gas dels pantans, n m
- ca gas dels aiguamolls, n m sin. compl.
- es gas de los pantanos, n m
- en marsh gas, n
- en swamp gas, n
Química orgànica
Definición
Gas generat per la degradació anaeròbica bacteriana de la matèria orgànica que té un gran contingut de metà.
Nota
-
El gas dels pantans es troba en pantans i en el grisú de les mines de carbó. És un dels components principals del gas natural i del gas generat per la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.
La denominació gas dels pantans prové del fet que es va aïllar per primera vegada en un pantà.
gas ideal
gas ideal
Química física
- ca gas ideal, n m
- ca gas perfecte, n m sin. compl.
- es gas ideal, n m
- es gas perfecto, n m
- en ideal gas, n
- en perfect gas, n
Química física
Definición
Gas hipotètic que obeeix exactament tots els postulats de la teoria cinètica dels gasos.
Nota
- Com que un gas ideal obeeix tots els postulats de la teoria cinètica dels gasos, les relacions entre les magnituds de pressió, volum i temperatura estan determinades per la llei dels gasos ideals, la qual és una bona aproximació al comportament dels gasos a baixes pressions.
gas inert
gas inert
Química inorgànica
- ca gas noble, n m
- ca gas rar, n m
- ca gas inert, n m sin. compl.
- es gas inerte, n m
- es gas noble, n m
- es gas raro, n m
- en inert gas, n
- en noble gas, n
- en rare gas, n
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels elements del grup 18 de la taula periòdica dels elements.
Nota
- Són gasos nobles l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó, el radó i l'oganessó.
gas noble
gas noble
Química inorgànica
- ca gas noble, n m
- ca gas rar, n m
- ca gas inert, n m sin. compl.
- es gas inerte, n m
- es gas noble, n m
- es gas raro, n m
- en inert gas, n
- en noble gas, n
- en rare gas, n
Química inorgànica
Definición
Cadascun dels elements del grup 18 de la taula periòdica dels elements.
Nota
- Són gasos nobles l'heli, el neó, l'argó, el criptó, el xenó, el radó i l'oganessó.
gas perfecte
gas perfecte
Química física
- ca gas ideal, n m
- ca gas perfecte, n m sin. compl.
- es gas ideal, n m
- es gas perfecto, n m
- en ideal gas, n
- en perfect gas, n
Química física
Definición
Gas hipotètic que obeeix exactament tots els postulats de la teoria cinètica dels gasos.
Nota
- Com que un gas ideal obeeix tots els postulats de la teoria cinètica dels gasos, les relacions entre les magnituds de pressió, volum i temperatura estan determinades per la llei dels gasos ideals, la qual és una bona aproximació al comportament dels gasos a baixes pressions.
