hidrazina
hidrazina
Química orgànica
- ca hidrazina, n f
- ca diazà, n m sin. compl.
- es diazano, n m
- es hidracina, n f
- en diazane, n
- en hydrazine, n
- for H2NNH2
Química orgànica
Definición
Hidrur de nitrogen que es presenta com un líquid incolor que desprèn fum en l'aire, amb una olor penetrant semblant a la de l'amoníac, i té un punt d'ebullició de 113 ºC i un punt de fusió de 2 ºC.
Nota
-
La hidrazina és soluble en aigua, amb la qual forma un azeòtrop que té un punt d'ebullició de 120,3 ºC i un contingut del 68,5 % d'hidrazina.
Es fa servir com a agent reductor per a obtenir derivats orgànics i com a combustible de coets.
És tòxica per inhalació, ingestió, contacte i absorció dèrmica.
Té un greu risc d'explosió quan s'exposa a la calor o està en contacte amb agents oxidants.
hidrazina
hidrazina
Química orgànica
- ca hidrazina, n f
- es hidracina, n f
- en hydrazine, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels derivats orgànics de la hidrazina.
Nota
-
Els derivats alquílics o arílics de la hidrazina en són productes de substitució o, en el cas que existeixi un grup amb preferència de citació, en són substituents; en aquest darrer cas, s'hi afegeix el prefix hidrazino- (vegeu la imatge hidrazina 1).
Una de les hidrazines més utilitzades és la 2,4-dinitrofenilhidrazina ((NO2)2C6H4NHNH2), que es pot obtenir a través d'una substitució nucleòfila bimolecular i s'ha utilitzat àmpliament en el reconeixement de compostos carbonílics (vegeu la imatge hidrazina 2).
Quan una hidrazina reacciona amb un compost carbonílic, es forma una hidrazona i, quan ho fa amb un àcid carboxílic, es forma una hidrazida.
Les hidrazines també es fan servir per a obtenir azocompostos, molts dels quals tenen aplicació com a colorants.
hidrazo-
hidrazo-
Química orgànica
- ca hidrazo-, pfx
- es hidrazo-, pfx
- en hydrazo-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els hidrazocompostos.
hidrazocompost
hidrazocompost
Química orgànica
- ca hidrazocompost, n m
- es hidrazocompuesto, n m
- en hydrazo compound, n
Química orgànica
Definición
Cadascuna de les hidrazines disubstituïdes amb substituents generalment idèntics.
Nota
- Els hidrazocompostos s'anomenen amb la forma prefixada hidrazo-.
hidrazona
hidrazona
Química orgànica
- ca hidrazona, n f
- es hidrazona, n f
- en hydrazone, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels derivats orgànics de la hidrazina que s'obtenen per la reacció entre un aldehid o una cetona i un grup amino de la hidrazina o entre una hidrazina orgànica i un grup amino no substituït.
Nota
- Les hidrazones obtingudes amb la 2,4-dinitrofenilhidrazina són sòlids cristal·lins molt estables, acolorits i amb elevats punt de fusió que s'han fet servir durant molt de temps per al reconeixement d'estructures orgàniques (vegeu la imatge).
hidro-
hidro-
Química orgànica
- ca hidro-, pfx
- es hidro-, pfx
- en hydro-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la presència d'àtoms d'hidrogen en una molècula d'un compost.
Nota
-
Els hidrocarburs obtinguts per reducció es denominen indicant el nombre (dihidro-, tetrahidro-, hexahidro-) i la posició dels àtoms d'hidrogen addicionats seguits del nom del corresponent hidrocarbur no reduït (vegeu la imatge).
Per a indicar l'addició del màxim d'àtoms d'hidrogen possible es fa servir el prefix perhidro-. Vegeu també per-.
hidrocarbur
hidrocarbur
Química orgànica
- ca hidrocarbur, n m
- es hidrocarburo, n m
- en hydrocarbon, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos orgànics formats únicament per carboni i hidrogen.
Nota
-
Hi ha una gran diversitat d'hidrocarburs, molts dels quals presenten diferències estructurals, cosa permet agrupar-los en dos grans grups: els hidrocarburs acíclics i alifàtics, que tenen estructures obertes amb cadenes d'àtoms de carboni lineals o ramificades, en les quals hi poden haver enllaços múltiples entre àtoms de carboni, i els hidrocarburs cíclics (vegeu les imatges 1 i 2). Dins d'aquest segon grup s'inclouen els hidrocarburs alicíclics, que contenen estructures tancades amb enllaços simples o enllaços múltiples entre àtoms de carboni; els hidrocarburs aromàtics, que contenen una estructura d'enllaços dobles conjugats estesa a tot l'anell, la qual cosa els confereix unes propietats químiques especials; els hidrocarburs amb pont, que són sistemes alicíclics saturats o insaturats que tenen dos o més àtoms comuns, i els hidrocarburs espirànics, que són aquells sistemes policíclics en què hi ha un sol àtom comú entre els anells (vegeu les imatges 3a i 3b).
Els compostos d'una mateixa família tenen propietats químiques similars i les seves propietats físiques varien gradualment en funció de la massa molecular relativa i la forma, lineal o ramificada, de la molècula. Es poden representar mitjançant una fórmula molecular genèrica.
Un grup d'hidrocarburs molt específics són els terpens, els quals estan constituïts per un nombre determinat de molècules d'isoprè. Es troben en les plantes i, a causa d'un costum molt arrelat, reben un tractament especial i es consideren un grup diferenciat, per bé que, en realitat, els terpens acíclics tenen el mateix comportament que les olefines, ja que contenen enllaços dobles en estructures obertes, mentre que els terpens cíclics tenen el mateix comportament que els cicloalcans o cicloaquens.
D'altra banda, els alcans es consideren hidrocarburs saturats perquè tenen la relació hidrogen/carboni més alta que qualsevol altre compost orgànic. Els hidrocarburs que contenen enllaços múltiples es consideren hidrocarburs insaturats.
Les parafines s'obtenen bàsicament per fraccionament del petroli o bé, les més lleugeres, a partir del gas natural. En canvi, els hidrocarburs aromàtics es poden obtenir per escalfament anaeròbic del carbó o per altres derivats, com les pissarres bituminoses. Una alternativa a l'obtenció d'hidrocarburs aromàtics és el reformat de fraccions líquides procedents del petroli, la qual cosa permet transformar els hidrocarburs alifàtics en aromàtics per l'escalfament en presència de catalitzadors. Els hidrocarburs en la indústria s'obtenen com a derivats de fonts naturals, com el petroli, el quitrà d'hulla o altres fonts vegetals. S'utilitzen com a combustible en automòbils, avions i coets; en la producció de productes químics, i en l'obtenció d'energia en processos industrials i domèstics.
N'hi ha de gasosos, com el gas natural, el propà i el butà; de líquids, com les benzines i les naftes, i de sòlids, com les parafines.
Pel seu origen natural es consideren combustibles fòssils, els quals es formen per degradació anaeròbica de la matèria vegetal dipositada en el sòl durant un procés llarg que dura milions d'anys i durant el qual es va soterrant i transformant, a causa, en part, de l'augment de pressió i temperatura en la mateixa mesura que se soterra (vegeu la imatge 4). El tipus de combustible fòssil que es forma depèn del tipus de matèria dipositada i de les condicions paleoambientals. La capacitat de generar hidrocarburs d'un combustible fòssil va en funció de la seva maduresa (o grau de transformació), la qual depèn en bona part del temps que porta soterrat, del tipus de matèria que hi va contribuir i de les condicions ambientals imperants durant tot el procés.
hidrocarbur aromàtic
hidrocarbur aromàtic
Química orgànica
- ca arè, n m
- ca hidrocarbur aromàtic, n m
- es areno, n m
- es hidrocarburo aromático, n m
- en arene, n
- en aromatic hydrocarbon, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs insaturats monocíclics o policíclics que presenten aromaticitat.
hidrocarbur benzènic
hidrocarbur benzènic
Química orgànica
- ca hidrocarbur benzènic, n m
- es hidrocarburo bencénico, n m
- en benzene hydrocarbon, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs aromàtics monocíclics derivats del benzè, que poden ser monosubstituïts o polisubstituïts.
Nota
-
En un hidrocarbur benzènic, la posició dels substituents s'indica amb números. Quan només hi ha dos substituents es poden emprar les formes prefixades o- (o orto-), m- (o meta-) i p- (o para-), en lloc d'1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament (vegeu la imatge 1).
Es conserven alguns noms no sistemàtics de compostos (com és el cas de toluè, xilè, mesitilè, cumè, cimè i estirè) i els seus derivats es consideren derivats d'aquests noms i no del benzè, si no és que el substituent introduït és idèntic a algun dels ja existents (vegeu la imatge 2).
hidrocarbur insaturat
hidrocarbur insaturat
Química orgànica
- ca hidrocarbur insaturat, n m
- es hidrocarburo insaturado, n m
- en unsaturated hydrocarbon, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels hidrocarburs que contenen un o més enllaços múltiples.
Nota
- Són exemples d'hidrocarburs insaturats els alquens, els diens i els alquins. També són insaturats els arens i els hidrocarburs benzènics.
