Química analítica

ca iode, n m
es iodo, n m
es yodo, n m
en iodine, n
sbl I

Química inorgànica

Definición

Element del grup 17, del període 5 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 53 i massa atòmica 126,9045.

Nota

Es coneixen fins a trenta-set isòtops del iode, dels quals només un és estable (¹²⁷I).

El iode es presenta com un sòlid cristal·lí de color gris fosc, amb lluentor metàl·lica, els vapors del qual són irritants i de color violat, amb un punt de fusió de 114 ºC i un punt d'ebullició de 185 ºC.

És bastant menys abundant que els halògens lleugers en l'escorça terrestre, on rarament es troba en forma de iodurs. Els seus minerals més abundants són iodats, com la lautarita i la dietzeïta.

Es pot obtenir a partir d'aquests minerals o de salmorres amb alta concentració de iodurs. Els minerals amb iodats es tracten amb hidrogensulfit de sodi i, successivament, s'hi afegeix més mineral amb iodat, segons 2 IO₃⁻ + 6 HSO₃⁻ → 2 I⁻ + 6 SO₄²⁻ + 6 H⁺ i 5 I⁻ + IO₃⁻ + 6 H⁺ → 3 I₂ + 3 H₂O, i el iode precipitat se separa per filtració. Les salmorres es tracten amb clor per a oxidar els iodurs a iode elemental, que després se separa amb un corrent d'aire, o bé es tracten amb nitrat de plata per a separar el iodur de plata sòlid, que després es tracta amb clor per a oxidar el iodur a iode.

La forma estable del iode en condicions normals és el iode molecular format per molècules diatòmiques I₂. És relativament poc soluble en aigua, encara que aquesta solubilitat augmenta molt en presència de iodurs (formació de l'espècie I₃^-). En general és molt soluble en dissolvents orgànics apolars. El iode és un element electronegatiu, si bé no tant com la resta d'halògens, i presenta una reactivitat i una força oxidant moderada, la qual cosa el fa força útil com a antisèptic.

Presenta els estats d'oxidació -1, +1, +3, +5 i +7.

Els seus usos principals són com a reactiu en la síntesi de productes industrials, tant orgànics com inorgànics. També és bastant utilitzat en les indústries farmacèutica i sanitària.

ca iodimetria, n f
ca iodometria, n f sin. compl.
ca valoració iodimètrica, n f sin. compl.
ca valoració iodomètrica, n f sin. compl.
es valoración yodimétrica, n f
es valoración yodométrica, n f
es yodimetría, n f
es yodometría, n f
en iodimetric titration, n
en iodimetry, n
en iodometric titration, n
en iodometry, n

Química analítica

Definición

Valoració d'oxidació reducció d'una substància reductora en la qual l'agent valorant és una solució de iode, o d'una substància oxidant en la qual s'afegeix iodur en excés per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat.

Nota

Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patró primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO₃⁻ + 5 I⁻ + 6H⁺ → 3 I₂ + 3 H₂O.

En la iodimetria de solucions incolores, el iode pot servir com aautoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en iodimetria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.

La reacció del iode amb el tiosulfat és 2 S₂O₃²⁻ + I₂ → S₄O₆²⁻ + 2 I⁻. Atès que la reacció I₂ + 2 e⁻ → 2 I⁻ té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per iodimetria amb iode com a agent valorant. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodimetria amb tiosulfat com a agent valorant.

Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per a evitar aquesta limitació, en la iodimetria indirecta s'afegeix un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal, es forma l'ió triiodur segons la reacció I₂ + I⁻ → I₃⁻. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I₂/2 I⁻). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I₃⁻, i no pas a l'ió I₂, per bé que és manté aquesta nomenclatura per a simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I₂/2 I⁻ és que el seu potencial d'oxidació reducció no és afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per a fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé, a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I₂ + 2 OH⁻ → I⁻ + IO⁻ + H₂O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO⁻ → 2 I⁻ + IO₃⁻, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH.

Una altra limitació que cal tenir en compte en la iodimetria indirecta és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la velocitat de la reacció és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I⁻ + 4 H⁺ + O₂ → 2 I₂ + 2 H₂O. Per aquest motiu, moltes iodimetries de precisió es realitzen en atmosfera inerta, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.

Alguns autors restringeixen el terme iodimetria a la valoració directa amb iode i iodometria a la valoració indirecta amb tiosulfat. La IUPAC, però, no recomana de fer aquesta distinció i proposa iodimetria com a terme preferent.

ca iodoform, n m
ca triiodometà, n m sin. compl.
ca triiodur de metil, n m sin. compl.
es triyodometano, n m
es triyoduro de metilo, n m
es yodoformo, n m
en iodoform, n m
en iodoform, n
en methyl triiodide, n
en triiodomethane, n
for CHI₃

Química orgànica

Definición

Haloform iodat, que es presenta com un sòlid groc de tacte untuós i olor desagradable i té un punt de fusió de 117 ºC amb descomposició.

Nota

El iodoform és soluble en dissolvents orgànics i molt poc soluble en aigua.

Es fa servir com a antisèptic i desinfectant en lesions cutànies superficials.

ca iodimetria, n f
ca iodometria, n f sin. compl.
ca valoració iodimètrica, n f sin. compl.
ca valoració iodomètrica, n f sin. compl.
es valoración yodimétrica, n f
es valoración yodométrica, n f
es yodimetría, n f
es yodometría, n f
en iodimetric titration, n
en iodimetry, n
en iodometric titration, n
en iodometry, n

Química analítica

Definición

Valoració d'oxidació reducció d'una substància reductora en la qual l'agent valorant és una solució de iode, o d'una substància oxidant en la qual s'afegeix iodur en excés per a produir iode que es valora amb una solució de tiosulfat.

Nota

Tot i que el iode es pot aconseguir en les condicions de puresa suficients per a considerar-lo patró primari i, en conseqüència, preparar una solució patró mitjançant una acurada pesada, de manera habitual es prepara la solució de iode a partir d'una quantitat coneguda de iodat de potassi (tipus patró primari) que es dissol conjuntament amb un excés de iodur de potassi. Aquesta solució és estable, resta incolora i no conté iode, tret que s'hi afegeixi àcid. En aquest cas, es forma el iode a traves de la reacció IO₃⁻ + 5 I⁻ + 6H⁺ → 3 I₂ + 3 H₂O.

En la iodimetria de solucions incolores, el iode pot servir com aautoindicador. De fet, una gota d'una solució 0,1 N fa que 200 ml d'aigua adquireixin un color groguenc que es pot apreciar a ull nu, per bé que, normalment, el punt final de la valoració es fa palès mitjançant midó, que és l'indicador més emprat en iodimetria, ja que forma un complex de color blau quan reacciona amb el iode.

La reacció del iode amb el tiosulfat és 2 S₂O₃²⁻ + I₂ → S₄O₆²⁻ + 2 I⁻. Atès que la reacció I₂ + 2 e⁻ → 2 I⁻ té un potencial de reducció de 0,535 V, es pot emprar en totes dues direccions. Així, els sistemes amb potencial normal inferior a 0,535 V es poden determinar de manera directa per iodimetria amb iode com a agent valorant. D'altra banda, els sistemes amb potencial normal superior a 0,535 V es poden determinar de manera indirecta per iodimetria amb tiosulfat com a agent valorant.

Cal tenir en compte que el iode és molt poc soluble en aigua. Per a evitar aquesta limitació, en la iodimetria indirecta s'afegeix un excés de iodur de potassi, ja que, en presència d'aquesta sal, es forma l'ió triiodur segons la reacció I₂ + I⁻ → I₃⁻. El potencial corresponent a aquest sistema és 0,54 V (0,05 V major que el sistema I₂/2 I⁻). De fet, les reaccions en medi aquós en què intervé el iode es deuen a l'ió I₃⁻, i no pas a l'ió I₂, per bé que és manté aquesta nomenclatura per a simplificar-ne l'escriptura. Un avantatge del sistema I₂/2 I⁻ és que el seu potencial d'oxidació reducció no és afectat pel pH, la qual cosa vol dir que es pot aprofitar per a fer valoracions tant en medi àcid com en medi alcalí. Ara bé, a valors de pH superiors a 11, es forma hipoiodit segons la reacció I₂ + 2 OH⁻ → I⁻ + IO⁻ + H₂O. L'hipoiodit és inestable i es transforma en iodur i iodat segons la reacció 3 IO⁻ → 2 I⁻ + IO₃⁻, i el iodat ja no actua com a oxidant en aquestes condicions de pH.

Una altra limitació que cal tenir en compte en la iodimetria indirecta és la influència de l'oxigen quan es treballa en medi àcid, sobretot si la velocitat de la reacció és lenta. En aquestes condicions es produeix la reacció 4 I⁻ + 4 H⁺ + O₂ → 2 I₂ + 2 H₂O. Per aquest motiu, moltes iodimetries de precisió es realitzen en atmosfera inerta, la qual s'obté desplaçant l'aire amb diòxid de carboni. Aquest efecte s'aconsegueix afegint-hi bicarbonat, passant-hi diòxid de carboni gasós o afegint-hi gel sec.

Alguns autors restringeixen el terme iodimetria a la valoració directa amb iode i iodometria a la valoració indirecta amb tiosulfat. La IUPAC, però, no recomana de fer aquesta distinció i proposa iodimetria com a terme preferent.

ca ionització, n f
es ionización, n f
en ionisation, n
en ionization, n

Química física

Definición

Procés de generar un o més ions.

Nota

La ionització es pot produir per la pèrdua d'un electró a càrrec d'una espècie neutra, per heteròlisi d'una espècie en dos o més ions o per la reacció de substitució heterolítica entre dues molècules neutres.

ca ionòfor, n m
es ionóforo, n m
en ionophore, n

Química analítica

Definición

Molècula la part externa de la qual és hidròfoba i la part interna és polar, de manera que pot envoltar un ió i transportar-lo a través d'una fase hidròfoba.

Nota

Un ionòfor és un component bàsic d'una membrana selectiva d'ions i és constituït per un reactiu soluble en la solució final, el qual té com a finalitat interaccionar amb l'ió que cal determinar. Un ionòfor fa selectiva la resposta d'una membrana selectiva d'ions i és, alhora, el responsable del transport de càrrega mitjançant el complex que pot formar amb l'ió d'interès.

Els ionòfors són els portadors de càrrega més habituals. Pel fet de mantenir una certa mobilitat entre els canals líquids de la membrana selectiva d'ions, la fan més conductora i permeten la mesura de la diferència de potencial, d'acord amb la llei d'Ohm.

Moltes vegades s'ha comprovat que la pèrdua de ionòfors des de la membrana selectiva d'ions fins a la solució és la responsable de la limitació del temps de vida d'un elèctrode selectiu d'ions.

ca cromatografia de parells iònics, n f
ca IPC, n f sigla
es cromatografía de pares iónicos, n f
es IPC, n f sigla
en ion-pair chromatography, n
en IPC, n sigla

Química analítica

Definición

Cromatografia de líquids en què la fase mòbil conté contraions hidròfobs capaços de formar parells iònics amb els anàlits.

Nota

Els parells iònics formats en cromatografia de parells iònics són adsorbits pels adsorbents hidròfobs de la fase estacionària, quan la fase estacionària és un sòlid, o són extrets per la fase estacionària, quan és un líquid.

La sigla IPC correspon a la denominació anglesa ion-pair chromatography ('cromatografia de parells iònics').

ca iridi, n m
es iridio, n m
en iridium, n
sbl Ir

Química inorgànica

Definición

Element del grup 9, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 77 i massa atòmica 192,217.

Nota

Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'iridi, dels quals dos són estables (¹⁹¹Ir i ¹⁹³Ir).

L'iridi es presenta com un metall brillant, de color blanc argentat, amb un punt de fusió de 2.443 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 4.550 ºC.

És molt poc abundant en l'escorça terrestre i es troba formant part dels aliatges natius de platí i or.

És molt poc reactiu.

Presenta principalment els estats d'oxidació +3 i +4.

S'utilitza principalment en aliatges de gran duresa.

ca encreuament entre sistemes, n m
ca ISC, n m sigla
es cruce intersistemas, n m
es CIS, n m sigla
es ISC, n m sigla
en intersystem crossing, n
en ISC, n sigla

Química física

Definición

Desactivació no radiant, sovint per col·lisió, entre estats electrònics de multiplicitat de spin diferent.

Nota

L'encreuament entre sistemes és seguit normalment d'una desactivació vibracional per col·lisió i acaba amb una transició prohibida per spin d'intensitat baixa i temps de vida elevat, que origina la fosforescència.

La sigla ISC correspon a la denominació anglesa intersystem crossing ('encreuament entre sistemes').

Vegeu també regles de selecció.

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca elèctrode selectiu d'ions, n m
ca ISE, n m sigla
es electrodo selectivo de iones, n m
es ISE, n m sigla
en ion-selective electrode, n
en ISE, n sigla

Química analítica

Definición

Elèctrode que mesura el potencial elèctric que es desenvolupa a través d'una membrana que idealment reacciona amb un ió específic i que separa dues solucions de diferents concentracions de l'ió, una solució interna de concentració coneguda i constant i una solució externa que correspon a la mostra.

Nota

El principi de funcionament d'un elèctrode selectiu d'ions es basa en la mesura de la força electromotriu de la pila R₁ | Mⁿ⁺ (c) | membrana | Mⁿ⁺ (c') | R₂, en què R₁ i R₂ són dos elèctrodes de referència idèntics i Mⁿ⁺ (c) representa la solució problema d'ions Mⁿ⁺ de concentració desconeguda c, mentre que l'elèctrode selectiu d'ions és constituït pel conjunt membrana | Mⁿ⁺ (c') | R₂ amb una solució interna d'ions Mⁿ⁺ a una concentració c' de referència. Sovint s'empra un elèctrode combinat en què R₁ es troba muntat junt amb l'elèctrode selectiu d'ions i el conjunt s'introdueix a la solució problema. La força electromotriu d'aquesta pila ve donada per l'equació de Nikolsky-Eisenman o, en sistemes més complexos, per ampliacions d'aquesta equació. Així, doncs, la resposta que subministra un elèctrode selectiu d'ions permet relacionar el potencial mesurat amb el logaritme de l'activitat d'un ió determinat, present a la mostra problema.

La membrana d'un elèctrode selectiu d'ions pot ser de sòlid cristal·lí, de vidre o líquida.

Un elèctrode de vidre és un elèctrode selectiu d'ions amb membrana de vidre que respon a la presència de cations com ara Ag⁺, H⁺, K⁺, Li⁺ i Na⁺. El més freqüent és l'elèctrode de pH.

Un elèctrode selectiu d'ions de membrana líquida consisteix en una membrana impregnada amb un líquid immiscible que reacciona de forma selectiva a alguns cations, com ara Ag⁺, Au⁺, Ca²⁺, Ag⁺, K⁺, NH₄⁺ i Pd²⁺, i a alguns anions, com ara Cl⁻, NO₃⁻ i ClO₄⁻. Un exemple de membrana líquida és la membrana de dièsters de fosfat, sensible als ions Ca²⁺.

Un elèctrode selectiu d'ions de membrana sòlida consisteix en sals que contenen l'anió d'interès i un catió capaç de precipitar-lo de forma específica i respon a la presència d'anions com ara Br⁻, Cl⁻, CN⁻, F⁻, I⁻, S²⁻ i SCN⁻. Un exemple de membrana sòlida és una membrana de florur de lantani, insoluble en aigua, en cas que l'elèctrode sigui sensible al F⁻.

D'altra banda, es pot distingir entre un elèctrode selectiu d'ions primari, si respon directament a anàlits que es troben en forma iònica, i un elèctrode selectiu d'ions sensibilitzat, si respon a formes iòniques derivades d'espècies gasoses o de l'acció de substrats enzimàtics sobre certes biomolècules.

La sigla ISE correspon a la denominació anglesa ion-selective electrode ('elèctrode selectiu d'ions').

Vegeu també elèctrode de treball i elèctrode indicador.

Química analítica

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota