Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  matriu, n f
  • es  matriz, n f
  • en  matrix, n

Química analítica

Definición
Conjunt dels constituents d'una mostra que no són l'anàlit.

Nota

  • Les propietats individuals dels constituents de la matriu poden afectar el resultat d'una anàlisi.
  • ca  mecanisme d'Eley-Rideal, n m
  • es  mecanismo de Eley-Rideal, n m
  • en  Eley-Rideal mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció que descriu el comportament d'algunes de les reaccions que tenen lloc sobre superfícies en el camp de la catàlisi heterogènia.

Nota

  • Les reaccions catalítiques del tipus A(g) + B(g) → P(g) que segueixen el mecanisme d'Eley-Rideal consten de diferents etapes: una d'adsorció del reactiu A sobre la superfície S on té lloc la reacció, A(g) + S → Aads; la reacció entre el reactiu A adsorbit i el reactiu B sense adsorbir per a donar P, Aads + B → Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, Pads → P(g) + S.

    El mecanisme d'Eley-Rideal no es pot aplicar a reaccions unimoleculars.

    Per a trobar l'equació de velocitat del mecanisme d'Eley-Rideal, se sol postular que l'etapa de la reacció és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.
  • ca  mecanisme de Langmuir-Hinshelwood, n m
  • es  mecanismo de Langmuir-Hinshelwood, n m
  • en  Langmuir-Hinshelwood mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció que segueixen algunes de les reaccions sobre superfícies en el camp de la catàlisi heterogènia.

Nota

  • Per a reaccions catalítiques de la forma A(g) → P(g), el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood indica que la reacció té lloc en tres etapes: l'adsorció de l'espècie A sobre la superfície S on té lloc la reacció, A(g) + S → Aads; la transformació de l'espècie A en P sobre la superfície del catalitzador, Aads → Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície S, Pads → P(g) + S.

    Per a trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, se sol postular que l'etapa de transformació és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.

    D'altra banda, per a reaccions catalitzades del tipus A(g) + B(g) → P(g), el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood consta de quatre etapes: l'adsorció de l'espècie A sobre la superfície on té lloc la reacció, A(g) + S → Aads; l'adsorció de l'espècie B sobre la superfície on té lloc la reacció, B(g) + S → Bads; la reacció entre A i B sobre la superfície per a donar P; Aads + Bads → Pads, i la desorció del producte de reacció P de la superfície, Pads → P(g) + S.

    Per a trobar l'equació de velocitat d'aquest mecanisme, se sol postular que l'etapa de la reacció és l'etapa determinant de la velocitat i que les altres estan en equilibri químic.
  • ca  mecanisme de Lindemann-Hinshelwood, n m
  • es  mecanismo de Lindemann-Hinshelwood, n m
  • en  Lindemann-Hinshelwood mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció que es postula per a justificar l'equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre que segueixen algunes reaccions en fase gas, especialment les reaccions d'isomerització i les de descomposició.

Nota

  • Per a una reacció del tipus A(g) → P(g), el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood consta de tres etapes: la col·lisió entre dues molècules del reactiu químic A, arran de la qual una de les molècules resta excitada, A*, A + A → A* + A; la pèrdua de l'energia d'excitació de la molècula excitada mitjançant una col·lisió amb una molècula A, A + A* → A + A, i la transformació de la molècula excitada en P, A* → P.

    Molt sovint es fa referència a les reaccions que segueixen el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood amb el nom de reaccions unimoleculars, a causa de l'equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre que segueixen en determinades condicions experimentals. En sentit estricte, però, la reacció global no és unimolecular, atès que consta d'una etapa elemental unimolecular (la tercera), però de dues etapes elementals bimoleculars (la primera i la segona, que és competitiva de la primera).

    Es demostra que si la tercera etapa del mecanisme de Lindemann-Hinshelwood és l'etapa determinant de la velocitat, la reacció global segueix una equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de primer ordre. Si, per contra, l'etapa determinant de la velocitat és la primera, la qual cosa s'esdevé a pressions baixes, la reacció global seguirà una equació de velocitat formalment equivalent a la d'una reacció de segon ordre.

    Val a dir que el mecanisme de Lindemann-Hinshelwood descriu qualitativament el comportament de les reaccions unimoleculars en fase gas. Si es vol una descripció més quantitativa cal recórrer a teories més complexes, com ara la teoria de Rice-Ramsperger-Kassel.
  • ca  mecanisme de reacció, n m
  • es  mecanismo de reacción, n m
  • en  reaction mechanism, n

Química física

Definición
Seqüència de reaccions elementals a través de les quals té lloc una reacció complexa.

Nota

  • Un mecanisme de reacció ha de justificar tant l'estequiometria de la reacció global com la forma de l'equació de velocitat determinada experimentalment. També ha de ser coherent amb qualsevol altre tipus d'informació de què es disposi sobre la reacció, com ara l'existència d'intermediaris de reacció.

    En general, és possible proposar més d'un mecanisme de reacció que sigui capaç de justificar l'equació de velocitat observada. Per a saber quin és el correcte, cal recórrer a altres tipus d'informació experimental de què es disposi, com poden ser l'existència d'intermediaris de reacció o la influència de la temperatura o del medi de reacció, i a diferents arguments, com el de simplicitat o el de plausibilitat de les etapes postulades quan es compara amb reaccions anàlogues.
  • ca  mecanisme de Rice-Herzfeld, n m
  • es  mecanismo de Rice-Herzfeld, n m
  • en  Rice-Herzfeld mechanism, n

Química física

Definición
Mecanisme de reacció propi de reaccions en cadena que segueixen moltes piròlisis orgàniques.

Nota

  • La descomposició tèrmica de l'acetaldehid és un dels exemples més senzills d'aquest del mecanisme de Rice-Herzfeld. Aquesta reacció de descomposició consta de diverses etapes: etapa d'iniciació, CH3CHO → CH3˙ + CHO˙; etapa de propagació, CH3CHO + CH3˙ → CH4 + CH3CO˙; una altra etapa de propagació, CH3CO˙ → CH3˙ + CO, i etapa de terminació, CH3˙ + CH3˙ → CH3CH3.
  • ca  cromatografia electrocinètica micel·lar, n f
  • ca  cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar, n f sin. compl.
  • ca  MECC, n f sigla
  • ca  MEKC, n f sigla
  • es  cromatografía capilar electrocinética micelar, n f
  • es  cromatografía electrocinética micelar, n f
  • es  MECC, n f sigla
  • es  MEKC, n f sigla
  • en  micellar electrokinetic capillary chromatography, n
  • en  micellar electrokinetic chromatography, n
  • en  MECC, n sigla
  • en  MEKC, n sigla

Electroquímica, Química analítica

Definición
Electroforesi capil·lar en què el tub capil·lar conté una solució micel·lar d'un agent tensioactiu iònic obtinguda per addició a l'electròlit d'agents tensioactius iònics per sobre de la seva concentració micel·lar crítica.

Nota

  • En les condicions de la cromatografia electrocinètica micel·lar, el monòmer de l'agent tensioactiu tendeix a formar micel·les. Un sistema micel·lar conté la fase aquosa i la fase micel·lar que, de vegades, s'anomena fase pseudoestacionària.

    En la majoria dels casos de cromatografia electrocinètica micel·lar, s'utilitzen agents tensioactius aniònics, el més usat dels quals és el dodecilsulfat de sodi (SDS). Les seves micel·les tenen una càrrega negativa elevada que els dona una elevada velocitat electroforètica cap a l'ànode, per bé que la magnitud del flux electroosmòtic és prou elevat per a arrossegar la micel·la cap al càtode, de manera que s'obté una fase aquosa ràpida i una fase micel·lar lenta que es mouen en el mateix sentit.

    En cromatografia electrocinètica micel·lar, els soluts es poden distribuir entre la fase aquosa i la fase micel·lar i la retenció es basa en la diferència de solubilitats dels soluts en les micel·les. La migració dels anàlits és governada per la hidrofobicitat. Els soluts més hidròfobs interaccionen més fortament amb la fase micel·lar i, per tant, migren més lentament que els més hidròfils. El temps de migració d'un solut que interaccioni amb les micel·les estarà entre els valors t0, que és el temps de migració d'un compost que no interacciona amb les micel·les, i tmc, que és el temps de migració d'un solut totalment solubilitzat en les micel·les.

    Les sigles MECC i MEKC corresponen respectivament a les denominacions angleses micellar electrokinetic capillary chromatography i micellar electrokinetic chromatography ('cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar' i 'cromatografia electrocinètica micel·lar').
  • ca  medi, n m
  • es  medio, n m
  • en  medium, n

Química física

Definición
Part de l'univers que pot interaccionar amb el sistema termodinàmic d'interès mitjançant un bescanvi d'energia o matèria a través d'una paret, material o no, que els separa.

Nota

  • El medi es considera un dipòsit, o focus calorífic de capacitat calorífica infinita, les variables intensives del qual no varien en bescanviar energia o matèria.
  • ca  meitneri, n m
  • es  meitnerio, n m
  • en  meitnerium, n
  • sbl  Mt

Química inorgànica

Definición
Element del grup 9, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 109 i massa atòmica 278.

Nota

  • Es coneixen fins a set isòtops del meitneri, tots ells artificials i inestables.
  • ca  cromatografia electrocinètica micel·lar, n f
  • ca  cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar, n f sin. compl.
  • ca  MECC, n f sigla
  • ca  MEKC, n f sigla
  • es  cromatografía capilar electrocinética micelar, n f
  • es  cromatografía electrocinética micelar, n f
  • es  MECC, n f sigla
  • es  MEKC, n f sigla
  • en  micellar electrokinetic capillary chromatography, n
  • en  micellar electrokinetic chromatography, n
  • en  MECC, n sigla
  • en  MEKC, n sigla

Electroquímica, Química analítica

Definición
Electroforesi capil·lar en què el tub capil·lar conté una solució micel·lar d'un agent tensioactiu iònic obtinguda per addició a l'electròlit d'agents tensioactius iònics per sobre de la seva concentració micel·lar crítica.

Nota

  • En les condicions de la cromatografia electrocinètica micel·lar, el monòmer de l'agent tensioactiu tendeix a formar micel·les. Un sistema micel·lar conté la fase aquosa i la fase micel·lar que, de vegades, s'anomena fase pseudoestacionària.

    En la majoria dels casos de cromatografia electrocinètica micel·lar, s'utilitzen agents tensioactius aniònics, el més usat dels quals és el dodecilsulfat de sodi (SDS). Les seves micel·les tenen una càrrega negativa elevada que els dona una elevada velocitat electroforètica cap a l'ànode, per bé que la magnitud del flux electroosmòtic és prou elevat per a arrossegar la micel·la cap al càtode, de manera que s'obté una fase aquosa ràpida i una fase micel·lar lenta que es mouen en el mateix sentit.

    En cromatografia electrocinètica micel·lar, els soluts es poden distribuir entre la fase aquosa i la fase micel·lar i la retenció es basa en la diferència de solubilitats dels soluts en les micel·les. La migració dels anàlits és governada per la hidrofobicitat. Els soluts més hidròfobs interaccionen més fortament amb la fase micel·lar i, per tant, migren més lentament que els més hidròfils. El temps de migració d'un solut que interaccioni amb les micel·les estarà entre els valors t0, que és el temps de migració d'un compost que no interacciona amb les micel·les, i tmc, que és el temps de migració d'un solut totalment solubilitzat en les micel·les.

    Les sigles MECC i MEKC corresponen respectivament a les denominacions angleses micellar electrokinetic capillary chromatography i micellar electrokinetic chromatography ('cromatografia capil·lar electrocinètica micel·lar' i 'cromatografia electrocinètica micel·lar').