Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  mètode de l'addició estàndard, n m
  • ca  mètode de l'addició coneguda, n m sin. compl.
  • ca  mètode de l'addició de patró, n m sin. compl.
  • es  método de la adición de patrón, n m
  • es  método de la adición estándar, n m
  • en  known addition method, n
  • en  standard addition method, n

Química analítica

Definición
Mètode incremental de calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats d'una solució de concentració coneguda a la mostra.

Nota

  • El mètode de l'addició de patró és comunament emprat en la mesura rutinària de mostres, en mostres de composició o pretractament complexos, en matrius molt diferents a les dels patrons de treball i en casos en què la mesura depèn de condicions difícilment controlables.

    En el mètode de l'addicció de patró, s'addiciona, tant a la mostra com al blanc, un patró intern, que pot ser un isòtop del mateix anàlit (com 57Co per a rastrejar el 59Co natural o 13C per al 12C) o un patró de propietats químiques molt relacionades amb les de l'anàlit, però prou diferents perquè el patró intern i l'anàlit puguin quantificar-se separadament (com la pentan-2-ona com a patró intern per a la hexan-2-ona, el pal·ladi per al platí o el bromoclorometà per al tetracloroetilè). La mesura del contingut es calcula segons la resposta relativa de l'anàlit i del patró, de manera que es corregeixen pèrdues en el pretractament o en canvis en la mesura.
  • ca  mètode de l'addició estàndard, n m
  • ca  mètode de l'addició coneguda, n m sin. compl.
  • ca  mètode de l'addició de patró, n m sin. compl.
  • es  método de la adición de patrón, n m
  • es  método de la adición estándar, n m
  • en  known addition method, n
  • en  standard addition method, n

Química analítica

Definición
Mètode incremental de calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats d'una solució de concentració coneguda a la mostra.

Nota

  • El mètode de l'addició de patró és comunament emprat en la mesura rutinària de mostres, en mostres de composició o pretractament complexos, en matrius molt diferents a les dels patrons de treball i en casos en què la mesura depèn de condicions difícilment controlables.

    En el mètode de l'addicció de patró, s'addiciona, tant a la mostra com al blanc, un patró intern, que pot ser un isòtop del mateix anàlit (com 57Co per a rastrejar el 59Co natural o 13C per al 12C) o un patró de propietats químiques molt relacionades amb les de l'anàlit, però prou diferents perquè el patró intern i l'anàlit puguin quantificar-se separadament (com la pentan-2-ona com a patró intern per a la hexan-2-ona, el pal·ladi per al platí o el bromoclorometà per al tetracloroetilè). La mesura del contingut es calcula segons la resposta relativa de l'anàlit i del patró, de manera que es corregeixen pèrdues en el pretractament o en canvis en la mesura.
  • ca  mètode de la subtracció estàndard, n m
  • ca  mètode de la subtracció coneguda, n m sin. compl.
  • es  método de la sustracción conocida, n m
  • es  método de la sustracción estándar, n f
  • en  known subtraction method, n
  • en  standard subtraction method, n

Química analítica

Definición
Mètode incremental de calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats perfectament conegudes de la mostra sobre una solució patró que conté l'anàlit i la reducció de la concentració de l'anàlit.

Nota

  • El mètode de subtracció estàndard és d'aplicació quan és difícil disposar de solucions patró estables de l'ió d'interès.

    És un exemple de mètode de subtracció estàndard la determinació de sulfur mitjançant l'addició d'una solució patró d'argent, segons Ag+(excés) + S2− → Ag2S(s) + Ag+(aq).
  • ca  mètode de la subtracció estàndard, n m
  • ca  mètode de la subtracció coneguda, n m sin. compl.
  • es  método de la sustracción conocida, n m
  • es  método de la sustracción estándar, n f
  • en  known subtraction method, n
  • en  standard subtraction method, n

Química analítica

Definición
Mètode incremental de calibratge en què s'enregistren les variacions del senyal analític després de l'addició de quantitats perfectament conegudes de la mostra sobre una solució patró que conté l'anàlit i la reducció de la concentració de l'anàlit.

Nota

  • El mètode de subtracció estàndard és d'aplicació quan és difícil disposar de solucions patró estables de l'ió d'interès.

    És un exemple de mètode de subtracció estàndard la determinació de sulfur mitjançant l'addició d'una solució patró d'argent, segons Ag+(excés) + S2− → Ag2S(s) + Ag+(aq).
  • ca  mètode de Mohr, n m
  • es  método de Mohr, n m
  • en  Mohr method, n

Química analítica

Definición
Mètode analític per a la determinació de la concentració d'halurs mitjançant una valoració de precipitació en què s'utilitza una solució patró de nitrat de plata com a agent valorant i cromat de potassi com a indicador.

Nota

  • La detecció del punt final en el mètode de Mohr es fonamenta en el fet que, una vegada completada la reacció amb l'anàlit, el primer excés del catió plata es combina amb l'anió cromat per a formar un precipitat de cromat de plata de color vermellós: Ag+(excés) + Cl− → AgCl(s) + Ag+(aq) i 2 Ag+(aq) + CrO42− → Ag2CrO4(s, vermell).
  • ca  mètode de relaxació, n m
  • es  método de relajación, n m
  • en  relaxation method, n

Química física

Definición
Tècnica experimental que permet estudiar la cinètica química de reaccions amb un temps de semireacció de microsegons, consistent a aplicar una pertorbació, habitualment un salt sobtat de la pressió o la temperatura, a un sistema en equilibri i a analitzar de quina manera el sistema evoluciona cap al nou estat d'equilibri que defineixen les noves condicions en què es troba.
  • ca  mètode de Volhard, n m
  • es  método de Volhard, n m
  • en  Volhard method, n

Química analítica

Definición
Mètode analític per a la determinació mitjançant una complexometria directa del catió plata en medi àcid en què s'utilitza tiocianat de potassi com a agent valorant i una solució de Fe3+ com a indicador.

Nota

  • L'addició de la solució de tiocianat en el mètode de Volhard produeix un precipitat de tiocianat de plata. Quan la reacció ha finalitzat, un petit excés de tiocianat forma un complex vermell amb el ió Fe3+ que acoloreix la solució: Ag+ + SCN− → AgSCN(s) i Fe3+ + SCN− → Fe(SCN)2+(vermell). D'altra banda, la determinació d'halurs és fa indirectament afegint un excés de solució patró de nitrat de plata a la solució problema, i es forma un precipitat de clorur de plata. Tot seguit, es determina l'excés d'ions plata amb una solució de tiocianat, en medi àcid fort, emprant Fe3+ com a indicador i agregant-hi nitrobenzè, el qual forma una capa protectora sobre el clorur de plata, que és més soluble que el tiocianat de plata.

    El mètode de Volhard també s'utilitza per a la determinació indirecta de diversos anions, principalment el clorur.
  • ca  mètode de Winkler, n m
  • es  método de Winkler, n m
  • en  Winkler method, n

Química analítica

Definición
Mètode analític per a determinar oxigen dissolt en aigua per iodometria.

Nota

  • En el mètode de Winkler, l'oxigen dissolt oxida el manganès(II) a un estat d'oxidació més elevat en medi bàsic i el manganès, en aquest estat d'oxidació, en medi àcid pot oxidar el iodur a iode elemental; finalment, el iode format es valora amb una solució de tiosulfat de sodi de concentració coneguda i es calcula l'oxigen dissolt inicialment.

    La primera reacció que té lloc en el mètode de Winkler és Mn2+ + 2 OH− → Mn(OH)2(s). En el cas que no hi hagi oxigen dissolt, es forma un precipitat blanc quan s'afegeix a la mostra sulfat de manganès(II), iodur de potassi i hidròxid de sodi. Ara bé, si en la mostra hi ha oxigen, part del manganès(II) és oxidat a manganès(IV) i apareix un precipitat marró d'òxid de manganès(IV) hidratat, segons la reacció Mn2+ + 2 OH− + 1/2 O2(g) → MnO2(s) + H2O. Aquesta reacció és lenta, especialment a baixes temperatures, per això és necessari agitar el recipient on té lloc la reacció, el qual, a més, ha d'estar molt ben tapat. Després d'haver deixat reaccionar tot l'oxigen de la mostra, es deixa sedimentar i s'hi afegeix àcid sulfúric, ja que en medi àcid el diòxid de manganès oxida el iodur segons la reacció MnO2(s) + 2 I− + 4 H+ $\rightleftharpoons$ Mn2+ + I2 + 2 H2O. Tot seguit, es determina el iode format segons la reacció 2 S2O32− + I2 → S4O62− + 2 I-.
  • ca  mètode analític discontinu, n m
  • ca  mètode discret d'anàlisi, n m sin. compl.
  • es  método analítico discontinuo, n m
  • en  batch-injection analytical method, n
  • en  discontinuous analytical method, n

Química analítica

Definición
Mètode analític en què la mostra es manté en un recipient separat en el qual tenen lloc les diferents etapes analítiques mitjançant processos mecànics i finalment és portada al detector, on s'obté el senyal analític corresponent.

Nota

  • El mètode analític discontinu té una certa semblança amb els procediments manuals d'anàlisi.
  • ca  mètode incremental, n m
  • es  método incremental, n m
  • en  incremental method, n

Química analítica

Definición
Mètode analític consistent a determinar el senyal analític d'una substància quan la seva concentració canvia a causa de l'addició seqüencial de volums coneguts d'una altra solució.

Nota

  • Si la substància de la qual es mesura el senyal en el mètode incremental és l'anàlit, la solució afegida és una solució patró. Si la substància de la qual es mesura el senyal en el mètode incremental és una substància patró, la solució afegida és la mostra.

    En funció del disseny de les addicions o extraccions, el mètode incremental pot provocar un augment de la concentració de l'analit (mètode d'addició) o bé una disminució en el cas que hi hagi una reacció específica (mètode de subtracció).

    Els mètodes incrementals han estat desenvolupats en el camp de l'anàlisi instrumental, particularment en les tècniques d'electroanàlisi i espectroscòpia, amb la intenció de reduir els errors ocasionats per les possibles variacions de temperatura, força iònica, matrius complexes i grau de complexació de l'anàlit, quan es comparen les respostes entre els patrons i les mostres.