Back to top
  • ca  punt de fusió normal, n m
  • es  punto de fusión normal, n m
  • en  normal melting point, n

Química física

Definición
Punt de fusió a la pressió externa d'1 atm.

Nota

  • El valor numèric del punt de fusió normal coincideix amb el del punt de congelació normal.

    En el cas de l'aigua, el punt de fusió normal rep el nom de punt de gel.
  • ca  punt de gel, n m
  • es  punto del hielo, n m
  • en  ice point, n

Química física

Definición
Punt de fusió normal de l'aigua.

Nota

  • El punt de gel és un dels dos punts fixos que s'introdueixen per a definir algunes escales de temperatura, com ara l'escala Celsius, en què se li assigna el valor de 0 ºC. En el punt de gel, l'aigua està saturada d'aire. Això fa que el seu valor sigui 0,0024 ºC en l'escala Celsius, en comptes de 0 ºC. Aquesta diferència pot portar a confusió en els diagrames de fases de substàncies pures, ja que normalment estan fets a pressió externa constant d'1 atm.
  • ca  punt de Krafft, n m
  • es  punto de Krafft, n m
  • en  Krafft point, n

Química física

Definición
Temperatura a partir de la qual un col·loide d'associació pot formar una micel·la.

Nota

  • Per sota del punt de Krafft, la solubilitat de les partícules col·loidals és baixa i insuficient per a formar les micel·les, però, si augmenta la temperatura, la solubilitat s'incrementa i, en arribar al punt de Krafft, ja és prou elevada perquè es puguin formar les micel·les.
  • ca  punt de plegament, n m
  • ca  punt crític isotèrmic, n m sin. compl.
  • es  punto crítico isotérmico, n m
  • es  punto de pliegue, n m
  • en  folding point, n
  • en  isothermal critical point, n
  • en  isothermic critical point, n

Química física

Definición
Punt de la corba binodal d'un diagrama de fases ternari on conflueixen totes les línies de conjunció quan la composició del component de la mescla ternària, el qual és soluble en els altres dos components, augmenta per separat.
  • ca  punt de rosada, n m
  • es  punto de rocío, n m
  • en  dew point, n

Química física

Definición
Temperatura a la qual l'aire queda saturat de vapor d'aigua.

Nota

  • El punt de rosada depèn de la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'atmosfera.

    Quan la Terra es refreda per sota del punt de rosada, normalment durant la nit, es forma rosada si el punt de rosada està per sobre de 0 ºC, i es forma gebre si està per sota d'aquesta temperatura.
  • ca  punt de vapor, n m
  • es  punto de vapor, n m
  • en  vapor point, n
  • en  vapour point, n

Química física

Definición
Punt d'ebullició normal de l'aigua.

Nota

  • El punt de vapor és un dels dos punts fixos que s'introdueixen per a definir algunes escales de temperatura, com ara l'escala Celsius, en què se li assigna el valor de 100 ºC. En el punt de vapor, l'aigua està saturada d'aire. Això fa que el seu valor sigui 99,975 ºC en l'escala Celsius, en comptes de 100 ºC. Aquesta diferència pot portar a confusió en els diagrames de fase de substàncies pures, ja que normalment estan fets a pressió externa constant d'1 atm.
  • ca  punt eutèctic, n m
  • es  punto eutéctico, n m
  • en  eutectic point, n

Química física

Definición
Punt d'un diagrama de fases que representa una mescla eutèctica en la intersecció de les corbes de separació de la regió on coexisteix la fase líquida amb una de les dues fases sòlides immiscibles, per sota del qual la fase líquida no és estable.

Nota

  • En el punt eutèctic només hi ha un grau de llibertat, ja que, segons la regla de les fases, correspon a un sistema en què coexisteixen tres fases en equilibri, la líquida i les dues fases sòlides corresponents als components purs.

    El punt eutèctic té per abscissa la composició de la mescla eutèctica i per ordenada, la temperatura eutèctica.
  • ca  punt final, n m
  • es  punto final, n m
  • en  endpoint, n

Química analítica

Definición
Punt d'una valoració en què l'indicador experimenta un canvi perceptible pels sentits.

Nota

  • El canvi de l'indicador d'una valoració en el punt final està associat a la condició d'equivalència química. De fet, el punt final d'una valoració és una estimació del punt d'equivalència; per tant, quant menor sigui la diferència entre aquests punts, més petit serà l'error de valoració.
  • ca  punt d'equivalència, n m
  • ca  punt final estequiomètric, n m sin. compl.
  • ca  punt final teòric, n m sin. compl.
  • es  punto de equivalencia, n m
  • es  punto final estequiométrico, n m
  • es  punto final teórico, n m
  • en  equivalence point, n
  • en  stoichiometric endpoint, n
  • en  theoretical endpoint, n

Química analítica

Definición
Punt d'una valoració en què la quantitat de solució valorant afegida és estequiomètricament equivalent a la quantitat d'anàlit present a la mostra.

Nota

  • Habitualment, cal aturar una valoració en el punt d'equivalència o tan a prop seu com sigui possible, tret que es tingui interès a conèixer com evoluciona la reacció després del punt d'equivalència.

    Com a resultat de la interacció entre l'anàlit i l'agent valorant, en el punt d'equivalència canvien bruscament algunes propietats (òptiques, electroquímiques, etc.) del medi on s'ha desenvolupat la reacció.
  • ca  punt d'equivalència, n m
  • ca  punt final estequiomètric, n m sin. compl.
  • ca  punt final teòric, n m sin. compl.
  • es  punto de equivalencia, n m
  • es  punto final estequiométrico, n m
  • es  punto final teórico, n m
  • en  equivalence point, n
  • en  stoichiometric endpoint, n
  • en  theoretical endpoint, n

Química analítica

Definición
Punt d'una valoració en què la quantitat de solució valorant afegida és estequiomètricament equivalent a la quantitat d'anàlit present a la mostra.

Nota

  • Habitualment, cal aturar una valoració en el punt d'equivalència o tan a prop seu com sigui possible, tret que es tingui interès a conèixer com evoluciona la reacció després del punt d'equivalència.

    Com a resultat de la interacció entre l'anàlit i l'agent valorant, en el punt d'equivalència canvien bruscament algunes propietats (òptiques, electroquímiques, etc.) del medi on s'ha desenvolupat la reacció.