Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  nucleòfil, n m
  • ca  reactiu nucleòfil, n m sin. compl.
  • es  nucleófilo, n m
  • es  reactivo nucleofílico, n m
  • en  nucleophile, n
  • en  nucleophilic reagent, n

Química orgànica

Definición
Reactiu que forma un enllaç donant un parell d'electrons a l'altre reactiu.

Nota

  • Es poden comportar com a nucleòfils els àtoms de carboni, nitrogen, oxigen, sofre i fòsfor, i poden formar part d'un grup funcional o d'una espècie neutra o carregada.

    Són exemples de nucleòfils neutres l'amoníac i les amines, la capacitat nucleòfila del quals ve donada pel parell d'electrons no compartits del nitrogen. Malgrat això, els nucleòfils també poden ser anions, com ara el cianur, un alcòxid o un carbanió.

    Són nucleòfils les bases de Lewis, la capacitat nucleòfila de les quals depèn de diversos factors (vegeu la imatge 1).

    La capacitat nucleòfila d'un anió és superior a la d'una espècie neutra: HO− > H2O, RO- > ROH, RS- > RSH i RCOO- > RCOOH.

    El caràcter nucleòfil disminueix en augmentar l'electronegativitat de l'àtom central: R3C- > R2N- > RO- > F-, H3N > H2O > HF, amines > alcohols.

    El caràcter nucleòfil augmenta en baixar dins d'un grup de la taula periòdica dels elements: HS− > HO-, I- > Br- > Cl- > F- (en dissolvents pròtics).

    Vegeu també electròfil i substitució nucleòfila.
  • ca  reactiu, n m
  • ca  reactiu químic, n m sin. compl.
  • es  reactivo, n m
  • es  reactivo químico, n m
  • en  chemical reagent, n
  • en  reactant, n
  • en  reagent, n

Química analítica

Definición
Substància que és consumida en el transcurs d'una reacció.

Nota

  • Per la seva capacitat de provocar determinades reaccions, un reactiu s'empra, en química analítica, per al reconeixement i la identificació de substàncies (mitjançant l'anàlisi qualitativa) o bé per a la determinació d'una altra substància (mitjançant l'anàlisi quantitativa).
  • ca  rebliment, n m
  • es  relleno, n m
  • en  packing, n

Química analítica

Definición
Material de gran superfície específica constituït per un sòlid actiu o per un líquid immobilitzat sobre un suport sòlid inert amb què s'omple una columna cromatogràfica.
  • ca  receptor, n m
  • es  receptor, n m
  • en  receptor, n

Química analítica

Definición
Component d'un sensor on es transforma la informació física o química d'una mostra en algun tipus d'energia que pugui ser mesurada pel transductor.

Nota

  • D'acord amb les indicacions de la Divisió de Química Analítica de la IUPAC, es pot considerar que el receptor d'un sensor pot ser físic, sense que tingui lloc una reacció; químic, en què una reacció química amb la participació de l'anàlit dona lloc al senyal analític, o bioquímic, en què una reacció bioquímica és la responsable del senyal analític.
  • ca  recobriment superficial, n m
  • es  recubrimento superficial, n m
  • en  superficial coverage, n
  • sbl  θ

Química física

Definición
Fracció de la superfície d'un adsorbent ocupada per les molècules d'adsorbat en un procés d'adsorció.

Nota

  • En el cas que l'adsorbat sigui un gas, el recobriment superficial se sol expressar com θ = V/Vmax, en què V és el volum adsorbit en un instant determinat i Vmax és el volum màxim, que correspon a la formació d'una monocapa. Ambdós volums s'expressen per unitat de massa d'adsorbent.

    En cas que l'adsorbat sigui un solut en solució, el recobriment superficial s'expressa com θ = a/amax, en què a són els mols per unitat de massa d'adsorbent en un instant determinat i amax són els mols corresponents a una monocapa.
  • ca  reconeixement, n m
  • es  reconocimiento, n m
  • en  recognition, n

Química analítica

Definición
Procés inicial de l'actuació d'un sensor químic mitjançant el qual el sensor reconeix un anàlit concret present en una mostra i genera un senyal primari a partir d'un material específicament dissenyat.
  • ca  recorregut lliure mitjà, n m
  • ca  desplaçament quadràtic mitjà, n m sin. compl.
  • es  distancia cuadrática media, n f
  • es  recorrido libre medio, n m
  • en  mean free path, n
  • sbl  λ

Química física

Definición
Distància mitjana recorreguda per una partícula entre col·lisions amb les altres durant el seu moviment a l'atzar.

Nota

  • El recorregut lliure mitjà es pot calcular com el quocient entre la velocitat mitjana de les partícules i el nombre de col·lisions per unitat de temps.

    En el cas dels gasos, la teoria cinètica dels gasos és vàlida sempre que el diàmetre de les molècules sigui molt inferior al recorregut lliure mitjà, la qual cosa significa que la major part del temps les molècules estan molt allunyades les unes de les altres. Segons la teoria cinètica dels gasos, es calcula mitjançant l'expressió λ = kT/(21/2π d0 p), en què k és la constant de Boltzmann, T és la temperatura absoluta, d és el radi de la partícula i p és la pressió del gas.

    En el cas dels líquids, el recorregut lliure mitjà està relacionat amb el coeficient de difusió de la partícula, que es desplaça mitjançant l'equació d'Einstein-Smoluchowski, D = λ2/2 τ, en què τ és el temps mitjà transcorregut entre dues col·lisions consecutives.
  • ca  recta de connexió, n f
  • es  recta de conexión, n f
  • en  connecting line, n

Química física

Definición
Línia horitzontal dins d'una regió de coexistència de dues fases en un diagrama de fases.

Nota

  • El cas més important de rectes de connexió és en diagrames de fase binaris, en què les rectes de connexió indiquen les composicions de cadascuna de les fases en equilibri a una determinada pressió o temperatura, depenent de si el diagrama de fases es dibuixa a pressió o a temperatura constants. La composició de cadascuna de les fases en equilibri la indica la composició del punt d'intersecció de la recta amb la línia que separa la zona de coexistència amb la regió on només és estable una de les dues fases. A més, la quantitat de cadascuna de les fases s'avalua utilitzant la regla de la palanca.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  oxidació reducció, n f
  • ca  oxidoreducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción, n f
  • es  reacción de oxidación-reducción, n f
  • es  redox, n f
  • en  oxidation-reduction, n
  • en  oxidoreduction, n
  • en  oxireduction, n
  • en  redox, n

Química inorgànica

Definición
Procés en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.

Nota

  • Originalment, l'oxidació reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen.

    De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla de oxidació. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de combustió.

    Actualment, per extensió de significat, el terme oxidació ha passat a fer referència a una pèrdua d'electrons i reducció, a un guany d'electrons. Per exemple, Zn(s) + 2 H+(aq) → Zn2+(aq) + H2(g). El zinc metàl·lic pateix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn2+. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H2.

    Un agent oxidant fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment; mentre que un agent reductor fort s'oxida fàcilment i redueix altres substàncies. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire.

    La manera com una oxidació reducció afecta una espècie ve donada per l'estat d'oxidació.

    Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos en què es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions d'oxidació reducció, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant electròlisi, en què un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat (vegeu la imatge).
  • ca  redox, adj
  • es  redox, adj
  • en  redox, adj

Química inorgànica

Definición
Relatiu o pertanyent a una oxidació reducció.