Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  solvòlisi, n f
  • es  solvolisis, n f
  • es  solvólisis, n f
  • en  solvolysis, n

Química física, Química inorgànica, Química orgànica

Definición
Reacció de descomposició d'un solut a causa de la interacció amb el dissolvent en què es troba dissolt.

Nota

  • En química orgànica, les reaccions de solvòlisi més comunes ocorren en aigua (hidròlisi), alcohols (alcohòlisi), amoníac (amonòlisi) i àcids (acidòlisi), mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als complexos, fins i tot els solvents apròtics capaços d'actuar com a lligands (èters, derivats halogenats, nitrils, etc.) poden efectuar solvòlisis.
  • ca  hidròxid de sodi, n m
  • ca  sosa càustica, n f sin. compl.
  • es  hidróxido de sodio, n m
  • es  sosa cáustica, n f
  • en  caustic soda, n
  • en  sodium hydroxide, n
  • for  NaOH

Química inorgànica

Definición
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, molt higroscòpic, i té un punt de fusió de 318 ºC i un punt d'ebullició de 1.390 ºC.

Nota

  • L'hidròxid de sodi absorbeix fàcilment diòxid de carboni de l'aire i es carbonata en superfície.

    Tot i que s'havia obtingut per la caustificació del carbonat de sodi, actualment s'obté per l'electròlisi del clorur de sodi. S'utilitzen tres tipus principals de cel·les electrolítiques: la cel·la de diafragma, la cel·la de membrana i la cel·la de mercuri. En la cel·la de diafragma i la cel·la de membrana, les reaccions que tenen lloc són 2 H2O(l) + 2 e− → H2(g) + 2 OH−(aq) i 2 Cl−(aq) − 2 e− → Cl2(g) i la solució del càtode es va enriquint en hidròxid de sodi. La diferència entre ambdues cel·les electrolítiques és la puresa de la solució d'hidròxid de sodi que s'obté, però en ambdós casos s'obté clor i hidrogen com a subproductes. En la cel·la de mercuri s'utilitza un càtode de mercuri, la qual cosa varia el potencial de reducció de l'ió Na+ i fa que es redueixi abans que l'ió H+. Així, la reacció global que té lloc és Na+(aq) + Hg(l) + e− → Na(Hg) i Cl−(aq) − e− → ½ Cl2(g). En aquest cas s'obté una amalgama de sodi metàl·lic amb mercuri, i clor com a subproducte. Aquesta amalgama es fa reaccionar amb aigua segons 2 Na(Hg) + 2 H2O(l) → 2 Na+(aq) + 2 OH−(aq) + H2(g) + 2 Hg(l) i de nou s'obté una solució d'hidròxid de sodi, i hidrogen com a subproducte.

    L'hidròxid de sodi es fa servir principalment, per les seves propietats de base, en la neutralització de solucions àcides, en reaccions de saponificació, en la metal·lúrgia de l'alumini i com a regenerador de les columnes de bescanvi iònic. És un producte químic bàsic de gran importància industrial.

    L'hidròxid de sodi es comercialitza en forma sòlida, en bidons que s'han omplert a fusió, i en escames. Es comercialitza també en solució concentrada del 50 % i en solucions més diluïdes.

    La denominació sosa càustica s'utilitza en contextos poc especialitzats.
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definición
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig, n f
  • ca  microscòpia d'efecte túnel, n f sin. compl.
  • ca  microscòpia d'efecte túnel de rastreig, n f sin. compl.
  • ca  STEM, n f sigla
  • ca  STM, n f sigla
  • es  microscopia de efecto túnel, n f
  • es  microscopía de efecto túnel, n f
  • es  STM, n f sigla
  • en  scanning tunneling electron microscopy, n
  • en  scanning tunneling microscopy, n
  • en  scanning tunnelling electron microscopy, n
  • en  scanning tunnelling microscopy, n
  • en  STEM, n sigla
  • en  STM, n sigla

Química física

Definición
Tècnica instrumental utilitzada per a examinar superfícies de sòlids conductors que es basa en el flux d'electrons que s'estableix per efecte túnel entre un metall i la superfície que es vol examinar.

Nota

  • El component més important d'un microscopi d'efecte túnel és una punta de platí-rodi o tungstè que es mou sobre la superfície que s'ha d'analitzar. Quan la punta està molt a prop de la superfície i s'aplica una diferència de potencial entre els dos sistemes, s'estableix un flux d'electrons a través de l'espai que separa ambdós conductors. La intensitat del corrent que es produeix depèn acusadament de la distància entre la punta i la superfície, atès que la probabilitat que els electrons es moguin per efecte túnel decau exponencialment amb aquesta distància. Això fa que la microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig serveixi per a analitzar la topografia de les superfícies a escala atòmica.

    Les sigles STEM i STM corresponen, respectivament, als equivalents anglesos scanning tunneling electron microscopy i scanning tunneling microscopy ('microscòpia d'electrons d'efecte túnel de rastreig' i 'microscòpia d'efecte túnel de rastreig', respectivament).
  • ca  subproducte, n m
  • es  subproducto, n m
  • en  by-product, n

Química orgànica

Definición
Producte secundari que es genera durant la transformació i l'obtenció d'un altre de principal.

Nota

  • El subproducte sol tenir una massa molar molt inferior a la del producte principal corresponent.

    Per exemple, en la reacció C6H6 + Br2 → C6H5Br + HBr, el producte principal és el bromobenzè i el bromur d'hidrogen n'és el subproducte. També, de la hidròlisi alcalina d'un èster s'obté àcid carboxílic i es genera l'alcòxid corresponent com a subproducte, segons CH3CH2C(=O)OCH2CH3 + NaOH → CH3CH2COOH + CH3CH2ONa.
  • ca  substància patró, n f
  • ca  estàndard, n m sin. compl.
  • ca  patró, n m sin. compl.
  • ca  substància estàndard, n f sin. compl.
  • es  estándar, n m
  • es  patrón, n m
  • es  sustancia estándar, n f
  • es  sustancia patrón, n f
  • en  standard, n
  • en  standard substance, n

Química analítica

Definición
Substància d'una puresa elevada adequada per a ser utilitzada per a calibrar un procediment analític i validar-ne els resultats o bé per a facilitar la determinació d'un anàlit.

Nota

  • Les substàncies patró s'utilitzen per a preparar solucions patró.

    Una substància patró pot ser un patró primari o un patró secundari.

    Vegeu també material de referència.
  • ca  substància interferent, n f
  • ca  interferència, n f sin. compl.
  • ca  interferent, n m sin. compl.
  • es  interferencia, n f
  • es  interferente, n m
  • es  sustancia interferente, n f
  • en  interference, n
  • en  interferent, n
  • en  interfering substance, n

Química analítica

Definición
Substància que modifica el senyal produït per l'anàlit en una anàlisi química.
  • ca  substància patró, n f
  • ca  estàndard, n m sin. compl.
  • ca  patró, n m sin. compl.
  • ca  substància estàndard, n f sin. compl.
  • es  estándar, n m
  • es  patrón, n m
  • es  sustancia estándar, n f
  • es  sustancia patrón, n f
  • en  standard, n
  • en  standard substance, n

Química analítica

Definición
Substància d'una puresa elevada adequada per a ser utilitzada per a calibrar un procediment analític i validar-ne els resultats o bé per a facilitar la determinació d'un anàlit.

Nota

  • Les substàncies patró s'utilitzen per a preparar solucions patró.

    Una substància patró pot ser un patró primari o un patró secundari.

    Vegeu també material de referència.
  • ca  substància termomètrica, n f
  • es  sustancia termométrica, n f
  • en  thermometric substance, n

Química física

Definición
Substància emprada en un termòmetre per a mesurar una propietat termomètrica.

Nota

  • Per exemple, en un termòmetre de mercuri, la substància termomètrica és el mercuri.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  substitució electròfila, n f
  • es  sustitución electrófila, n f
  • en  electrophilic substitution, n
  • sbl  SE

Química orgànica

Definición
Reacció en la qual se substitueix generalment un àtom d'hidrogen per un electròfil.

Nota

  • Si en la substitució electròfila intervenen els electrons π d'un anell aromàtic, la reacció es considera una substitució electròfila aromàtica (vegeu la imatge).