Vuelva a la lista de diccionarios online

Química analítica

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  amoni-, pfx
  • ca  amonio-, pfx
  • es  amoni-, pfx
  • es  amonio-, pfx
  • en  ammoni-, pfx
  • en  ammono-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar l'amoni i l'amoni substituït quan no són el grup principal d'un compost.
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  amoníac, n m
  • es  amoníaco, n m
  • en  ammonia, n
  • for  NH3

Química inorgànica

Definición
Gas incolor, més lleuger que l'aire i d'olor característica, que irrita els ulls i les vies respiratòries.

Nota

  • La molècula de l'amoníac té una estructura piramidal de base triangular en la qual l'àtom de nitrogen ocupa el centre de la piràmide i els vèrtexs de la base estan ocupats pels tres àtoms d'hidrogen, i en el quart vèrtex se situen el parell d'electrons no compartits de l'àtom de nitrogen.

    Químicament, es comporta com una base de força mitjana, segons la reacció que es mostra a la imatge amoníac 1.

    Tot i que de manera natural s'obté per la descomposició de la matèria orgànica, avui dia la seva síntesi industrial es fa a partir de nitrogen i hidrogen elementals, segons la reacció que es mostra a la imatge amoníac 2. Aquesta reacció, que no es dona en condicions ambientals, és la base de tota la indústria de l'amoníac i dels derivats nitrogenats, gràcies al procés de Haber-Bosch, el qual es fonamenta en la realització de la reacció a pressió i temperatura elevades (de 80 a 350 bars i de 400 a 540 ºC, respectivament) i amb un catalitzador de ferro finament dividit.

    Les mescles d'amoníac i oxigen són explosives i, en presència de platí a 700 ºC, formen òxid nítric, la primera fase per a obtenir l'àcid nítric.

    A temperatures elevades, l'amoníac actua com a agent reductor d'òxids metàl·lics.

    La majoria de l'amoníac obtingut s'utilitza en la fabricació d'adobs, com el sulfat d'amoni, el nitrat d'amoni, el fosfat d'amoni i la urea. La resta s'utilitza com a matèria primera en altres indústries, com ara la fabricació de niló, poliuretans i poliamides. D'altra banda, l'amoníac liquat té una conductivitat semblant a la de l'aigua i és un excel·lent dissolvent.
  • ca  amoni-, pfx
  • ca  amonio-, pfx
  • es  amoni-, pfx
  • es  amonio-, pfx
  • en  ammoni-, pfx
  • en  ammono-, pfx

Química orgànica

Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar l'amoni i l'amoni substituït quan no són el grup principal d'un compost.
  • ca  amortidor, n m
  • ca  solució amortidora, n f
  • ca  solució tampó, n f sin. compl.
  • ca  tampó, n m sin. compl.
  • es  amortiguador, n m
  • es  disolución amortiguadora, n f
  • es  disolucion tampón, n f
  • es  solución amortiguadora, n f
  • es  solución tampón, n f
  • es  tampón, n m
  • en  buffer, n
  • en  buffer solution, n

Química analítica

Definición
Solució que, afegida a un medi determinat, minimitza les variacions de pH que es puguin produir en aquest medi com a conseqüència d'una reacció o per l'addició d'àcids o bases.

Nota

  • Encara que per a minimitzar les variacions de pH es poden utilitzar àcids forts, bases fortes o sals amfòteres (com bicarbonats o biftalats), les solucions amortidores més utilitzades contenen una mescla d'un àcid feble i la seva base conjugada (per exemple, àcid acètic i acetat de sodi). Així, quan s'hi afegeix una petita quantitat d'un àcid fort o d'una base forta, els ions H+ i OH− es consumeixen a través de la reacció A− + H+ → HA quan s'afegeix un àcid i HA + OH− → A− + H2O quan s'afegeix una base.

    Escollint convenientment l'àcid o la base i les concentracions relatives, és possible obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor de pH.

    Un paràmetre important de les solucions amortidores és la capacitat reguladora, definida com la quantitat d'acid o base que cal afegir-hi per fer variar el pH en una quantitat determinada (generalment una unitat). La capacitat reguladora de pH d'una solució amortidora depèn de la seva concentració total (suma de la concentració de l'àcid i de la seva base conjugada) i del quocient entre la concentració de l'àcid i la de la base. Com més gran sigui la suma de concentracions i més propera a la unitat sigui el quocient de concentracions, major serà la capacitat reguladora. La capacitat reguladora és màxima quan el pH és igual al pKa del parell acidobàsic conjugat, que és quan es compleixen les dues condicions.
  • ca  amperometria, n f
  • ca  amperimetria, n f sin. compl.
  • es  amperometría, n f
  • en  amperometry, n

Química analítica

Definición
Tècnica d'anàlisi electroquímica consistent a mesurar la intensitat del corrent elèctric quan el potencial d'elèctrode es manté constant.

Nota

  • L'amperometria s'utilitza generalment per a determinar un anàlit o el punt final d'una valoració.
  • ca  amperometria, n f
  • ca  amperimetria, n f sin. compl.
  • es  amperometría, n f
  • en  amperometry, n

Química analítica

Definición
Tècnica d'anàlisi electroquímica consistent a mesurar la intensitat del corrent elèctric quan el potencial d'elèctrode es manté constant.

Nota

  • L'amperometria s'utilitza generalment per a determinar un anàlit o el punt final d'una valoració.
  • ca  amplada de banda, n f
  • ca  amplada de banda espectral, n f sin. compl.
  • es  anchura de banda, n f
  • es  anchura de banda espectral, n f
  • en  bandwith, n
  • en  spectral bandwidth, n

Química física

Definición
Interval de freqüències que abasta una determinada transició.

Nota

  • Quan una mostra és formada per molècules, l'amplada de banda se sol originar en diverses subtransicions energètiques que l'aparell de mesura no pot resoldre per manca de resolució. En espectres d'ultraviolat i visible, l'amplada de banda s'origina en les subtransicions vibracionals i rotacionals que hi tenen lloc. En canvi, en espectres atòmics o en espectres moleculars de ressonància magnètica nuclear, l'amplada de banda és sempre present i es deu, especialment, al fet que el temps de vida dels estats excitats és finit.

    Altres factors que poden contribuir a l'amplada de banda són l'efecte Doppler, la pressió i la saturació de la mostra.

    S'utilitzen els termes amplada de línia o amplada de línia espectral si la resolució és prou bona per a separar la banda espectral en línies espectrals.
  • ca  amplada de banda, n f
  • ca  amplada de banda espectral, n f sin. compl.
  • es  anchura de banda, n f
  • es  anchura de banda espectral, n f
  • en  bandwith, n
  • en  spectral bandwidth, n

Química física

Definición
Interval de freqüències que abasta una determinada transició.

Nota

  • Quan una mostra és formada per molècules, l'amplada de banda se sol originar en diverses subtransicions energètiques que l'aparell de mesura no pot resoldre per manca de resolució. En espectres d'ultraviolat i visible, l'amplada de banda s'origina en les subtransicions vibracionals i rotacionals que hi tenen lloc. En canvi, en espectres atòmics o en espectres moleculars de ressonància magnètica nuclear, l'amplada de banda és sempre present i es deu, especialment, al fet que el temps de vida dels estats excitats és finit.

    Altres factors que poden contribuir a l'amplada de banda són l'efecte Doppler, la pressió i la saturació de la mostra.

    S'utilitzen els termes amplada de línia o amplada de línia espectral si la resolució és prou bona per a separar la banda espectral en línies espectrals.
  • ca  amplitud de dispersió, n f
  • es  amplitud de dispersión, n f
  • en  scattering amplitude, n

Química física

Definición
Component d'una funció d'ona que, en un procés de col·lisió, recull la seva dependència amb l'angle de dispersió.

Nota

  • El mòdul al quadrat de l'amplitud de dispersió expressa la probabilitat que els productes d'una col·lisió siguin dispersats en un angle determinat. Si es coneixen les velocitats dels fragments que col·lideixen i les dels fragments que resulten del xoc, d'aquesta magnitud es deriva la secció eficaç de col·lisió.
  • ca  anàlisi química, n f
  • ca  anàlisi, n f sin. compl.
  • es  análisis, n m
  • es  análisis químico, n m
  • en  analysis, n
  • en  chemical analysis, n

Química analítica

Definición
Determinació de la composició, la identitat, la puresa, la constitució i l'estructura de la matèria.

Nota

  • L'anàlisi química és el fonament de la química analítica.

    Hi ha dos tipus principals d'anàlisi química: l'anàlisi quantitativa, que mesura la proporció exacta d'una substància en una mostra, i l'anàlisi qualitativa, que estableix la presència o absència d'una substància en una mostra per sobre d'un determinat nivell.

    Vegeu també mètode analític i tècnica analítica.