Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
habilitat habilitat

Socialització > Aprenentatge i formació personal

  • ca  destresa, n f
  • ca  habilitat, n f
  • es  destreza, n f
  • es  habilidad, n f
  • fr  habileté, n f
  • en  skill, n

Socialització > Aprenentatge i formació personal

Definición
Capacitat d'una persona per a desenvolupar determinades tasques o resoldre determinats problemes perfeccionada mitjançant l'aprenentatge.
habilitat social habilitat social

Institucionalització > Identitat personal i comportament

  • ca  habilitat social, n f
  • es  habilidad social, n f
  • fr  aptitude sociale, n f
  • en  social ability, n
  • en  social skill, n

Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definición
Manera de fer o de comportar-se, verbal o no verbal, que serveix per a afavorir les relacions interpersonals.
hàbit hàbit

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

  • ca  hàbit, n m
  • ca  habitud, n f
  • es  hábito, n m
  • en  habit, n

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

Definición
Costum adquirit per la repetició d'un mateix acte.
hàbitat hàbitat

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques > Estructura demogràfica

  • ca  poblament, n m
  • ca  hàbitat, n m sin. compl.
  • es  hábitat, n m
  • es  poblamiento, n m
  • en  habitat, n
  • en  settlement, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques > Estructura demogràfica

Definición
Manera de distribuir-se en l'espai els habitatges d'una població rural o urbana
hàbitat hàbitat

Modernització i globalització > Ecologia i creixement sostenible

  • ca  hàbitat, n m
  • es  hábitat, n m
  • fr  habitat, n m
  • en  habitat, n

Modernització i globalització > Ecologia i creixement sostenible

Definición
Conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa la vida d'un ésser viu.
habitatge habitatge

Família > Llars i tipus de convivència

  • ca  habitatge, n m
  • es  vivienda, n f
  • fr  habitation, n f
  • fr  logement, n m
  • en  dwelling, n
  • en  housing, n

Família > Llars i tipus de convivència

Definición
Casa o pis destinat a residència habitual.

Nota

  • L'habitatge és l'espai principal on els individus desenvolupen la seva vida privada.
habitatge social habitatge social

Família > Llars i tipus de convivència, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

  • ca  habitatge social, n m
  • es  vivienda social, n f
  • fr  habitation sociale, n f
  • fr  logement social, n m
  • en  social housing, n

Família > Llars i tipus de convivència, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definición
Habitatge construït, impulsat o finançat pel sector públic, amb unes característiques i condicions determinades per la legislació, per a facilitar l'accés a l'habitatge a la població amb pocs recursos econòmics.
habitud habitud

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

  • ca  hàbit, n m
  • ca  habitud, n f
  • es  hábito, n m
  • en  habit, n

Institucionalització > Hàbits socials i rutinització

Definición
Costum adquirit per la repetició d'un mateix acte.
habitus [la] habitus [la]

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Identitat personal i comportament, Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

  • ca  habitus [la], n m
  • es  habitus, n m
  • fr  habitus, n m
  • en  habitus, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Identitat personal i comportament, Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definición
Sistema de característiques culturals adquirides i consolidades com a fruit de l'experiència i dels coneixements d'un individu en un àmbit social determinat, que es tradueixen en una manera de sentir, de pensar, de fer i de ser.

Nota

  • Pierre Bourdieu considera que l'habitus és una disposició "desinteressada" que impregna i dona una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les decisions que organitzen la vida de les persones.
hacker [en] hacker [en]

Mitjans de comunicació social > Nous mitjans de comunicació

  • ca  hacker [en], n m, f
  • ca  furoner | furonera, n m, f sin. compl.
  • es  experto informático | experta informática, n m, f
  • es  hacker, n
  • en  computer hacker, n
  • en  hacker, n
  • en  white hat hacker, n

Mitjans de comunicació social > Nous mitjans de comunicació

Definición
Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per a explorar-ne les característiques i per a posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.