Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
  • ca  assetjament escolar, n m
  • es  acoso escolar, n m
  • es  bullying, n m
  • fr  harcèlement à l'école, n m
  • fr  intimidation, n f
  • en  bullying, n
  • en  school bullying, n

Educació > Crisi dels models educatius, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.

Nota

  • Quan l'assetjament escolar implica l'ús d'eines tecnològiques i es produeix especialment per mitjà de les xarxes socials, s'anomena ciberassetjament escolar.
  • ca  assetjament immobiliari, n m
  • es  acoso inmobiliario, n m
  • es  mobbing inmobiliario, n m
  • en  landlord harassment, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Assetjament que un propietari o un administrador d'una finca efectua sobre una persona perquè abandoni l'habitatge on viu, tant si n'és el propietari com si n'és el llogater.
  • ca  assetjament laboral, n m
  • es  acoso laboral, n m
  • fr  harcèlement moral au travail, n m
  • en  harassment in the workplace, n
  • en  mobbing, n
  • en  workplace harassment, n

Treball > Crisi dels models laborals, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Comportament de qui sotmet una persona, en el marc d'una relació laboral, a un maltractament psicològic sistemàtic i continuat amb l'objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, la qual cosa provoca en la persona afectada problemes físics, psicològics, morals i professionals i pot derivar en situacions d'aïllament i exclusió.
  • ca  assetjament psicològic, n m
  • es  acoso laboral, n m
  • es  acoso moral, n m
  • es  acoso psicológico, n m
  • en  mobbing, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Maltractament psicològic sistemàtic i continuat d'una persona envers una altra persona des d'una posició de poder, no necessàriament jeràrquica, amb l'objectiu de desestabilitzar-la emocionalment, el qual li provoca problemes físics, psicològics, morals i professionals.

Nota

  • L'assetjament psicològic es produeix en diversos àmbits de la vida social i, especialment, en l'entorn familiar, laboral o educatiu.
  • ca  assetjament sexual, n m
  • es  acoso sexual, n m
  • en  sexual harassment, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència, Desigualtat de gènere i sexualitat > Dominació sexual i conflicte de gènere

Definición
Comportament persistent contra la llibertat i dignitat d'una persona que comet el qui li sol·licita favors de naturalesa sexual per a ell o per a un tercer, d'una manera que resulta ofensiva, humiliant i intimidatòria per a la persona afectada i li provoca problemes psicològics, morals i professionals.
  • ca  assignació de recursos, n f
  • es  asignación de recursos, n f
  • fr  allocation des ressources, n f
  • en  resource allocation, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definición
Procés pel qual un subjecte econòmic cerca de destinar els diversos factors de producció, que són limitats, a la millor utilització possible d'entre totes les alternatives.
  • ca  assimilació, n f
  • es  asimilación, n f
  • fr  assimilation, n f
  • en  assimilation, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques > Dinàmica demogràfica

Definición
Procés pel qual una persona o un col·lectiu s'incorpora a una altra cultura, generalment dominant, n'adopta els valors i les normes i alhora va abandonant els de la seva cultura d'origen.
  • ca  assistencialisme, n m
  • es  asistencialismo, n m
  • en  assistentialism, n

Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definición
Disposició d'entitats, organismes o persones a pal·liar carències de grups o de persones sense recursos.

Nota

  • L'assistencialisme es considera poc convenient perquè no porta a la solució dels problemes socials.
  • ca  associació, n f
  • ca  associació ciutadana, n f
  • es  asociación, n f
  • fr  association, n f
  • en  association, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Classes, grups i categories socials > Moviments socioculturals

Definición
Agrupació social de caràcter voluntari, sense ànim de lucre i estructura de gestió democràtica, els membres de la qual posen en comú els seus coneixements i es doten d'una organització per a desenvolupar activitats orientades a assolir unes fites comunes.

Nota

  • 1. Els membres d'una associació tenen un tracte força impersonal i comparteixen la seva vida externa o pública, sovint de manera contractual.
  • 2. El terme associació correspon a l'orientació weberiana intencional-racional de l'acció social (Zweckrational) i al terme Gesellschaft en la terminologia de Ferdinand Tönnies.
  • ca  associació, n f
  • es  asociación, n f
  • fr  association, n f
  • en  association, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definición
Relació que existeix entre dues o més variables.