Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  bernat, n m
  • es  bernat
  • fr  bernate
  • it  bernat
  • en  bernat
  • de  Bernat

Indústria > Indústria química

Definición
Plàstic que s'utilitza per a imitar l'ambre.

Nota

  • El bernat és més dens que l'ambre i algunes vegades s'ha comercialitzat amb inclusions d'animals i plantes. Va ser fabricat per l'alemany G. Wilhelm en la dècada dels anys setanta del segle XX.
  • La denominació bernat prové de la marca comercial Bernat.
  • ca  bernièrids, n m pl
  • nc  Bernieridae
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de nom científic adaptat morfològicament**

Definición
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
  • ca  berrenda negra, n f
  • ca  BEN, n f sigla
  • es  berrenda en negro, n f
  • es  berrenda negra, n f
  • es  BNEG, n f sigla
  • fr  berrenda en negro, n f
  • fr  berrenda negra andaluza, n f
  • en  Berrenda en Negro, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu del castellà**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu (berrenda), que no té cap forma alternativa documentada i es troba també en la resta de llengües. L'adjectiu delimitador de la varietat (negra) coincideix en castellà i en català.

    Pel que fa al codi català (BEN), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -clapada negra (andalusa), clapejada negra (andalusa) (a partir del significat de berrendo -a, que vol dir 'amb taques')): Aquestes formes no són prou distintives de la raça.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  berrenda roja, n f
  • ca  berrenda vermella, n f sin. compl.
  • ca  BER, n f sigla
  • es  berrenda colorada, n f
  • es  berrenda en colorado, n f
  • es  capriote, n f
  • es  BCOL, n f sigla
  • fr  berrenda en colorado, n f
  • fr  capriote, n f
  • en  Berrenda en Colorado, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-castellà)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu (berrenda), que no té cap forma alternativa documentada i es troba també en la resta de llengües. Com que l'adjectiu delimitador de la varietat, però, és força corrent (colorada equival en català a roja), s'opta per traduir-lo, tal com preveuen els mateixos Criteris.

    Entre roja i vermella, es prefereix roja perquè el color vermell terrós o vermell tirant a groc es coneix pràcticament arreu del territori lingüístic amb la forma roig, especialment quan s'aplica al pelatge dels animals, tal com recull el Petit atles del domini lingüístic català. (1) Cal tenir en compte, d'altra banda, que vermell referit al color de la sang és també roig en bona part del català occidental. Per tant, roig sembla que és una forma més coneguda en general en català. Malgrat tot, es manté també, com a sinònim complementari, la forma amb l'adjectiu vermell -a (berrenda vermella), perquè segons els especialistes consultats actualment és una denominació viva entre els ramaders, si més no en bona part del Principat i probablement també a les Balears. (2)

    Pel que fa al codi català (BER), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -clapada roja (andalusa), clapejada roja (andalusa) (a partir del significat de berrendo -a, que vol dir 'amb taques')): Aquestes formes no són prou distintives de la raça.


    (1) Vegeu, concretament:
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1279-Roig.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-2_Vermell-mapa.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-1_Vermell-text.pdf&gt;
    (VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;)

    (2) El DCVB recull per exemple, aquesta subentrada sota la veu vermell, que mostra la permeabilitat entre aquests dos adjectius (roig i vermell): "4. En Vermell: a) El sol quan surt (mall.).-b) L'as d'oros (mall.).-c) Nom de bou de color roig (mall.). «Jo llaurava amb En Vermell | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parell» (cançó pop. Mall.).
    (ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;)

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  berrenda roja, n f
  • ca  berrenda vermella, n f sin. compl.
  • ca  BER, n f sigla
  • es  berrenda colorada, n f
  • es  berrenda en colorado, n f
  • es  capriote, n f
  • es  BCOL, n f sigla
  • fr  berrenda en colorado, n f
  • fr  capriote, n f
  • en  Berrenda en Colorado, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del castellà**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució híbrida (català-castellà)**

Nota

  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del castellà. D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu (berrenda), que no té cap forma alternativa documentada i es troba també en la resta de llengües. Com que l'adjectiu delimitador de la varietat, però, és força corrent (colorada equival en català a roja), s'opta per traduir-lo, tal com preveuen els mateixos Criteris.

    Entre roja i vermella, es prefereix roja perquè el color vermell terrós o vermell tirant a groc es coneix pràcticament arreu del territori lingüístic amb la forma roig, especialment quan s'aplica al pelatge dels animals, tal com recull el Petit atles del domini lingüístic català. (1) Cal tenir en compte, d'altra banda, que vermell referit al color de la sang és també roig en bona part del català occidental. Per tant, roig sembla que és una forma més coneguda en general en català. Malgrat tot, es manté també, com a sinònim complementari, la forma amb l'adjectiu vermell -a (berrenda vermella), perquè segons els especialistes consultats actualment és una denominació viva entre els ramaders, si més no en bona part del Principat i probablement també a les Balears. (2)

    Pel que fa al codi català (BER), consisteix en les dues primers lletres del primer mot lèxic i la inicial del segon, tal com recullen els Criteris de formació de codis catalans de races bovines aprovats pel Consell Supervisor per a les denominacions binomials (veg. el punt 4 d'aquesta mateixa acta).

    Formes desestimades

    -clapada roja (andalusa), clapejada roja (andalusa) (a partir del significat de berrendo -a, que vol dir 'amb taques')): Aquestes formes no són prou distintives de la raça.


    (1) Vegeu, concretament:
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1279-Roig.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-2_Vermell-mapa.pdf&gt;
    -<aldc.iec.cat/wp-content/uploads/2022/02/1278-1_Vermell-text.pdf&gt;
    (VENY, Joan; PONS, Lídia."Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;)

    (2) El DCVB recull per exemple, aquesta subentrada sota la veu vermell, que mostra la permeabilitat entre aquests dos adjectius (roig i vermell): "4. En Vermell: a) El sol quan surt (mall.).-b) L'as d'oros (mall.).-c) Nom de bou de color roig (mall.). «Jo llaurava amb En Vermell | i amb En Banya-revoltada, | i feia millor llaurada | que l'amo amb so seu parell» (cançó pop. Mall.).
    (ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;)

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  bescanvi per producte, n m
  • es  publicidad de intercambio
  • fr  échange marchandises
  • fr  publicité compensée
  • en  advertising cost paid in kind

Comunicació > Publicitat

Definición
Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta d'espais o temps publicitaris, ofereix un servei o cedeix al suport publicitari productes que fabrica o distribueix.
  • ca  bescanvi per programa, n m
  • es  bartering
  • fr  contrat-échange
  • fr  troc publicitaire
  • en  barter
  • en  bartering

Comunicació > Publicitat

Definición
Modalitat publicitària en què l'anunciant, a canvi de la cessió gratuïta de temps publicitari, finança o produeix un programa de ràdio o de televisió, generalment concebut d'acord amb les seves necessitats de comunicació.
  • ca  best-seller [en], n m
  • es  best-séller
  • fr  best-seller
  • en  best-seller

Literatura

Definición
Llibre més venut en un període de temps determinat.
  • ca  betizu, n f
  • ca  BET, n f sigla
  • es  betizu, n f
  • fr  betizu, n f
  • en  Betizu, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del basc**

Ramaderia > Explotació animal, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del basc (grafia que s'ajusta a l'ortografia catalana)**

Nota

  • En basc (llengua d'origen de betizu) la zeta de la denominació es pronuncia aproximadament com una essa sorda.
  • Observacions del Consell Supervisor

    La denominació originària d'aquesta raça és descriptiva i prové del basc (de behi 'vaca' i izua 'fugissera'). D'acord amb els Criteris per a la denominació de races d'animals domèstics (aprovats pel Consell Supervisor en la sessió del 8 de juliol de 1999), s'incorpora el manlleu, que no té cap forma alternativa documentada i ja es troba també en la resta de llengües. Cal tenir present, a més, que la forma basca, malgrat que és un manlleu, no conté grafies alienes i s'integra bé dins el sistema ortogràfic català.

    Es descarta la indicació de llengua de procedència (eu) per donar llibertat de pronúncia en català.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  mansònia, n f
  • ca  beté, n m sin. compl.
  • es  mansonia, n f
  • fr  bété, n m
  • fr  mansonia, n f
  • en  bété, n
  • en  mansonia, n
  • de  Bété, n
  • de  Mansonia, n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Àfrica occidental, especialment de la Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que s'obté dels arbres del gènere Mansonia (família de les malvàcies), sobretot de l'espècie Mansonia altissima, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen d'un color entre marró grogós i marró gris violaci i l'albeca d'un color blanc o blanc rosat, emprada principalment en ebenisteria, fusteria exterior i interior, fabricació de parquets i construcció naval.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mansònia (sin. compl. beté):

    S'aproven les denominacions mansònia (com a forma principal) i beté (com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a mansònia,

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació de l'epònim Mansonia, nom científic del gènere de l'arbre productor d'aquesta fusta (del botànic australià Frederick Manson, 1827-1915);

    ·és una forma ja documentada en català referida a l'arbre productor d'aquesta fusta;

    ·concorda amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, francès, anglès i alemany;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Quant a beté,

    ·és un manlleu del francès d'origen africà, i, per tant, una de les denominacions originàries d'aquesta fusta;

    ·ja es documenta en fonts catalanes, i també en altres llengües, referit a aquesta fusta, generalment com a forma secundària de mansònia;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    [Acta 628, 15 de novembre de 2017]