Back to top
  • ca  coll hàlter, n m
  • es  cuello halter
  • es  escote baño de sol
  • es  escote halter
  • es  halter
  • fr  décollété bain de soleil
  • it  scollatura all'americana
  • it  scollo all'americana
  • en  halter
  • en  halter neck
  • en  halter neckline

Indústria > Indústria tèxtil > Confecció

Definición
Coll propi d'algunes peces de vestir sense mànigues, generalment femenines, format per una única tira o per dues tires que es lliguen al clatell, que deixa descobertes les espatlles i bona part de l'esquena.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coll hàlter:

    S'aprova el terme coll hàlter (amb adaptació del manlleu anglès halter, del substantiu alemany Halfter 'cabestre', segons la majoria de fonts) pels motius següents:

    ·és una forma coneguda dins l'àmbit de la indumentària i utilitzada entre els especialistes del sector;

    ·no s'han trobat alternatives prou precises que puguin substituir el manlleu, que es documenta també en altres llengües romàniques;

    ·comporta una adaptació mínima de la denominació anglesa de partida i permet, per tant, identificar el concepte sense problema;

    ·és una adaptació paral·lela a la que s'ha fet amb altres formes de procedència anglesa ja normatives (per exemple, hòlding);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    D'acord amb l'ús majoritari en català, s'opta per recollir la denominació com a tipus de coll, malgrat que en anglès té ús sobretot com a adjectiu referit a les peces de roba que es corden al clatell amb una o dues tires i deixen al descobert les espatlles, els braços i bona part de l'esquena.

    Es descarten les formacions amb d'esquena nua o sense esquena referides a les peces amb coll hàlter, perquè poden resultar inadequades, ja que no totes les peces sense esquena tenen coll hàlter.
  • ca  col·laboratiu -iva, adj
  • es  colaborativo -va, adj
  • fr  collaboratif -ive, adj
  • en  collaborative, adj

Empresa

Definición
Que es fa d'una manera col·lectiva i oberta, especialment mitjançant eines informàtiques preparades per a compartir i intercanviar informació.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes col·laboratiu -iva i economia col·laborativa:

    S'aprova l'adjectiu col·laboratiu -iva (amb el sentit "Que es fa en comú entre diverses parts, especialment mitjançant eines informàtiques"), juntament amb el terme semànticament relacionat economia col·laborativa, probablement calcs de l'anglès tots dos, pels motius següents:

    ·malgrat que probablement són formes d'influència anglesa, des del punt de vista lingüístic poden considerar-se també adequades en català: col·laboratiu -iva pot explicar-se a partir del verb col·laborar (o del substantiu col·laboració), per adjunció del sufix d'origen llatí
    -iu, -iva, que significa 'que fa (l'acció del verb)' o, segons el cas, 'relatiu a (l'acció del verb)', com en el cas de acreditatiu, organitzatiu, productiu, etc.;

    ·són formes ja molt consolidades en català i àmpliament utilitzades;

    ·s'identifiquen inequívocament amb els respectius conceptes;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes;

    ·en altres llengües romàniques (francès, castellà, etc.) s'utilitzen les formes anàlogues.

    Es descarta l'adjectiu col·laborador -a amb aquest sentit (i, per tant, també economia col·laboradora), perquè remet a un altre concepte (col·laborador -a és, simplement, "que col·labora", segons el diccionari normatiu) i pot generar ambigüitat (economia col·laboradora, per exemple, es podria interpretar com una economia que col·labora amb una altra a aconseguir alguna cosa, més que no pas una economia basada internament en la col·laboració.).

    [Acta 641, 3 d'octubre de 2018]
  • ca  col·laboratori, n m
  • es  colaboratorio
  • fr  collaboratoire
  • en  collaboratory

Matemàtiques > Recerca

Definición
Grup de recerca format per investigadors de centres diferents que treballen en un projecte comú mitjançant tecnologies de la informació i la comunicació.
  • ca  col·lació, n f
  • es  colación

Dret civil

Definición
Consignació del valor dels béns rebuts gratuïtament del causant d'una successió que l'hereu que hi concorre amb un altre hereu del mateix causant ha de fer en l'actiu hereditari en fer la partició d'herència.
  • ca  col·lacionar, v tr
  • es  colacionar

Dret civil

Definición
Aportar béns a col·lació.
  • ca  col·lagrafia, n f
  • es  colagraf
  • es  colagrafía
  • es  collagraph
  • fr  collagraphie
  • en  collagraph

Arts > Gravat

Definición
Tècnica de gravat en què les imatges s'obtenen a partir d'una matriu a la qual s'ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.
  • ca  col·lagrafia, n f
  • es  colagraf
  • es  colagrafía
  • fr  collagraphie
  • en  collagraph

Arts > Gravat

Definición
Gravat obtingut a partir d'una matriu a la qual s'ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.
  • ca  col·lapsar, v intr
  • es  colapsar
  • fr  affaisser, s'
  • fr  déformer, se
  • fr  effondrer, s'
  • en  collapse, to
  • de  zusammenbrechen

Construcció

Definición
Deformar-se, una estructura, fins a un punt crític, de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
  • ca  col·lapse, n m
  • es  colapso
  • fr  affaissement
  • fr  déformation
  • fr  effondrement
  • it  collasso
  • en  collapse
  • de  Kollaps
  • de  Zusammenbruch

Construcció

Definición
Deformació d'una estructura fins a un punt crític, de manera que hi ha perill que se'n produeixi la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
  • ca  collar, n m
  • es  collar
  • fr  collier
  • it  collana
  • en  necklace
  • de  Kollier

Joieria. Orfebreria. Bijuteria

Definición
Enfilall de perles esfèriques de mides diferents en què la perla central és la més grossa i les dels extrems són pràcticament la meitat del diàmetre de la central.

Nota

  • Collar és una denominació específica utilitzada en el comerç de perles.