Back to top
  • ca  llanda, n f
  • ca  llanta, n f sin. compl.
  • es  llanta
  • fr  fer plat
  • fr  plat
  • it  ferro piatto
  • en  flat
  • en  flat iron

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición
Perfil metàl·lic de secció rectangular de gruix molt inferior a l'amplària, la qual no sol sobrepassar els 300 mm.
  • ca  lluerna, n f
  • ca  cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
  • ca  cuca de llum, n f sin. compl.
  • ca  cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
  • ca  llanterna (balear), n f sin. compl.
  • es  candelilla, n f
  • es  gusano de luz, n m
  • es  luciérnaga, n f
  • es  noctiluca, n f
  • fr  luciole, n f
  • fr  mouch à feu, n f
  • en  firefly, n
  • en  glow-worm, n
  • enUS  lightning bug, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Zoologia > Insectes, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 4: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 5: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Nota

  • 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
  • 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
  • riteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lluerna (sin. compl. cuc de llum, cuca de llum, cuca de Sant Joan, llanterna)

    Resolució del Consell Supervisor i Criteris aplicats

    S'aproven les formes lluerna, cuca de llum, cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna com a denominacions catalanes per a designar, genèricament, qualsevol insecte de la família dels lampírids. Malgrat que el diccionari normatiu associa específicament aquestes formes (excepte llanterna, que no hi apareix com a insecte) a l'espècie Lampyris noctiluca, que és la més coneguda i estesa a Europa, els especialistes confirmen que aquestes denominacions són adequades per a referir-se, en general, a qualsevol espècie de lampírid.

    Pel que fa a la prioritat entre les diferents formes, s'acorda el següent:

    ·Es proposa com a denominacions estàndard les formes lluerna i cuca de llum, totes dues recollides al diccionari normatiu, perquè són les més esteses territorialment, d'acord amb l'Atles lingüístic del domini català (1) i amb el Petit atles lingüístic del domini català (2):

    olluerna és pròpia del valencià, el nord-occidental (concretament, del subdialecte tortosí), el balear i punts del septentrional.

    ocuca de llum és una forma pròpia de bona part del català central i del nord-occidental.

    ·Entre lluerna i cuca de llum, s'estableix lluerna com a denominació preferent, atès que s'utilitza en més dialectes i és també la forma que tradicionalment ha establert el diccionari normatiu com a prioritària.

    ·Es mantenen com a sinònims complementaris territorials les formes cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, menys esteses que cuca de llum i lluerna:

    ocuc de llum és una forma pròpia i representativa sobretot del valencià; també s'utilitza en punts del nord-occidental (especialment al dialecte tortosí);
    ocuca de Sant Joan, forma normativa, és pròpia fonamentalment del central i d'algun punt del nord-occidental i el septentrional;
    ollanterna és pròpia i representativa del balear (concretament, del mallorquí) i de punts del valencià.

    Formes desestimades

    Es descarta de fer constar a la fitxa la forma cuca de Nostre Senyor, malgrat que es recull al diccionari normatiu com a sinònim de lluerna, perquè no apareix esmentada ni a l'Atles lingüístic del domini català ni a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (3), fet que fa pensar que és una denominació local. Tampoc es recull al Diccionari català-valencià-balear (4), on apareixen les formes cuca de llum, cuca llumera i cuca de Sant Joan, i s'esmenta que aquest insecte "és un animal molt respectat dels infants, qui diuen que és pecat matar-lo perquè fa llum a Nostre Senyor".

    Denominació de les diferents espècies de lampírids

    S'acorda que en les fitxes de les diferents espècies de cuques de llum es faran constar com a denominacions explícites únicament les creades amb els nuclis lluerna i cuca de llum, que són els considerats estàndard i prioritaris, a fi d'evitar un excés de sinonímia en cada fitxa. Malgrat tot, cal considerar igualment adequades les formes creades amb els nuclis cuc de llum, cuca de Sant Joan i llanterna, en els territoris en què aquestes denominacions són pròpies.

    (1) VENY, Joan; PONS, Lídia. Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (2) VENY, Joan; PONS, Lídia. "Petit atles lingüístic del domini català". A: Atles lingüístic del domini català [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2010-. <aldc.espais.iec.cat/&gt;

    (3) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. SECCIÓ FILOLÒGICA. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Vol. 3, Lèxic [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018. <estandard-oral.llocs.iec.cat/&gt;

    (4) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    [Acta 679, 18 de juny de 2021]
  • ca  llapis corrector, n m
  • ca  corrector, n m sin. compl.
  • es  lápiz corrector
  • en  correction pen

Treball > Treball d'oficina > Material d'oficina

Definición
Llapis que conté una substància generalment blanca, emprat per a tapar errors d'escriptura o de dibuix, la qual permet, un cop seca, d'escriure-hi al damunt.

Nota

  • Aquest concepte es coneix sovint amb la forma Tipp-Ex, que és una marca comercial.
  • ca  llar, n f
  • es  hogar, n m
  • fr  chez soi, n f
  • en  home, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Habitatge adequat que permet desenvolupar relacions, valors i afectes humans positius.

Nota

  • Una llar es compon de tres dominis o àmbits: el domini físic (espai adequat per a satisfer les necessitats humanes), el domini social (espai on poder mantenir la privacitat i gaudir de les relacions socials) i el domini jurídic (espai del qual es té la possessió exclusiva per mitjà d'un acord, títol o contracte que proporciona seguretat per a ocupar-lo).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova forma llar amb el significat consignat.

    Criteris aplicats

    ·És una especialització del significat amb què aquesta mateixa forma es recull al diccionari normatiu ("Casa que hom habita amb els seus").

    ·És un concepte avalat internacionalment.

    ·És a la base d'altres termes de l'àmbit relacionats semànticament, com ara sensellarisme o persona sense llar.

    [Acta 738, 26 de maig de 2025]
  • ca  llar, n f
  • es  hogar
  • fr  ménage
  • en  household

Geografia > Demografia

Definición
Unitat, utilitzada generalment amb finalitats estadístiques, constituïda per les persones que resideixen en un mateix habitatge i consumeixen i comparteixen aliments i altres béns amb càrrec a un mateix pressupost.

Nota

  • Una llar pot estar formada per una o per diverses persones, les quals no necessàriament constitueixen una família. En un mateix habitatge pot haver-hi més d'una llar.
  • ca  llar de criança, n f
  • es  casa nido, n f
  • fr  maison d'assistant maternel, n f
  • fr  maison d'assistants maternels, n f
  • en  daycare center, n

Sociologia > Serveis socials

Definición
Espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llar de criança:

    S'aprova la denominació llar de criança pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

    ·és la forma utilitzada habitualment en català per a designar el concepte i, concretament, la que fa servir l'associació que aplega els professionals d'aquest servei a Catalunya (Associació Llars de Criança);

    ·és una denominació formalment anàloga a llar d'infants, que designa un concepte relacionat;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -llar de dia (coherent amb les denominacions relacionades mare de dia i criança de dia, també aprovades pel Consell Supervisor, i amb altres formes de la llengua com ara hospital de dia o centre de dia ): no té ús i pot donar lloc a confusió respecte als centres pensats per a l'atenció de la gent gran;

    -casa niu (paral·lela al castellà casa nido): no té ús;

    -llar d'infants familiar: no té ús i, a més, pot fer pensar en una llar d'infants convencional però més petita (la filosofia de les llars de criança i el servei que s'hi ofereix, en canvi, són diferents als de les llars d'infants);

    -llar familiar: no té ús i fa pensar en la llar de la família de l'infant (o en una llar de l'entorn familiar);

    -llar de la mare de dia: és una forma descriptiva i adequada, però, com a denominació, resulta excessivament llarga.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]
  • ca  llar de pas, n f
  • es  residencia temporal
  • fr  foyer de transition
  • fr  maison de transition
  • en  half-way house
  • en  interval house
  • en  transition home
  • en  transition house

Sociologia > Serveis socials

Definición
Residència temporal per a la reinserció de persones que han estat internades en una institució penitenciària o psiquiàtrica, o de persones que han estat temporalment allunyades del seu medi habitual.
  • ca  llarguer, n m
  • es  larguero
  • fr  longeron
  • it  longarone
  • it  longherone
  • pt  longarina
  • pt  longarino
  • en  beam
  • en  longitudinal beam
  • en  spar

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines

Definición
Peça estructural disposada al llarg del xassís de certes màquines o vehicles.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

    S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

    Pel que fa a llarguer:

    ·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

    ·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

    ·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
    ·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

    ·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).


    Pel que fa a costella:

    ·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

    ·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

    ·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

    ·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    (1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/&gt;. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

    (2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.
  • ca  llarguer, n m
  • es  larguero
  • es  larguero de ala
  • fr  longeron
  • fr  longeron d'aile
  • fr  longeron de voilure
  • it  longarone
  • it  longherone
  • pt  longarina
  • pt  longarino
  • en  beam
  • en  longeron
  • en  spar
  • en  wing beam
  • en  wing spar

Transports > Transport aeri > Aeronaus

Definición
Peça estructural disposada al llarg de cadascuna de les ales d'un avió, que té la funció d'assegurar la resistència als esforços de flexió.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

    S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

    Pel que fa a llarguer:

    ·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

    ·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

    ·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
    ·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

    ·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).


    Pel que fa a costella:

    ·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

    ·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

    ·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

    ·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    (1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/&gt;. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

    (2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.
  • Segons el model d'avió, el nombre de llarguers sol variar entre un i tres.
  • ca  llarguer secundari, n m
  • es  larguerillo
  • es  larguerillo de ala
  • fr  lisse
  • fr  raidisseur
  • fr  raidisseur longitudinal
  • en  former
  • en  longitudinal stiffener
  • en  stiffener
  • en  stringer
  • en  wind stringer

Transports > Transport aeri > Aeronaus

Definición
Cadascuna de les peces estructurals disposades entre les costelles de les ales d'un avió, paral·lelament al llarguer, que tenen la funció d'evitar el vinclament.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

    S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

    Pel que fa a llarguer:

    ·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

    ·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

    ·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
    ·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

    ·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).


    Pel que fa a costella:

    ·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

    ·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

    ·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

    ·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes consultats.

    (1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/&gt;. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

    (2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.