Neoloteca

ca mediat -ada, adj
es mediado -da, adj
fr médié -ée, adj
it mediato, adj
en mediated, adj

Dret

Definición

Dit de cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mediació, mediar (sin. mitjançar), mediador | mediadora (sin. mitjancer | mitjancera), mediat | mediada i mediat -ada:

S'aprova el nom mediació, juntament amb el verb relacionat mediar (amb el sinònim complementari mitjançar), els noms mediador | mediadora (amb el sinònim complementari mitjancer | mitjancera) i mediat | mediada, i també l'adjectiu mediat -ada, pels motius següents:

Pel que fa als noms mediació i mediador | mediadora, d'origen llatí (del llatí mediatio -ōnis i mediator -ōris, respectivament),

·són especialitzacions dels mateixos noms recollits en el diccionari normatiu per a la llengua general (al diccionari normatiu, mediació és "Acció de qui intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord", i mediador -a, com a adjectiu i com a nom, és "Que intervé entre dues o més persones per posar-les d'acord");

·són les formes utilitzades d'una manera quasi exclusiva pels especialistes;

·en les altres llengües s'utilitzen les denominacions paral·leles.

Pel que fa als sinònims complementaris mitjançar i mitjancer | mitjancera, tot i no tenir gaire ús en l'àmbit especialitzat,

·són les formes patrimonials catalanes corresponents als mateixos ètims llatins sobre els quals s'ha format la sèrie mediació, mediador | mediadora, etc.;

·tenen un significat general tan pròxim al significat propi d'aquest àmbit d'especialitat que poden cobrir-lo d'una manera natural, igual que el cobreixen mediació i mediador | mediadora;

·es documenten per a aquest significat concret en contextos divulgatius lligats a la mediació, sobretot en mitjans de comunicació i en obres de difusió;

·en altres llengües romàniques també es dona el cas d'una mateixa forma que cobreix el significat de llengua general i el significat de llengua especialitzada (així, a més dels significats d'especialitat, en castellà mediar també és 'Interponerse entre dos o más que riñen o contienden, procurando reconciliarlos y unirlos en amistad'; en italià mediare és 'Fare opera di mediazione' i mediazione és 'Attività di chi si interpone tra due o più parti per facilitarni le relazioni e gli accordi', i en portuguès mediar és 'Intervir acerca de').

Pel que fa al verb mediar, no recollit en el diccionari normatiu i amb una estructura complexa de múltiples complements,

·lingüísticament, es pot considerar una formació analògica creada sobre el model de les formes mediació i mediador | mediadora, ja documentades en el diccionari normatiu (al costat dels correlats patrimonials mitjanceria i mitjancer | mitjancera);

·des del punt de vista sincrònic del parlant, es tracta d'un verb pressuposat per les formes normatives mediació i mediador -a, per la seva naturalesa de nom deverbal i adjectiu deverbal, tot i que en realitat aquestes dues formes estan preses directament dels ètims llatins;

·és un verb d'ús habitual entre els experts de l'àmbit de la mediació;

·l'alternativa mitjançar té poc ús en l'àmbit especialitzat, i fer una mediació no és una solució vàlida sintàcticament per a tots els contextos coberts per mediar;

·s'utilitza també en altres àmbits d'especialitat amb sentits anàlegs (per exemple, en biologia);

·es documenta a l'interior d'articles en algunes obres lexicogràfiques i enciclopèdiques que no el recullen com a entrada;

·els diccionaris generals de referència en castellà, italià, portuguès i anglès recullen formes anàlogues, i en francès, tot i l'absència en els diccionaris generals, és una forma molt viva en textos especialitzats.

Pel que fa a l'adjectiu mediat -ada i al nom creat per habilitació mediat | mediada, referits a les parts en conflicte que intervenen en una mediació,

·lingüísticament, són casos pròxims a altres noms o adjectius de la llengua originats en participis que prenen com a subjecte un complement diferent del complement directe del verb (per exemple, en l'àmbit jurídic, intervingut | intervinguda, per a fer referència a la persona a qui s'han intervingut els béns i, en l'àmbit mèdic, trasplantat | trasplantada, per a fer referència a la persona a qui s'ha trasplantat un òrgan, en tots dos casos complements indirectes);

·són designacions creades per contrast amb mediador | mediadora (la persona que condueix una mediació), per la necessitat de fer referència sintèticament als altres actors que intervenen en la mediació;

·no hi ha alternatives que siguin vàlides en tots els contextos, ja que formes com ara part no funcionen en tots els casos, formes com ara participant són poc precises (el mediador també és un participant en la mediació) i formes com ara disputant són massa connotades (justament la mediació intenta evitar les disputes);

·són formes utilitzades habitualment pels especialistes de l'àmbit, en textos orals i escrits;

·en altres llengües romàniques (castellà i italià) s'utilitzen denominacions anàlogues.

Malgrat l'aprovació de mediat -ada i mediat | mediada referits a cadascuna de les parts en conflicte que intervenen en una mediació, es descarta l'aprovació del verb mediar amb ús transitiu referit a les parts en conflicte (per exemple, *mediar dues persones) perquè és una estructura que no té cap ús. Aquesta solució és paral·lela als casos ja mencionats intervingut | intervinguda (que no pressuposa una estructura verbal *intervenir l'acusat) i trasplantat | trasplantada (que no pressuposa *trasplantar el pacient).

[Acta 591, 4 de juny de 2015]

ca mediateca, n f
es mediateca
fr médiathèque
en media library
de Mediathek
de Mediothek

Comunicació. Audiovisuals. Informació

Definición

Centre que recull, guarda i difon documents en qualsevol mena de suport, ja sigui paper, vídeo, enregistrament fonogràfic, etc.

ca minihuracà mediterrani, n m
ca medicà, n m sin. compl.
es ciclón tropical mediterráneo, n m
es huracán mediterráneo, n m
es medicán, n m
es medicane, n m
es mini-huracán, n m
es miniciclón, n m
fr medicane, n m
fr ouragan méditerranéen, n m
it ciclone mediterraneo, n m
it ciclone tropicale mediterraneo, n m
it medicane, n m
en hurricane-like cyclone, n
en medicane, n
en Mediterranean cyclone, n
en Mediterranean hurricane, n
en Mediterranean tropical-like cyclone, n

Física > Meteorologia

Definición

Pertorbació ciclònica de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes que es produeix sobre el mar Mediterrani, la qual afecta ocasionalment les zones litorals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la reconsideració de la forma cicló mediterrani i l'aprovació del terme minihuracà mediterrani (sin. compl. medicà):

Es reconsidera la forma cicló mediterrani, aprovada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 534, d'octubre de 2011, com a alternativa al manlleu de l'anglès medicane, i se substitueix per les denominacions minihuracà mediterrani (forma principal) i medicà (sinònim complementari), pels motius següents:

Pel que fa a minihuracà mediterrani,

·es tracta d'una denominació motivada semànticament, construïda a partir del mot huracà amb el prefix mini- (pel fet que el fenomen a què fa referència és de morfologia semblant als huracans, però de menor intensitat) i l'adjectiu mediterrani, que permet establir una localització diferent d'aquest fenomen respecte dels huracans, que són ciclons tropicals que tenen lloc al mar Carib; des d'un punt de vista semàntic, a més, aquesta denominació és paral·lela a la forma més estesa per a designar aquest fenomen, medicane, que correspon a un acrònim format pel truncament de la forma anglesa MEDInterranean hurriCANE, 'huracà mediterrani';

·la denominació minihuracà mediterrani té el vistiplau de la majoria d'experts assistents a la sessió de normalització;

·es documenten formes similars en castellà (mini-huracán, huracán mediterráneo), en francès (ouragan méditerranéen) i en anglès (Mediterranean hurricane).

Quant a medicà,

·correspon a l'adaptació catalana de la denominació anglesa medicane, que és la forma més estesa tant en català com en altres llengües per a designar aquest fenomen, encunyada per meteoròlegs balears a partir del truncament de l'expressió MEDIterranean hurriCANE;

·la forma adaptada medicà, que evita els dubtes de pronúncia de la forma original, ja té un cert ús en català, especialment en contextos especialitzats però també en algun mitjà de comunicació;

·és una denominació sintètica que, pels especialistes, s'identifica inequívocament amb el concepte.

S'aprova medicà com a sinònim complementari perquè és una denominació que no s'ha creat des de la pròpia llengua i no respecta la sintaxi catalana, i també perquè pot ser semànticament opaca en determinats contextos, a diferència de la forma minihuracà mediterrani, que per això s'aprova com a denominació principal.

Es reconsidera la decisió del l'acta del Consell Supervisor núm. 534 i es bandeja la denominació cicló mediterrani, paral·lela a la denominació normativa cicló tropical, perquè estrictament aquesta denominació fa referència a un concepte més ampli, és a dir, a qualsevol depressió atmosfèrica sobre el mar Mediterrani -cicló i depressió atmosfèrica es recullen com a sinònims en el diccionari normatiu- i es considera preferible no donar-li aquest sentit restrictiu, tal com argumenten els experts.

També es descarta l'aprovació de la forma descriptiva cicló quasitropical mediterrani, que és la forma proposada per alguns especialistes (inspirada en la denominació anglesa Mediterranean tropical-like cyclone), perquè és excessivament llarga i també perquè no és prou precisa semànticament, ja que l'adjectiu quasitropical, d'entrada, podria fer pensar en una situació geogràfica errònia. Així i tot, es considera que pot ser una explicació útil del concepte en certs contextos, i per això es decideix de recollir-la en nota com a fórmula explicativa.

Finalment, la forma huracà mediterrani, que podria considerar-se també adequada (en altres llengües es documenta la forma paral·lela i és, de fet, la base de formació de medicane), no acaba d'agradar als especialistes, que creuen que el nucli huracà suggereix, d'entrada, un fenomen de molta més intensitat que la que solen tenir aquest tipus de pertorbacions (els huracans convencionals són depressions molt profundes, amb un diàmetre de 400 a 800 km) i, per tant, que pot generar alarmes innecessàries. És per aquest motiu que, malgrat que l'adjectiu mediterrani ja matisa i modifica el nucli, prefereixen la base minihuracà.

[Acta 644, 12 de desembre de 2018]

ca medicalitzar, v tr
es medicalizar
fr médicaliser
it medicalizzare

Ciències de la salut > Equipament i material mèdic

Definición

Dotar d'un metge i d'equipament mèdic un vehicle, com ara una ambulància o un helicòpter.

ca medicament blocador, n m
ca blocador, n m sin. compl.
es bloqueante
en blocking

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición

Medicament o substància que impedeix l'emissió o l'arribada d'estímuls, la secreció de determinades hormones i l'acció de certs òrgans.

ca medicament objecte de publicitat destinada al públic, n m
ca especialitat farmacèutica publicitària, n f sin. compl.
ca EFP, n f sigla
es especialidad farmacéutica publicitaria, n f
es medicamento de venta sin receta, n m
es medicamento objeto de publicidad destinada al público, n m
es EFP, n f sigla
fr médicament délivré sans ordonnance, n m
fr médicament en vente libre, n m
fr spécialité d'automédication, n f
fr spécialité pharmaceutique délivrée sans ordonnance, n f
en non-prescription drug, n
en non-prescription product, n
en over-the-counter drug, n
en over-the-counter medication, n
en OTC, n sigla

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición

Medicament del qual es permet la venda sense recepta i la publicitat adreçada al públic general.

Nota

1. Els medicaments objecte de publicitat destinada al públic no contenen substàncies psicotròpiques ni estupefaents, ni es financen amb fons públics.
2. Tot i que encara s'utilitza en alguns textos, la denominació especialitat farmacèutica publicitària es va substituir al Reial decret 109/2010 per medicament objecte de publicitat destinada al públic.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de la denominació especialitat farmacèutica publicitària i la sigla EFP:

S'aprova la forma especialitat farmacèutica publicitària, amb la sigla corresponent EFP, per a fer referència al manlleu anglès over the counter medication, tenint en compte les consideracions següents:

·és la forma acordada pels especialistes,

·té un cert ús,

·és semànticament motivada,

·no permet designar cap altre concepte de l'àrea.

[Acta 332, 27 de juny de 2001]
4. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en la denominació medicament objecte de publicitat destinada al públic:

S'aprova la denominació medicament objecte de publicitat destinada al públic com a sinònim principal de la forma normalitzada especialitat farmacèutica publicitària, pels motius següents:

·la forma inicialment aprovada pel Consell Supervisor (especialitat farmacèutica publicitària) ha estat substituïda en textos legals (concretament, al Reial decret 109/2010, sobre qüestions sanitàries) per medicament objecte de publicitat destinada al públic, fet que fa aconsellable, segons els experts, introduir la nova denominació.

Es manté la forma especialitat farmacèutic publicitària com a sinònim complementari de la nova denominació (al costat de la sigla corresponent, EFP) perquè té molta difusió.

[Acta 576, 12 de juny de 2014]

ca medicament orfe, n m
es fármaco huérfano
es medicamento huérfano
fr médicament orphelin
it farmaco orfano
it medicinale orfano
pt medicamento órfão
en orphan drug

Ciències de la salut > Farmacologia, Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición

Medicament que la indústria farmacèutica té poc interès a comercialitzar a causa de les escasses perspectives de rendibilitat econòmica que ofereix.

ca medicament supervendes, n m
es exitazo, n m
es éxito de ventas, n m
es fármaco bomba, n m
es medicamento estrella, n m
es medicamento superventas, n m
es superventas, n m
fr médicament phare, n m
fr médicament vedette, n m
en blockbuster, n
en blockbuster drug, n

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición

Medicament destinat a la prevenció o el tractament d'una malaltia o un símptoma d'elevada prevalença, que assoleix una important penetració al mercat i produeix un gran retorn econòmic en relació amb el cost de desenvolupament i producció.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme medicament supervendes:

S'aprova el terme medicament supervendes pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès blockbuster, que és la designació utilitzada habitualment en l'àmbit;(1)

·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli medicament i l'adjectiu supervendes (del prefix intensificador d'origen llatí super- i el substantiu venda), que s'utilitza sovint (també substantivat) referit a un producte que ha tingut un gran èxit de vendes, generalment un llibre (també anomenat best-seller), un disc, un videojoc, etc.; tot i que és possible que aquest adjectiu sigui un calc del castellà (en castellà superventas es recull en la majoria de diccionaris generals amb el sentit de best-seller), pot considerar-se també una denominació lingüísticament vàlida en català;

·conserva el registre informal de la denominació anglesa originària;

·ja es documenta en fonts especialitzades;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Es descarta la forma medicament best-seller perquè best-seller és una forma molt vinculada a l'àmbit literari i editorial. Es tracta, de fet, d'un substantiu normalitzat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 100 amb el sentit específic de "Llibre més venut en un període de temps determinat", i ja es documenta també, amb aquest mateix sentit i, per extensió, amb els sentits de "Llibre d'èxit comercial" i "Autor d'un best-seller", al Gran diccionari de la llengua catalana(2). Tot i que, per extensió, best-seller també s'aplica de vegades a videojocs i altres productes, s'associa sobretot a l'àmbit literari i editorial.

Les formes medicament d'èxit, medicament estrella, medicament demolidor, medicament trencador, medicament líder i medicament de gran demanda (o medicament d'alta demanda), que també s'han valorat, s'han descartat perquè la denominació finalment aprovada, medicament supervendes, es considera més precisa i té més suport entre els especialistes.

(1)La forma blockbuster designa en anglès, en sentit recte, una bomba de gran potència; metafòricament també s'utilitza, com en el cas de blockbuster drug, per a qualificar un producte que ha assolit un gran èxit comercial.
(2)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.diccionari.cat/.

[Acta 576, 12 de juny de 2014]

ca medicamentari -ària, adj
ca medicamentós -osa, adj
es medicamentoso
fr médicamenteux
en drug
en medicamentosus
en medicamentous
de arzneimittelbedingt

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición

Relatiu als medicaments.

ca medicamentari -ària, adj
ca medicamentós -osa, adj
es medicamentoso
fr médicamenteux
en drug
en medicamentosus
en medicamentous
de arzneimittelbedingt

Ciències de la salut > Farmacologia

Definición

Relatiu als medicaments.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición