Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  txakra arrel, n m
  • ca  mulàdhara-txakra, n m sin. compl.
  • ca  primer txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra raíz, n m
  • es  primer chakra, n m
  • en  first chakra, n
  • en  root chakra, n
  • sa  mūlādhara-cakra, n m
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (Adj+N)**

Definición
Txakra situat a la base de la columna vertebral, a l'altura del perineu i l'anus.

Nota

  • 1. El txakra arrel està relacionat amb les glàndules suprarenals i s'associa, entre altres coses, a la satisfacció de les necessitats bàsiques. Es relaciona amb l'element terra. S'identifica amb el color vermell i se sol representar amb una flor de lotus de quatre pètals de color vermell intens.
  • 2. La forma mulàdhara-txakra prové del sànscrit mūlādhara-cakra, denominació constituïda pels formants mūlā 'arrel', dhara 'suport, base', i cakra 'roda, cercle, txakra'.
  • ca  múl·ligan, n m
  • es  mulligan
  • fr  coup de reprise
  • fr  mulligan
  • en  mulli
  • en  mulligan

Esport > Esports de pilota > Golf

Definición
Cop que es fa en un partit amistós com a repetició d'un altre de poc encertat, normalment a la sortida del primer forat, per acord mutu dels contrincants.
  • ca  multicript, n m
  • es  multicrypt
  • fr  multicrypt
  • it  multicrypt
  • en  multicrypt

Telecomunicacions

Definición
Sistema de transmissió de dades que permet la recepció de diversos sistemes d'encriptació en un mateix receptor.
  • ca  multidifusió, n f
  • es  multidifusión, n f
  • fr  diffusion groupée, n f
  • fr  diffusion multiple, n f
  • fr  diffusion sélective, n f
  • fr  distribution, n f
  • fr  multidiffusion, n f
  • en  multicast, n
  • en  multicasting, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús (RECONSIDERACIÓ)**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición
Enviament simultani de la mateixa informació a tots els membres d'un grup de destinataris, els quals estan identificats amb una mateixa adreça.

Nota

  • L'adreça que identifica els membres del grup de destinataris en la multidifusió és una adreça de multidifusió.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme multidifusió

    Resolució del Consell Supervisor i criteris aplicats

    Es reconsidera la forma transmissió a grups, aprovada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 421, i se substitueix per la forma multidifusió pels motius següents:

    Pel que fa a transmissió a grups:

    ·No és la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes consultats confirmen que actualment aquesta forma no té ús i la descarten.

    ·En les altres llengües tampoc no s'utilitza cap designació anàloga.

    Quant a la nova forma aprovada, multidifusió,

    ·És una alternativa catalana al manlleu multicast.

    ·És una denominació lingüísticament adequada, formada a partir del substantiu difusió i el prefix d'origen llatí multi-, que s'adjunta a les arrels lèxiques amb el sentit de 'molts', 'més d'un'.

    ·És una denominació sintètica.

    ·S'integra fàcilment, des del punt de vista morfològic, gràfic i fonètic, en el sistema de la llengua.

    ·És una forma descriptiva, que s'identifica bé amb el concepte (malgrat que, estrictament, no és del tot precisa).

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En castellà i en francès s'utilitzen designacions anàlogues.

    Entre difusió i transmissió, es prefereix el nucli difusió, perquè s'utilitza més i es considera que s'adapta millor a la majoria de contextos en què apareix l'anglicisme multicasting. Difusió té un sentit més general, no limitat, com transmissió, a l'àmbit tecnològic de la comunicació de senyals o dades.

    [Acta 665, 10 de juny de 2020]
Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm
  • ca  gràfic múltiple, n m
  • ca  multigràfic, n m
  • es  múltiplos pequeños, n m pl
  • fr  petits multiples, n m pl
  • en  small multiple chart, n
  • en  small multiple graph, n
  • en  small multiples, n pl

Sistemes d'informació

Definición
Gràfic de comparació constituït per diversos gràfics petits del mateix tipus i la mateixa escala situats l'un al costat de l'altre, en els mateixos eixos de coordenades.

Nota

  • 1. El gràfic múltiple s'utilitza especialment quan es disposa de moltes dades d'una categoria i la representació en un únic gràfic resulta massa complexa. També són habituals per a la representació de dades en diferents moments temporals.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme gràfic múltiple (sin. multigràfic):

    S'aproven les denominacions gràfic múltiple i multigràfic, com a sinònimes, pels motius següents:

    ·són alternatives catalanes al manlleu de l'anglès small multiple graph;

    ·són formes lingüísticament adequades i descriptives del concepte;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten els calcs gràfic de múltiples petits i múltiples petits perquè es considera que les formes aprovades són més naturals i s'identifiquen sense problema amb el concepte.

    [Acta 642, 7 de novembre de 2018]
  • 3. Observacions del Consell Supervisor sobre les formes gràfic i diagrama:

    En les denominacions referides a representacions gràfiques per mitjà d'eixos de coordenades, s'ha tendit a donar preferència a la forma gràfic per sobre de diagrama, d'acord amb els usos habituals en l'àmbit de la visualització de dades (probablement influïts per l'anglès graph) i amb l'opinió dels especialistes. Cal tenir en compte que els diccionaris catalans ja recullen gràfic amb aquest sentit específic (Vegeu, per exemple, Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.diccionari.cat/&gt;) i que el Consell Supervisor, en la reunió núm. 310, va aprovar la sinonímia entre diagrama i gràfic amb el significat "Representació que indica la relació existent entre dues quantitats variables, especialment la que es presenta en un eix de coordenades", que avala aquesta decisió. Les mateixes formes amb el nucli diagrama poden considerar-se, però, igualment vàlides, d'acord amb la definició de diagrama del diccionari normatiu ("Gràfic amb uns eixos de coordenades que indica la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals pot considerar-se com a funció de l'altra"). De fet, quan s'ha comprovat que una determinada denominació té més tradició amb el nucli diagrama, s'ha optat per aquesta solució.

    [Acta 642, 7 de novembre de 2018]
  • ca  multimèdia, adj
  • es  multimedia
  • fr  multimédia
  • en  multimedia

Audiovisuals > Imatge. So

Definición
Dit del conjunt de mitjans tècnics utilitzats combinadament en la comunicació d'informació, tant simultàniament com seqüencialment.
  • ca  multimòrbid -a, adj
  • es  pluripatológico
  • fr  multimorbide
  • en  multimorbid

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definición
Dit de la persona que té dos o més problemes de salut, generalment crònics.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes comorbiditat, multimorbiditat, multimòrbid -a i patologia:

    El Consell Supervisor ratifica els acords de la sessió de normalització i accepta de donar un significat lleugerament diferent al substantiu comorbiditat, normalitzat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 261, i de fixar la forma multimorbiditat per a designar el concepte recollit prèviament com a comorbiditat.

    A l'acta núm. 261, de gener de 1998, es va aprovar el terme comorbiditat amb la definició següent: "Coincidència en un sol pacient de dues o més patologies que en compliquen la curació." Aquesta definició de comorbiditat encara es documenta en alguns diccionaris de l'àmbit mèdic. De totes maneres, d'acord amb la majoria de diccionaris de medicina consultats i tal com confirmen els especialistes assistents a la sessió de normalització, actualment comorbiditat s'utilitza per a referència a la 'coincidència en una persona d'un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint crònic, que es considera principal o que és l'objecte d'estudi', mentre que la denominació per a designar la 'coincidència en una persona de dos o més problemes de salut, sovint crònics' és multimorbiditat o pluripatologia; en el primer cas s'estableix una jerarquia respecte d'un dels problemes de salut, mentre que en el segon cas es tracten els diferents problemes de salut al mateix pla. Aquesta distinció entre comorbiditat i multimorbiditat, basada en la diferència de significat dels formants co- i multi-, es considera del tot motivada lingüísticament.

    El Consell Supervisor descarta de recollir la denominació pluripatologia, acordada a la sessió de normalització com a sinònim complementari de multimorbiditat, perquè el substantiu de base patologia, format per pato- (del grec páthos, 'sofriment', 'malaltia') i -logia (del grec lógos, 'paraula', 'discurs'.), si bé s'utilitza sovint en l'àmbit de la medicina amb el sentit de 'malaltia', no es recull al diccionari normatiu amb aquest sentit, sinó únicament amb el significat etimològic: "Part de la biologia i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen". D'acord amb aquesta definició, doncs, la denominació pluripatologia no és lingüísticament adequada per a fer referència a la coincidència de diversos problemes de salut en un mateix pacient.

    Arran de l'estudi d'aquest cas, el Consell Supervisor acorda de fixar una nova accepció per al substantiu patologia: "Conjunt de trastorns que afecten un òrgan, un sistema o un procés d'un ésser viu." Es tracta d'un ús metonímic, en què s'utilitza la denominació d'una branca del coneixement per a designar el conjunt d'elements que són objecte d'estudi d'aquesta branca del coneixement, tal com passa en altres mots formats amb -logia recollits al diccionari normatiu: axiologia, cronologia, metodologia, psicologia, simptomatologia, terminologia, etc. Aquest nou significat de patologia, de fet, es recull ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i enciclopèdiques catalanes o d'altres llengües romàniques.(1)

    A més a més, en el diccionari normatiu l'adjectiu patològic -a, derivat de patologia, no sols es defineix com a "Relatiu o pertanyent a la patologia" sinó també com a "Degut a malaltia".

    Malgrat això, el Consell Supervisor descarta de donar una tercera accepció al substantiu patologia, amb el significat de 'malaltia', tot i que ja es documenti anàlogament en obres lexicogràfiques de referència d'altres llengües romàniques, perquè els significats metonímics recollits al diccionari normatiu per als mots formats amb -logia sempre tenen com a referent un conjunt d'elements i no un sol element. En algunes obres de l'àmbit mèdic, a més a més, es rebutja explícitament aquest ús de patologia com a sinònim de malaltia.

    (1)Per exemple, en català, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana: "Conjunt de trastorns que afecten [un òrgan, un procés d'un ésser viu]"; en castellà, al Diccionario de términos médicos: "Conjunto de enfermedades de un órgano, de un sistema o de un aparato corporales", i, en francès, a l'Encyclopédie Larousse: "Ensemble des manifestations d'une maladie et des effets morbides qu'elle entraîne".

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  multimorbiditat, n f
  • es  multimorbilidad
  • es  pluripatología
  • es  polipatología
  • en  multimorbidity

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definición
Coincidència en una persona de dos o més problemes de salut, generalment crònics.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes comorbiditat, multimorbiditat, multimòrbid -a i patologia:

    El Consell Supervisor ratifica els acords de la sessió de normalització i accepta de donar un significat lleugerament diferent al substantiu comorbiditat, normalitzat pel Consell Supervisor a l'acta núm. 261, i de fixar la forma multimorbiditat per a designar el concepte recollit prèviament com a comorbiditat.

    A l'acta núm. 261, de gener de 1998, es va aprovar el terme comorbiditat amb la definició següent: "Coincidència en un sol pacient de dues o més patologies que en compliquen la curació." Aquesta definició de comorbiditat encara es documenta en alguns diccionaris de l'àmbit mèdic. De totes maneres, d'acord amb la majoria de diccionaris de medicina consultats i tal com confirmen els especialistes assistents a la sessió de normalització, actualment comorbiditat s'utilitza per a referència a la 'coincidència en una persona d'un o més problemes de salut crònics addicionals a un altre problema de salut, sovint crònic, que es considera principal o que és l'objecte d'estudi', mentre que la denominació per a designar la 'coincidència en una persona de dos o més problemes de salut, sovint crònics' és multimorbiditat o pluripatologia; en el primer cas s'estableix una jerarquia respecte d'un dels problemes de salut, mentre que en el segon cas es tracten els diferents problemes de salut al mateix pla. Aquesta distinció entre comorbiditat i multimorbiditat, basada en la diferència de significat dels formants co- i multi-, es considera del tot motivada lingüísticament.

    El Consell Supervisor descarta de recollir la denominació pluripatologia, acordada a la sessió de normalització com a sinònim complementari de multimorbiditat, perquè el substantiu de base patologia, format per pato- (del grec páthos, 'sofriment', 'malaltia') i -logia (del grec lógos, 'paraula', 'discurs'.), si bé s'utilitza sovint en l'àmbit de la medicina amb el sentit de 'malaltia', no es recull al diccionari normatiu amb aquest sentit, sinó únicament amb el significat etimològic: "Part de la biologia i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen". D'acord amb aquesta definició, doncs, la denominació pluripatologia no és lingüísticament adequada per a fer referència a la coincidència de diversos problemes de salut en un mateix pacient.

    Arran de l'estudi d'aquest cas, el Consell Supervisor acorda de fixar una nova accepció per al substantiu patologia: "Conjunt de trastorns que afecten un òrgan, un sistema o un procés d'un ésser viu." Es tracta d'un ús metonímic, en què s'utilitza la denominació d'una branca del coneixement per a designar el conjunt d'elements que són objecte d'estudi d'aquesta branca del coneixement, tal com passa en altres mots formats amb -logia recollits al diccionari normatiu: axiologia, cronologia, metodologia, psicologia, simptomatologia, terminologia, etc. Aquest nou significat de patologia, de fet, es recull ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i enciclopèdiques catalanes o d'altres llengües romàniques.(1)

    A més a més, en el diccionari normatiu l'adjectiu patològic -a, derivat de patologia, no sols es defineix com a "Relatiu o pertanyent a la patologia" sinó també com a "Degut a malaltia".

    Malgrat això, el Consell Supervisor descarta de donar una tercera accepció al substantiu patologia, amb el significat de 'malaltia', tot i que ja es documenti anàlogament en obres lexicogràfiques de referència d'altres llengües romàniques, perquè els significats metonímics recollits al diccionari normatiu per als mots formats amb -logia sempre tenen com a referent un conjunt d'elements i no un sol element. En algunes obres de l'àmbit mèdic, a més a més, es rebutja explícitament aquest ús de patologia com a sinònim de malaltia.

    (1)Per exemple, en català, al Diccionari descriptiu de la llengua catalana: "Conjunt de trastorns que afecten [un òrgan, un procés d'un ésser viu]"; en castellà, al Diccionario de términos médicos: "Conjunto de enfermedades de un órgano, de un sistema o de un aparato corporales", i, en francès, a l'Encyclopédie Larousse: "Ensemble des manifestations d'une maladie et des effets morbides qu'elle entraîne".

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  multiprocessador, n m
  • es  multiprocesador
  • fr  multiprocesseur
  • en  multiprocessor

Informàtica > Maquinari

Definición
Sistema informàtic que disposa de diverses unitats de processament.
  • ca  multiprocessament, n m
  • es  multiprocesamiento
  • es  multiproceso
  • es  multitratamiento
  • fr  multitraitement
  • en  multiprocessing

Informàtica

Definición
Processament realitzat amb un multiprocessador, que permet d'executar instruccions que corresponen a diverses seqüències, les quals poden ser descodificades i executades alhora.