Back to top
  • ca  aparell poligonal, n m
  • ca  opus siliceum [la], n m
  • es  aparejo poligonal
  • es  opus siliceum
  • en  opus siliceum

Construcció, Història > Arqueologia

Definición
Aparell format per pedres irregulars, però amb els caires treballats perquè encaixin bé.
  • ca  aparell d'espiga, n m
  • ca  opus spicatum [la], n m
  • es  aparejo espigado
  • es  opus spicatum
  • en  herringbone bond
  • en  opus spicatum
  • en  raking bond

Construcció, Història > Arqueologia

Definición
Aparell d'època romana o medieval format per filades de pedres planes o de maons que s'inclinen alternadament a dreta i esquerra.
  • ca  opus tessellatum [la], n m
  • es  opus tessellatum
  • en  opus tessellatum

Història > Arqueologia, Arts > Arts menors

Definición
Mosaic d'època romana fet amb tessel·les.
  • ca  opus latericium [la], n m
  • ca  opus testaceum [la], n m
  • es  opus latericium
  • es  opus testaceum
  • en  opus latericium
  • en  opus testaceum

Construcció, Història > Arqueologia

Definición
Aparell d'època romana format per maons.
  • ca  opus vermiculatum [la], n m
  • es  opus vermiculatum
  • en  opus vermiculatum

Història > Arqueologia, Arts > Arts menors

Definición
Mosaic d'època romana fet de tessel·les molt petites.
  • ca  opus vittatum [la], n m
  • es  opus vittatum
  • en  opus vittatum

Construcció, Història > Arqueologia

Definición
Aparell isòdom o pseudoisòdom d'època romana amb carreus de petites dimensions.
  • ca  oportunitat relativa, n f
  • ca  OR, n f sigla
  • es  odds ratio, n f
  • es  oportunidad relativa, n f
  • es  razón de momios, n f
  • fr  odds ratio, n m
  • fr  rapport des cotes, n m
  • en  odds ratio, n
  • en  relative odds, n

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública

Definición
Quocient de dues oportunitats.
  • ca  oralisme, n m
  • es  oralismo
  • fr  oralisme
  • en  oralism

Neurolingüística

Definición
Sistema de comunicació per a sords basat en l'aprenentatge de l'articulació oral, la lectura labiofacial i l'aprofitament del residu auditiu.
  • ca  ordinador central, n m
  • es  ordenador principal
  • fr  ordinateur central
  • en  host computer
  • en  mainframe

Informàtica > Maquinari

Definición
Ordinador nuclear d'una xarxa informàtica del qual depenen unitats funcionals, a través de les quals els usuaris poden accedir a bases de dades, i que permet, entre d'altres, les funcions de control de la xarxa.
  • ca  ordinador de butxaca, n m
  • es  ordenador de bolsillo
  • fr  ordinateur de poche
  • en  hand-held computer
  • en  palmtop computer
  • en  pocket computer

Informàtica > Maquinari

Definición
Ordinador portàtil petit, sense disc dur ni lector de disquets, que funciona amb una bateria i que conté aplicacions específiques.

Nota

  • Algunes de les aplicacions que poden instal·lar-se en un ordinador de butxaca són les d'agenda electrònica, correu electrònic o llibre electrònic.