Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pernil d'enceball, n m
  • es  jamón de recebo

Alimentació

Definición
Pernil de porc ibèric que ha estat sobrealimentat amb glans, herbes i pinso.
  • ca  peroba rosa, n f
  • es  palo rosa
  • es  peroba rosa
  • fr  palo rosa
  • fr  peroba rose
  • pt  amargoso
  • pt  guatambu-amarelo
  • pt  pau-caboclo
  • pt  peroba-amargosa
  • pt  peroba-rosa
  • pt  perobeira
  • pt  sobro
  • en  peroba rosa
  • en  pink peroba
  • en  red peroba
  • nc  Aspidosperma polyneuron

Botànica

Definición
Arbre perennifoli de la família de les apocinàcies, originari de l'est de l'Amèrica del Sud, que fa entre 30 i 40 m d'altura, de capçada densa, branques trifurcades, fulles simples, esparses, enteres, oblongues tirant a elipticoovades i amb l'àpex arrodonit, flors petites d'un color entre blanc i crema, actinomorfes, agrupades en inflorescències terminals, i fruits sèssils, oblongs o ovats, amb l'epicarpi esclerenquimàtic, de color castany i amb una cresta prominent, els quals contenen entre dues i cinc llavors cadascun.

Nota

  • La peroba rosa és apreciada especialment per la fusta, que s'utilitza en ebenisteria.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peroba rosa:

    S'aprova forma peroba rosa, manlleu del portuguès, com a terme de l'àmbit de la botànica i com a terme de l'àmbit de la fusta, pels motius següents:

    ·és una de les denominacions més conegudes internacionalment per a designar aquests dos conceptes, és a dir, l'arbre de la família de les apocinàcies i la fusta que se n'obté (es documenta en portuguès, anglès, francès, italià i castellà, entre altres llengües);

    ·es documenta, en diferents llengües, a la norma UNE EN 13556, que fixa la nomenclatura de les fustes utilitzades a Europa;

    ·s'inscriu sense problema dins el sistema fònic i gràfic del català;

    ·és una forma precisa, que s'identifica sense ambigüitats amb els dos conceptes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarten les formes palo rosa (manlleu del castellà) i pal rosa (calc del castellà), que també s'utilitzen força referides a aquests conceptes, perquè els especialistes asseguren que són designacions poc precises i confusionàries, que poden fer referència a altres espècies d'arbres del mateix gènere i fins i tot a arbres de famílies diferents (en castellà, palo rosa s'aplica especialment també a arbres de la família de les boraginàcies).

    La forma peroba amarga (calc del portuguès peroba-amargosa), que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè és una designació menys coneguda internacionalment que peroba rosa.
  • ca  peroba rosa, n f
  • es  palo rosa
  • es  peroba rosa
  • fr  palo rosa
  • fr  péroba rosa
  • fr  peroba rose
  • pt  amargoso
  • pt  guatambu-amarelo
  • pt  pau-caboclo
  • pt  peroba-amargosa
  • pt  peroba-rosa
  • pt  perobeira
  • pt  sobro
  • en  peroba rosa
  • en  pink peroba
  • en  red peroba
  • de  Peroba rosa

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de la peroba rosa (Aspidosperma polyneuron, família de les apocinàcies), semipesant, dura, de fibra entre recta i revirada, amb el duramen de color marró clar vermellós o ataronjat i l'albeca d'un color groguenc, amb vetes fosques, emprada en la fabricació de paviments i mobles.

Nota

  • La peroba rosa s'utilitza principalment en ebenisteria.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme peroba rosa:

    S'aprova forma peroba rosa, manlleu del portuguès, com a terme de l'àmbit de la botànica i com a terme de l'àmbit de la fusta, pels motius següents:

    ·és una de les denominacions més conegudes internacionalment per a designar aquests dos conceptes, és a dir, l'arbre de la família de les apocinàcies i la fusta que se n'obté (es documenta en portuguès, anglès, francès, italià i castellà, entre altres llengües);

    ·es documenta, en diferents llengües, a la norma UNE EN 13556, que fixa la nomenclatura de les fustes utilitzades a Europa;

    ·s'inscriu sense problema dins el sistema fònic i gràfic del català;

    ·és una forma precisa, que s'identifica sense ambigüitats amb els dos conceptes;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Es descarten les formes palo rosa (manlleu del castellà) i pal rosa (calc del castellà), que també s'utilitzen força referides a aquests conceptes, perquè els especialistes asseguren que són designacions poc precises i confusionàries, que poden fer referència a altres espècies d'arbres del mateix gènere i fins i tot a arbres de famílies diferents (en castellà, palo rosa s'aplica especialment també a arbres de la família de les boraginàcies).

    La forma peroba amarga (calc del portuguès peroba-amargosa), que també s'ha valorat, s'ha desestimat perquè és una designació menys coneguda internacionalment que peroba rosa.
  • ca  Perseids, n m pl
  • ca  Llàgrimes de Sant Llorenç, n f pl sin. compl.
  • es  Perseidas, n f pl
  • fr  Perséides, n f pl
  • en  Perseids, n pl

Ciències de la Terra > Astronomia

Definición
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Perseu, que té lloc anualment des de mitjan juliol fins a finals d'agost, amb el pic d'activitat al voltant del 12 d'agost.

Nota

  • 1. El cos progenitor dels Perseids és el cometa 109P/Swift-Tuttle.
  • 2. Vegeu el document Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors, aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 594 (23 de juliol de 2015).
  • ca  persona amb informació privilegiada, n f
  • ca  iniciat | iniciada, n m, f sin. compl.
  • es  iniciado | iniciada, n m, f
  • es  persona con acceso a información privilegiada, n f
  • es  persona con información privilegiada, n f
  • fr  initié | initiée, n m, f
  • pt  pessoa com acesso a informação privilegiada, n f
  • en  insider, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc del francès**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Dret processal, Economia > Finances, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Persona que té accés a informació confidencial sobre l'estat financer d'una corporació com a conseqüència de la posició que hi ocupa o de la relació professional que hi manté.

Nota

  • 1. Són persones amb informació privilegiada, entre d'altres, els directius, els comptables i altres treballadors d'una corporació, com també els consultors i les agències de qualificació creditícia.
  • 2. Les corporacions estan obligades a tenir al dia les llistes de persones amb informació privilegiada per a prevenir el delicte d'ús d'informació privilegiada.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona amb informació privilegiada (sin. compl. iniciat | iniciada)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes persona amb informació privilegiada i, com a sinònim complementari, iniciat | iniciada.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a persona amb informació privilegiada,

    ·És una alternativa catalana al manlleu anglès insider.

    ·És una denominació descriptiva lingüísticament adequada.

    ·És una forma que ja s'utilitza en català i es documenta en nombrosos contextos especialitzats de l'àmbit.

    ·És la forma proposada per la majoria d'especialistes consultats de l'àmbit del dret.

    ·Es fa servir una denominació anàloga en castellà (persona con información privilegiada) i una de pròxima en portuguès (pessoa com acesso a informação privilegiada).

    Pel que fa a iniciat | iniciada,

    ·És una alternativa catalana al manlleu insider, creada, probablement, per calc del francès initié | initiée.

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del verb iniciar ("Admetre a la participació i a la coneixença dels misteris religiosos, de coses secretes") i per extensió del substantiu corresponent iniciat | iniciada ("Persona instruïda elementalment en una cosa, admesa a la participació i coneixença d'alguna cosa, especialment secreta o misteriosa"(1)).

    ·Malgrat que els especialistes de l'àmbit del dret només s'han mostrat favorables a persona amb informació privilegiada, aquesta forma té també un ús considerable en català i es documenta en nombrosos contextos especialitzats, sobretot divulgatius.

    ·Es fan servir denominacions anàlogues en castellà (iniciado | iniciada) i en francès (initié | initiée).

    Formes desestimades

    -treballador intern | treballadora interna; intern | interna: No és una solució adequada perquè no totes les persones amb informació privilegiada treballen dins l'empresa.

    -infiltrat | infiltrada: No és una bona solució perquè denota una intenció d'espiar o vigilar que les persones amb informació privilegiada, en principi, no tenen.

    -coneixedor d'informació privilegiada | coneixedora d'informació privilegiada: Seria una forma adequada, però hi ha més especialistes partidaris de persona amb informació privilegiada.

    -assabentat | assabentada; persona assabentada: Té un ús més general i no s'identifica prou clarament amb el concepte.

    -sabedor | sabedora: No s'ha documentat amb aquest sentit i els especialistes només s'han mostrat favorables a formes descriptives com persona amb informació privilegiada.

    (1) Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2018. <<www.diccionari.cat/&gt;

    [Acta 699, 28 de novembre de 2022]
  • ca  persona en situació de carrer, n f
  • es  persona en situación de calle, n f
  • fr  personne en situation de rue, n f
  • en  person in street situation, n
  • en  person living rough, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Persona sense sostre que viu a la intempèrie o en un espai públic.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona en situació de carrer

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma persona en situació de carrer.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada.

    ·Es documenta en textos especialitzats, com a forma conceptualment relacionada amb persona sense llar i persona sense sostre.

    ·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 738, 26 de maig de 2025]
  • ca  testaferro, n m, f
  • ca  persona interposada, n f sin. compl.
  • ca  prestanoms, n m, f sin. compl.
  • es  interpósita persona
  • es  persona interpuesta
  • es  testaferro
  • fr  personne interposée
  • it  interposta persona
  • en  intermediary

Dret

Definición
Persona que en un acte jurídic simula actuar en nom propi, però que hi intervé per encàrrec i en benefici d'una altra.
  • ca  persona sense llar, n f
  • ca  sensellar, n m, f sin. compl.
  • es  persona sin hogar, n f
  • es  sin hogar, n m, f
  • fr  personne sans chez soi, n f
  • fr  personne sans domicile, n f
  • fr  personne sans domicile fixe, n f
  • fr  personne sans-logis, n f
  • fr  personne SDF, n f
  • fr  sans domicile fixe, n m, f
  • fr  sans-logis, n m, f
  • en  homeless, n
  • en  homeless person, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Prefixació amb adverbi/preposició amb funció de prefix**

Definición
Persona que no disposa d'una llar.

Nota

  • El plural de la forma sensellar és sensellar (un sensellar, els sensellar).
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona sense llar (sin. compl. sensellar)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es revisa la decisió adoptada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 324 (28 de febrer de 2001) i s'aprova ara la forma persona sense llar com a sinònim preferent de la forma normalitzada sensellar.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que sensellar és una denominació lingüísticament possible, i es documenta, actualment la forma utilitzada amb normalitat és persona sense llar.

    ·Dins l'àmbit especialitzat, la forma sensellar es considera reduccionista i pejorativa (perquè el fet de no tenir llar passa a identificar completament la persona i a convertir-se en la seva única identitat), i per aquest motiu es tendeix a evitar-la.

    ·La forma persona sense llar, en canvi, transmet millor la idea que el fet de trobar-se sense llar és tan sols una circumstància de la persona en un moment determinat de la vida, però no la defineix en essència.

    Es manté la forma sensellar com a sinònim complementari perquè, malgrat que és una forma connotada actualment, des del punt de vista estrictament lingüístic és adequada, es documenta i ha tingut una difusió notable.

    [Acta 738, 26 de maig de 2025]
  • ca  persona sense sostre, n f
  • ca  sensesostre, n m, f sin. compl.
  • es  persona sin techo, n f
  • es  sin techo, n m, f
  • fr  personne sans-abri, n f
  • fr  sans-abri, n m, f
  • en  roofless, n
  • en  roofless person, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Prefixació amb adverbi/preposició amb funció de prefix**

Definición
Persona sense llar que viu en un espai públic o a la intempèrie o pernocta en un alberg i es veu forçada a passar la resta del dia en un espai públic.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona sense sostre (sin. compl. sensesostre)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es revisa la decisió adoptada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 324 (28 de febrer de 2001) i s'aprova ara la forma persona sense sostre com a sinònim preferent de la forma normalitzada sensesostre.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que sensesostre és una denominació lingüísticament possible, i es documenta, actualment la forma utilitzada amb normalitat és persona sense sostre.

    ·Dins l'àmbit especialitzat, la forma sensesostre es considera reduccionista i pejorativa (perquè el fet de no tenir un sostre propi passa a identificar completament la persona i a convertir-se en la seva única identitat), i per aquest motiu es tendeix a evitar.

    ·La forma persona sense sostre, en canvi, transmet millor la idea que el fet de trobar-se sense sostre és tan sols una circumstància de la persona en un moment determinat de la vida, però no la defineix en essència.

    Es manté la forma sensesostre com a sinònim complementari perquè, malgrat que és una forma connotada actualment, des del punt de vista estrictament lingüístic és adequada, es documenta i ha tingut una difusió notable.

    [Acta 738, 26 de maig de 2025]
  • ca  personal de suport, n m
  • es  personal auxiliar, n m
  • es  personal de apoyo, n m
  • es  personal de soporte, n m
  • fr  personnel administratif, n m
  • fr  personnel auxiliaire, n m
  • fr  personnel de soutien, n m
  • en  administrative staff, n
  • en  support staff, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Treball > Recursos humans, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición
Personal d'una organització que desenvolupa funcions tècniques, logístiques o administratives d'assistència al personal directiu, tècnic o especialitzat que són essencials per a garantir el funcionament de l'organització però que no formen part de la seva activitat principal o productiva.

Nota

  • El personal de suport inclou administratius, personal de recepció, personal de serveis generals, tècnics de manteniment, informàtics, conserges, etc. Un exemple de personal de suport és el personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis (PTGAS) dels centres universitaris, format pels treballadors que no fan classes.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme personal de suport

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma personal de suport.

    Criteris aplicats

    ·És una denominació lingüísticament adequada, calc de la forma anglesa support staff, construïda sobre el nucli personal ("Conjunt de persones que treballen en una oficina, en un establiment, en una empresa, etc.", segons el diccionari normatiu) complementat per l'específic sintagmàtic de suport, que en restringeix l'abast.

    ·És una forma semànticament adequada, descriptiva del concepte.

    ·És una forma anàloga a altres denominacions consolidades en català, com ara professor de suport, unitat de suport, equip de suport.

    ·És la designació habitual del concepte.

    ·Els especialistes confirmen l'ús d'aquesta forma i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Formes desestimades

    -personal auxiliar: En totes les llengües les solucions que incorporen equivalents d'auxiliar (auxiliar, auxiliare, auxiliary, ancillary) són molt menys usuals que les que inclouen formes anàlogues a de suport (de apoyo, de soutien, support). D'altra banda, auxiliar connota un cert grau d'eventualitat, com si es tractés d'un personal de reforç, que no s'adiu amb el concepte.

    -personal administratiu: Tot i que en algunes fonts personal administratiu es fa sinònim de support staff, les tasques del support staff no es redueixen a tasques administratives, de manera que aquesta forma no és vàlida.

    [Acta 741, 9 de setembre de 2025]