Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  driblatge, n m
  • ca  regateig, n m sin. compl.
  • ca  retallada, n f sin. compl.
  • es  dribling
  • es  regate
  • fr  dribble
  • fr  drible
  • en  dribble

Esport > Esports de pilota

Definición
Acció d'un jugador d'esquivar les escomeses dels contraris mentre avança amb la pilota, sense perdre'n el control.

Nota

  • El sinònim complementari retallada és propi només de futbol.
  • ca  driblador | dribladora, n m, f
  • ca  regatejador | regatejadora, n m, f sin. compl.
  • es  driblador
  • es  regateador
  • fr  dribbleur
  • fr  dribleur
  • en  dribbler

Esport > Esports de pilota

Definición
Jugador que es caracteritza per la seva capacitat de driblar un adversari.
  • ca  driblar, v tr
  • ca  regatejar, v tr sin. compl.
  • ca  retallar, v tr sin. compl.
  • es  driblar
  • es  regatear
  • fr  dribbler
  • fr  dribler
  • en  dribble, to

Esport > Esports de pilota

Definición
Esquivar, un jugador, les escomeses dels contraris mentre avança amb la pilota, sense perdre'n el control.

Nota

  • El sinònim complementari retallar és propi només de futbol.
  • ca  regatista, n m, f
  • es  regatista
  • fr  régatier
  • en  yachtsman, n m
  • en  yachtswoman, n f

Esport > Esports nàutics

Definición
Esportista que participa en regates i, en general, practica l'esport de la vela.
  • ca  reggae [en], n m
  • es  reggae, n m
  • fr  reggae, n m
  • en  reggae, n

Música

Definición
Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica, amb influències afroamericanes, especialment del rhythm-and-blues, que es caracteritza per un ritme basat en obstinats curts executats amb guitarres elèctriques, orgues, baixos elèctrics i bateria.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  reggaeton, n m
  • es  reggaeton, n m
  • es  reggaetón, n m
  • es  reguetón, n m
  • fr  reggaeton, n m
  • fr  reggaetón, n m
  • en  reggaeton, n
  • de  Reggaeton, n m

Música

Definición
Estil musical de ball originat a Puerto Rico als anys noranta del segle XX, que combina els ritmes llatins, el hip-hop i el rap.

Nota

  • 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme reggaeton:

    La denominació originària d'aquest concepte és, segons diverses fonts de referència, reggaeton (o reggaetón) Es tracta d'una denominació híbrida, creada inicialment en castellà però construïda a partir del substantiu anglès reggae (estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX a Jamaica), incorporat també al castellà. L'etimologia exacta és incerta, però en diverses fonts s'apunta que la segona part del mot correspon al sufixoide
    -(a)tón (de maratón), formalment similar al sufix augmentatiu del castellà -ón, i modernament força productiu en anglès (-athon, de marathon) per a la formació de noms que denoten una acció o activitat desenvolupada a gran escala o durant un període de temps llarg (es recull ja, de fet, en nombroses obres lexicogràfiques angleses amb exemples com ara talkathon o walkathon). També s'apunten, però, com a possibilitats d'origen de reggaeton la unió de reggae + town o de reggae + tone.

    En castellà, actualment, conviuen les formes reggaeton i reggaetón (aquesta segona, amb l'accentuació prescriptiva segons les normes ortogràfiques del castellà) amb l'adaptació reguetón, que es comença a imposar i avalen institucions com ara la Fundéu o, segons la Fundéu mateix, l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua Espanyola.

    En les altres llengües (anglès, francès, italià, alemany, etc.), però, la forma documentada és reggaeton, de vegades amb accent a la o, com correspon al castellà, i de vegades sense.

    En català el Consell Supervisor opta per la forma reggaeton, que és la més internacional i, alhora, manté com a nucli el substantiu reggae, d'ús habitual en català i normalitzat en aquesta mateixa acta.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  règim alimentari, n m
  • ca  dieta, n f sin. compl.
  • es  dieta, n f
  • es  régimen alimenticio, n m
  • fr  régime alimentaire, n m
  • en  diet, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Alimentació, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definición
Mode d'alimentació d'una persona, que té en compte tant la quantitat com la qualitat i la freqüència.

Nota

  • En l'àmbit mèdic, el règim alimentari es distingeix de la dieta, la qual es refereix a un mode d'alimentació prescrit amb finalitats terapèutiques.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dieta com a sinònim de règim alimentari

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la denominació dieta com a sinònim complementari del terme normatiu règim alimentari.

    Criteris aplicats:

    ·Dieta té un ús molt estès en el sentit genèric que correspon a règim alimentari, tant aïlladament, com formant part de termes com ara dieta macrobiòtica, dieta mediterrània o dieta paleolítica. Aquest sentit és diferent del concepte normatiu de dieta en l'àmbit mèdic.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

    ·En castellà també es dona aquesta sinonímia i en anglès l'equivalent anàleg, diet, té tant el significat genèric com el significat especialitzat en l'àmbit mèdic.

    També s'acorda de traslladar a la Secció Filològica, a través de Teresa Cabré i Pere Montalat, la petició d'alta d'aquesta nova accepció de dieta al diccionari normatiu. De fet, en el DIEC2-E ja hi ha els exemples dieta vegana (estil de vida), dieta vegetalista, dieta vegetariana i dieta macrobiòtica.

    [Acta 660, 12 de febrer de 2020]
  • ca  règim penitenciari, n m
  • es  régimen penitenciario

Dret penal > Dret penitenciari

Definición
Conjunt de les normes de funcionament intern d'un centre penitenciari.
  • ca  de règim, adj
  • ca  regimental, adj
  • es  de régimen
  • es  regimental

Dret penal > Dret penitenciari

Definición
D'acord amb el règim penitenciari.
  • ca  regió de transició, n f
  • es  región de cruce, n f
  • es  región de transición, n f
  • en  crossover region, n

Física

Definición
Regió de l'espai de paràmetres que separa dos règims diferents d'una llei física determinada.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme regió de transició:

    S'aprova el terme regió de transició pels motius següents:

    ·és una alternativa a l'ús del manlleu anglès crossover;

    ·és una forma descriptiva del concepte i lingüísticament adequada;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    Es descarta la forma regió d'evolució perquè suggereix una idea de dinamisme poc adequada en aquest cas.

    La forma regió de frontera, que també s'ha tingut en compte, s'ha descartat igualment en favor de la forma finalment aprovada (regió de transició), que es considera preferible semànticament.

    [Acta 570, 13 de febrer de 2014]