Vuelva a la lista de diccionarios online

Neoloteca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  gràcia, n f
  • ca  serif, n m
  • es  gracia
  • es  remate
  • es  terminal
  • fr  empattement
  • it  grazia
  • it  terminazione
  • pt  remate
  • pt  serifa
  • en  serif
  • de  Schraffe
  • de  Serif

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definición
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes.
  • ca  seriòfil | seriòfila, n m, f
  • es  seriéfilo | seriéfila, n m, f
  • es  seriófilo | seriófila, n m, f
  • fr  sériephile, n m, f
  • fr  sériophile, n m, f
  • it  seriefilo | seriefila, n m, f
  • it  seriofilo | seriofila, n m, f
  • pt  seriéfilo | seriéfila, n m, f
  • pt  seriófilo | seriófila, n m, f
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Comunicació > Audiovisuals >Televisió, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición
Persona aficionada a les sèries de televisió.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme seriòfil | seriòfila

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma seriòfil, com a nom (seriòfil | seriòfila) i com a adjectiu (seriòfil -a).

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament ben formada: es tracta d'un compost a la manera culta híbrid, creat per adjunció de la forma sufixada d'origen grec -fil, -fila ('amic' o 'amant') al nom patrimonial sèri(e) ("Programa divulgatiu o d'entreteniment que consta d'un nombre determinat de capítols d'una mateixa temàtica i caracteritzats per la continuïtat de certs personatges" (DEIEC)), amb la vocal d'enllaç o.

    ·Formalment, és un cas paral·lel a altres compostos híbrids formats també amb un element culte i un altre de no culte, com ara timbròfil ('col·leccionista de timbres', de timbre + -fil), serioscòpia ('sèrie de radiografies', de sèrie + -scòpia), filmoteca o rumorologia.

    ·És una forma ja documentada i amb un ús considerable en català.

    Formes desestimades

    -serièfil | serièfila (forma creada per analogia amb cinèfil, de cine- (reducció de cinema, i aquest de cinematografia) + -fil, -fila): Des del punt de vista lingüístic, es considera més adequada la forma seriòfil, perquè segueix els mecanismes de formació habituals dels compostos a la manera culta (és a dir, amb una vocal d'enllaç -o o i, segons el cas- entre els formants). Atès que seriòfil ja té també un ús considerable, equiparable al de serièfil, es prefereix seriòfil.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  seriòfil -òfila, adj
  • es  seriéfilo -a, adj
  • es  seriófilo -a, adj
  • fr  sériephile, adj
  • fr  sériophile, adj
  • it  seriefilo, adj
  • it  seriofilo, adj
  • pt  seriéfilo -a, adj
  • pt  seriófilo -a, adj
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Comunicació > Audiovisuals >Televisió, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición
Que és aficionat a les sèries de televisió.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme seriòfil -òfila

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma seriòfil, com a nom (seriòfil | seriòfila) i com a adjectiu (seriòfil -a).

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament ben formada: es tracta d'un compost a la manera culta híbrid, creat per adjunció de la forma sufixada d'origen grec -fil, -fila ('amic' o 'amant') al nom patrimonial sèri(e) ("Programa divulgatiu o d'entreteniment que consta d'un nombre determinat de capítols d'una mateixa temàtica i caracteritzats per la continuïtat de certs personatges" (DEIEC)), amb la vocal d'enllaç o.

    ·Formalment, és un cas paral·lel a altres compostos híbrids formats també amb un element culte i un altre de no culte, com ara timbròfil ('col·leccionista de timbres', de timbre + -fil), serioscòpia ('sèrie de radiografies', de sèrie + -scòpia), filmoteca o rumorologia.

    ·És una forma ja documentada i amb un ús considerable en català.

    Formes desestimades

    -serièfil | serièfila (forma creada per analogia amb cinèfil, de cine- (reducció de cinema, i aquest de cinematografia) + -fil, -fila): Des del punt de vista lingüístic, es considera més adequada la forma seriòfil, perquè segueix els mecanismes de formació habituals dels compostos a la manera culta (és a dir, amb una vocal d'enllaç -o o i, segons el cas- entre els formants). Atès que seriòfil ja té també un ús considerable, equiparable al de serièfil, es prefereix seriòfil.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  seriofília, n f
  • es  seriefilia, n f
  • es  seriofilia, n f
  • fr  sériephilie, n f
  • it  seriefilia, n f
  • pt  seriefilia, n f

Comunicació > Audiovisuals >Televisió

Definición
Afició a les sèries de televisió.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme seriofília

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma seriofília.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament ben formada: es tracta d'un compost a la manera culta híbrid, creat per adjunció de la forma sufixada d'origen grec -fília ('amor') al nom patrimonial sèri(e) ("Programa divulgatiu o d'entreteniment que consta d'un nombre determinat de capítols d'una mateixa temàtica i caracteritzats per la continuïtat de certs personatges" (DEIEC)), amb la vocal d'enllaç o.

    ·És una forma coherent amb seriòfil | seriòfila, forma també normalitzada per a fer referència a la persona aficionada a les sèries de televisió.

    ·És una forma ja documentada en català.

    Formes desestimades

    -seriefília (forma creada per analogia amb cinefília, de cine- (reducció de cinema, i aquest de cinematografia) + -fília): Des del punt de vista lingüístic, es considera més adequada la forma seriofília, perquè segueix els mecanismes de formació habituals dels compostos a la manera culta (és a dir, amb una vocal d'enllaç -o o i, segons el cas- entre els formants). Atès que seriofília i, sobretot, la forma relacionada seriòfil | seriòfila també tenen ús, es prefereix seriofília.

    [Acta 745, 17 de novembre de 2025]
  • ca  serp d'aigua, n f
  • ca  colobra escurçonera, n f sin. compl.
  • es  culebra viperina
  • fr  couleuvre vipérine
  • it  biscia viperina
  • en  viperine snake
  • de  Vipernatter
  • nc  Natrix maura

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 70 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat i ample, el musell allargat, els ulls grossos amb la pupil·la rodona i l'iris groc, escates dorsals fortament carenades, i el dors de color bru, verdós, groguenc, grisenc o vermellós, amb dues fileres de taques alternades en forma de ziga-zaga o amb taques disposades uniformement.

Nota

  • La serp d'aigua és una espècie pròpia d'àmbits aquàtics.
  • ca  serp d'Esculapi, n f
  • es  culebra de Esculapio
  • fr  couleuvre d'Esculape
  • it  colubro di Esculapio
  • it  saettone
  • en  Aesculapian snake
  • de  Äskulapnatter
  • nc  Elaphe longissima

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 2 m de llarg, amb el cap petit i ben definit, el musell rom, la cua llarga i el dors d'un color uniforme, gris lluent o bru oliva, que s'enfosqueix cap a la cua i amb petites taques clares a les vores de les escates.
  • ca  serp de caputxó, n f
  • es  culebra de cogulla
  • fr  couleuvre à capuchon
  • it  colubro del capuccio
  • en  false smooth snake
  • de  Kapuzennatter
  • nc  Macroprotodon cucullatus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 65 cm de llarg, amb el cap pla de color gris fosc o quasi negre, i un cos esvelt de color uniforme gris clar, marronós o vermellós, generalment amb petites taques disposades en fileres longitudinals.
  • ca  serp de collaret, n f
  • es  culebra de collar
  • fr  couleuvre à collier
  • it  biscia dal collare
  • en  grass snake
  • de  Ringelnatter
  • nc  Natrix natrix

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 120 cm de llarg, amb el musell arrodonit, els ulls de color taronja i cos molt robust de color gris, bru, verdós, oliva o negre, amb taques fosques quadrangulars que de vegades estan disposades en dues fileres longitudinals dorsals i dues de laterals.

Nota

  • Els exemplars joves presenten un collaret blanc-groc vorejat de negre molt característic.
  • ca  serp de ferradura, n f
  • ca  colobra de ferradura, n f sin. compl.
  • es  culebra de herradura
  • fr  couleuvre fer-à-cheval
  • it  colubro ferro di cavallo
  • en  horseshoe whip snake
  • de  Hufeisennatter
  • nc  Hemorrhois hippocrepis

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 180 cm de llarg, amb el cap ben diferenciat, els ulls grans i les pupil·les rodones, una filera d'escates que separa l'ull de les escates supralabials, la cua llarga i el dors d'un color que va del blanc brut al verd fosc, amb taques romboidals grosses de color negre i disposades en filera, i amb una taca en forma de V o de ferradura al cap.
  • ca  serp llisa meridional, n f
  • ca  colobra bordelesa, n f sin. compl.
  • es  culebra lisa meridional
  • fr  couleuvre bordelaise
  • it  coubro di riccioli
  • en  southern smooth snake
  • de  girondische Glattnatter
  • nc  Coronella girondica

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definición
Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels ofidis, de la família dels colúbrids, que pot fer fins a 90 cm de llarg, amb el cap petit, el musell arrodonit, la quarta i la cinquena escates supralabials en contacte amb els ulls, cos llarg i prim, escates llises, la cua fina i llarga, el dors de color gris o castany i amb barres fosques obliqües, una taca grossa al cap, una taca en forma de U invertida al coll, una brida que va des de la comissura bucal fins als ulls i taques quadrades de color negre al ventre.