Neoloteca

ca cotxe multiusuari, n m
ca sistema de cotxe multiusuari, n m
es carsharing, n m
es coche compartido, n m
fr auto-partage, n m
fr car sharing, n m
en car sharing, n
en carsharing, n var. ling.

Transports > Transport per carretera, Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible

Definición

Sistema de transport gestionat per una entitat privada o una associació d'usuaris en què el pagament d'una taxa dona dret a utilitzar per un període de temps establert, generalment curt, un vehicle d'una flota variada de cotxes que és propietat de l'entitat gestora.

Nota

1. El cotxe multiusuari es diferencia del lloguer tradicional (que requereix períodes d'ús més llargs, com a mínim d'un dia, no permet que l'usuari gestioni pel seu compte la reserva, no inclou el cost del combustible i sol disposar de molts menys punts de recollida) i també es diferencia del cotxe compartit (en què hi ha una utilització simultània d'un vehicle per diverses persones que fan el mateix trajecte).
2. Segons si es preveuen uns aparcaments fixats o hi ha llibertat d'aparcament públic dintre una zona determinada, es distingeix entre el cotxe multiusuari fix i el cotxe multiusuari flexible, respectivament.

ca sistema d'autors, n m
ca sistema de creació, n m
es sistema de autor
es sistema de creación
fr système auteur
it sistema autore
pt sistema de autor
pt sistema de criação
en author system
en authoring system
de Autorensystem

Informàtica > Programari

Definición

Sistema desenvolupat amb un llenguatge d'autors, que permet crear aplicacions personalitzades, especialment educatives i multimèdia, sense necessitat de tenir coneixements de programació.

ca sistema de dues voltes, n m
es sistema a dos vueltas, n m
es sistema de doble vuelta, n m
es sistema de dos vueltas, n m
es sistema mayoritario a dos vueltas, n m
fr scrutin à deux tours, n m
fr scrutin majoritaire à deux tours, n m
fr scrutin majoritaire uninominal à deux tours, n m
en runoff voting, n
en two-round system, n
en TRS, n sigla

Política

Definición

Sistema majoritari que preveu una segona votació en cas que en la primera cap de les candidatures hagi assolit la majoria requerida per a ser elegida.

Nota

En un sistema de dues voltes passen a la segona volta les dues candidatures més votades en la primera volta o bé les candidatures que han rebut més d'un tant per cent fixat de vots, segons el que estableixi la llei electoral corresponent.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).

(1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

[Acta 572, 3 d'abril de 2014]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme sistema de dues voltes:

Entre sistema de dues voltes i sistema de doble volta, els especialistes es decanten per la primera (sistema de dues voltes), que consideren semànticament més precisa. Comenten que sistema de doble volta pot suggerir que sempre hi ha dues voltes, mentre que en aquest tipus d'elecció només es produeixen dues voltes si en la primera no hi ha cap candidatura que hagi obtingut la majoria suficient establerta.

D'acord amb els especialistes, es descarta la forma sistema majoritari de dues voltes, malgrat que podria considerar-se una solució més descriptiva, perquè és massa llarga i la forma aprovada ja s'identifica de manera inequívoca amb el concepte.

Es descarta igualment la forma sistema de doble vot, perquè és una forma confusionària, que podria associar-se, erròniament, amb els sistemes electorals de membres mixtos amb dos vots (per exemple, a Alemanya o al Japó).

[Acta 572, 3 d'abril de 2014]

ca sistema de finestres, n m
es división en ventanas
es sistema de ventanas
fr fenêtrage
fr multifenêtrage
it sistema a finestra
en multiwindowing
en windowing
en windowing system
de Fenstersystem
de Mehrfachfensterbetrieb

Informàtica

Definición

Estructuració d'una interfície d'usuari que permet tenir oberts diferents programes alhora, cadascun en una finestra diferent.

ca sistema de gestió d'ordres, n m
ca SGO, n m sigla
es routing de órdenes
es sistema de gestión de órdenes
es SGO sigla
fr routage des ordres
fr système d'acheminement des ordres
en automated order entry system
en order management system
en order routing system

Economia > Finances > Mercats financers

Definición

Sistema electrònic que permet la recepció i la transmissió immediata al mercat de les ordres rebudes per a la contractació i la confirmació posterior a l'ordenant.

ca sistema de gestió de casos, n m
es sistema de gestión de casos, n m
es sistema de gestión de incidentes, n m
es sistema de gestión de problemas, n m
es sistema de seguimiento de casos, n m
es sistema de seguimiento de incidentes, n m
fr logiciel de gestion des services d'assistance, n m
fr logiciel de suivi de problèmes, n m
fr système de suivi de problèmes, n m
en incident ticket system, n
en issue tracking system, n
en support ticket system, n
en trouble ticket system, n
en ITS, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Aplicacions informàtiques, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Programari que gestiona els casos d'incidències, peticions, consultes o propostes de millora reportats pels usuaris en el si d'una organització o pels seus clients.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sistema de gestió de casos

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma sistema de gestió de casos.

Criteris aplicats

·És una alternativa catalana als manlleus anglesos.

·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.

·És una forma utilitzada ja amb normalitat i des de fa temps en l'àmbit.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector, que creuen que és una forma amb possibilitats reals d'implantació.

·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

Formes desestimades

-Sistema de gestió d'incidències; sistema de gestió de problemes: No són formes prou adequades semànticament, atès que aquests sistemes gestionen altres tipus de qüestions, a banda d'incidències o problemes.

-Sistema de gestió de tiquets: L'ús de tiquet en aquest context es considera inadequat (vegeu el terme relacionat cas).

[Acta 668, 16 de setembre de 2020]

ca sistema de gestió de continguts, n m
ca SGC, n m sigla
es sistema de administración de contenidos, n m
es sistema de gestión de contenidos, n m
es SAC, n m sigla
es SGC, n m sigla
fr système de gestion de contenu, n m
fr système de gestion de contenu Web, n m
fr SGC, n m sigla
en content management system, n
en CMS, n sigla

Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definición

Programari que facilita la gestió de continguts d'una organització, tant des del punt de vista del desenvolupament com des del punt de vista de la publicació i l'actualització.

Nota

Un sistema de gestió de continguts permet publicar, modificar, eliminar i actualitzar la informació d'un web de manera relativament simple, sense necessitat de tenir coneixements avançats d'administració de webs o d'HTML.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]

ca sistema de pagador únic, n m
es sistema de pagador único, n m
es sistema sanitario de pagador único, n m
fr système à fournisseur unique, n m
fr système à payeur unique, n m
en single payer healthcare system, n
en single payer system, n
en single provider system, n
en single-payer system, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Economia > Política econòmica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Sistema d'assistència sanitària, amb voluntat de cobertura universal, en el qual qui paga l'atenció que reben els ciutadans dels proveïdors de serveis de salut és únicament l'Estat, mitjançant fons públics procedents de la recaptació d'impostos.

Nota

Els proveïdors de serveis de salut poden ser, segons el cas, organismes privats, organismes públics o tant organismes privats com organismes públics. De vegades, en els sistemes de pagador únic hi ha alguns serveis no coberts per l'Estat que ha de pagar el ciutadà.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sistema de pagador únic

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma sistema de pagador únic.

Criteris aplicats

·És una forma descriptiva del concepte lingüísticament adequada, creada sobre el nucli sistema (referit a un sistema d'assistència sanitària) i el sintagma de pagador únic, perquè l'assistència sanitària dels ciutadans la paga un únic agent, que és, específicament, l'Estat.

·És una forma ja documentada en català, que s'identifica inequívocament amb el concepte.

·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

[Acta 692, 16 de maig de 2022]

ca sistema de parada i engegada, n m
es sistema de arranque-parada, n m
es sistema start-stop, n m
es sistema stop-start, n m
fr démarrage-arrêt automatique, n m
fr système start-stop, n m
fr système stop-start, n m
it sistema start e stop, n m
it sistema start-stop, n m
it sistema stop-start, n m
en start-stop system, n
en stop-start system, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Sistema electrònic de determinats vehicles amb un motor de combustió interna que apaga el motor quan s'atura i l'engega de nou en iniciar la marxa, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

Habitualment el sistema de parada i engegada està preparat perquè el motor es torni a engegar quan es pitja l'embragatge, en els vehicles de canvi manual, o quan es deixa de pitjar el fre, en els vehicles de canvi automàtic.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sistema de parada i engegada

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació sistema de parada i engegada.

Criteris aplicats

·És una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, calcada de l'anglès, constituïda pel nucli sistema i el complement doble de parada i engegada, que recull les accions del sistema sobre el motor en l'ordre en què es produeixen.

·Es documenta en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius, al costat de moltes altres alternatives.

·Té l'aval d'especialistes de l'àmbit consultats.

·En les altres llengües romàniques estudiades es documenten denominacions anàlogues com a alternatives al manlleu de l'anglès.

Formes desestimades

Es descarten les denominacions sistema start-stop, sistema stop-start, sistema d'arrencada i parada, sistema d'arrencada i aturada, sistema d'engegada i aturada, sistema d'aturada i engegada, sistema d'aturada i arrencada i sistema de parada i arrencada.

Pel que fa als semimanlleus sistema start-stop i sistema stop-start, que són les formes més utilitzades, es desestimen pels motius següents:

·Es tracta de manlleus fàcils de traduir.

·Totes les llengües romàniques estudiades presenten alternatives.

·La denominació start-stop, que és la més freqüent en totes les llengües, va ser encunyada per una empresa concreta d'automoció (cosa que ha portat les altres empreses a buscar denominacions alternatives) i presenta un ordre de les accions contrari al real (vegeu el punt següent).

Pel que fa als calcs desestimats, en la fixació de la forma principal s'han seguit tres principis bàsics, que han portat a desestimar-los:

·Donar prioritat als complements que segueixen l'ordre cronològic de les accions (fer que el motor deixi de funcionar quan el vehicle s'atura i tornar-lo a posar en funcionament quan el vehicle arrenca). Això fa que es desestimin les formes sistema d'arrencada i parada, sistema d'arrencada i aturada, sistema d'engegada i parada i sistema d'engegada i aturada.

·Donar prioritat a engegar enfront de arrencar per indicar l'acció de posar en funcionament el motor, ja que es considera que és una forma més precisa. Això fa que es desestimin les formes sistema de parada i arrencada i sistema d'aturada i arrencada.

Cal dir que, en un ús col·loquial, és habitual que arrencar cobreixi també, per desplaçament semàntic, el significat de engegar; aquesta accepció, però, no és normativa i no és acceptada per alguns especialistes.

·Donar prioritat a parar enfront de aturar per indicar l'acció de fer que el motor deixi de funcionar, ja que és una forma més habitual. Això fa que es desestimi la forma sistema d'aturada i engegada.

[Acta 666, 25 de juny de 2020]

ca sistema de posicionament global, n m
ca GPS, n m sigla
es sistema de posicionamiento global
es GPS sigla
fr système de positionnement mondial
fr système mondial de localisation
fr GPS sigla
en global positioning system
en GPS sigla

Telecomunicacions

Definición

Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l'altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.

Nota

La sigla GPS correspon a la denominació anglesa global positioning system.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota