adverbi de temps díctic
adverbi de temps díctic
- ca adverbi de temps díctic, n m
- es adverbio de tiempo deíctico
- fr adverbe de temps déictique
- en deictic time adverb
Definición
Adverbi de temps que indica localització temporal en relació amb el moment de l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, ara, ahir, despús-demà (o demà passat), enguany. Pel seu significat díctic, es poden incloure en la classe dels adverbis demostratius.
adverbi de tòpic
adverbi de tòpic
- ca adverbi temàtic, n m
- ca adverbi de punt de vista, n m sin. compl.
- ca adverbi de tòpic, n m sin. compl.
- es adverbio de punto de vista
- es adverbio de tópico
- es adverbio temático
- fr adverbe de point de vue
- fr adverbe de topique
- en thematic adverb
- en topic adverb
- en viewpoint adverb
Definición
Adverbi oracional que indica el punt de vista o l'enfocament a partir del qual ha de ser interpretada o avaluada l'oració.
Nota
- Per exemple, econòmicament i legalment en Econòmicament, va ser una bona decisió, però legalment planteja problemes.
adverbi demostratiu
adverbi demostratiu
- ca adverbi demostratiu, n m
- es adverbio demostrativo
- fr adverbe démonstratif
- en demonstrative adverb
Definición
Adverbi que té una funció díctica o fòrica paral·lela a la dels pronoms i determinants demostratius.
Nota
- Els adverbis demostratius poden ser adverbis de lloc (ací, aquí, allí, allà) o de manera (així). Per exemple, els adverbis ací i allà tenen un significat díctic en No deixes les sabates ací, deixa-les allà, i indiquen, respectivament, proximitat i llunyania respecte al lloc que ocupa l'emissor. En canvi, allí té un significat anafòric en Vam anar a Gandia i des d'allí a Dénia, en què allí té com a antecedent Gandia. Els adverbis demostratius de lloc mantenien una oposició ternària en el català antic, que s'ha mantingut sobretot en valencià. En altres parlars, l'oposició és binària. Alguns autors consideren que també són demostratius els adverbis de temps díctics (ara, demà, enguany) i anafòrics (aleshores, llavors). [V. dixi binària, dixi ternària]
adverbi deòntic
adverbi deòntic
- ca adverbi de necessitat, n m
- ca adverbi deòntic, n m sin. compl.
- es adverbio de necesidad
- es adverbio focalizador
- fr adverbe de nécessité
- fr adverbe déontique
- en necessity adverb
Definición
Adverbi modal que presenta el contingut oracional com a necessari o obligatori.
Nota
- Per exemple, els adverbis forçosament, necessàriament, obligatòriament, i la locució adverbial per força.
adverbi en '-ment'
adverbi en '-ment'
- ca adverbi en '-ment', n m
- es adverbio en ‑mente
- fr adverbe en ‑ment
- en adverb ending in ‑ment
Definición
Adverbi format mitjançant el constituent morfològic ‑ment, que s'afig a certs adjectius en forma femenina.
Nota
- Per exemple, clarament, alegrement. Molts adverbis en ‑ment són adverbis de manera (tranquil·lament, amablement, sincerament), però també n'hi ha que expressen freqüència (diàriament), grau (extremament), modalitat (possiblement), punt de vista (econòmicament) o que estableixen connexions textuals (seguidament, primerament). Generalment, es considera que els adverbis en ‑ment s'obtenen per derivació, però també hi ha autors que defensen que s'obtenen per composició.
adverbi enunciatiu
adverbi enunciatiu
- ca adverbi enunciatiu, n m
- ca adverbi de l'enunciació, n m sin. compl.
- es adverbio de la enunciación
- es adverbio enunciativo
- fr adverbe d'énonciation
- fr adverbe énonciatif
- en performative adverb
- en speech act adverb
Definición
Adverbi oracional que indica l'actitud que adopta l'emissor en realitzar l'acte de parla, l'actitud que es demana al receptor o la manera com l'emissor qualifica l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, honradament, sincerament, que s'orienten a l'emissor o al receptor (Honradament, no m'ho puc creure; Sincerament, ho has fet tu?), o breument, que s'orienta a l'acte de parla (Breument: no puc).
adverbi epistèmic
adverbi epistèmic
- ca adverbi epistèmic, n m
- es adverbio epistémico
- fr adverbe épistémique
- en epistemic adverb
Definición
Adverbi modal que matisa el valor de veritat d'una oració declarativa i que expressa possibilitat, probabilitat o dubte.
Nota
- Per exemple, els adverbis probablement, possiblement, potser, segurament, i les locucions adverbials tal vegada (o tal volta), per ventura.
adverbi evidencial
adverbi evidencial
- ca adverbi evidencial, n m
- es adverbio evidencial
- fr adverbe évidentiel
- en evidential adverb
Definición
Adverbi modal que indica el grau de compromís de l'emissor respecte al que s'assevera i que dona a entendre que el parlant té coneixements per a fer l'asseveració que fa.
Nota
- Per exemple, els adverbis evidentment, suposadament, veritablement, i les locucions adverbials sens dubte, pel que es veu, pel que sembla. Segons el seu significat, poden reforçar el valor de veritat de l'asseveració (evidentment, indubtablement, inqüestionablement, per descomptat, sens dubte, veritablement) o minimitzar-lo (aparentment, hipotèticament, pel que es veu, segons sembla, presumiblement, suposadament).
adverbi exclamatiu
adverbi exclamatiu
- ca adverbi exclamatiu, n m
- es adverbio exclamativo
- fr adverbe exclamatif
- en exclamative adverb
Definición
Adverbi que encapçala una oració o una expressió exclamativa.
Nota
- Són exclamatius els adverbis que (Que bé!; Que interessant que ha sigut la conferència!), com (Com m'indignen certes actituds masclistes!) i el menys habitual quant (Quant intensament que viu la vida).
adverbi focal
adverbi focal
- ca adverbi focalitzador, n m
- ca adverbi de focus, n m sin. compl.
- ca adverbi focal, n m sin. compl.
- es adverbio de foco
- es adverbio focal
- es adverbio focalizador
- fr adverbe focalisateur
- en focus adverb
Definición
Adverbi que indica que el constituent que modifiquen és informativament rellevant.
Nota
- Segons el seu significat, els adverbis focalitzadors poden servir per a precisar elements (concretament, precisament), per a excloure elements d'un conjunt (només, únicament, tan sols), per a afegir-ne (fins i tot, també) o per a indicar aproximació (almenys, aproximadament). La majoria dels adverbis focalitzadors poden modificar diferents tipus de sintagmes; per exemple, un sintagma nominal (Ha convidat només els seus amics), un sintagma preposicional (Parlarem només de lingüística), un adverbi (Només tranquil·lament podràs convéncer-lo), un adjectiu (La relació era només amistosa) o construccions més complexes (Només si vens, t'ho diré). Generalment, s'anteposen al constituent que modifiquen, com en els exemples anteriors, però també poden aparéixer en algun cas posposats (Això és per a vosaltres, només). Quan s'anteposen a un sintagma verbal, poden incidir sobre el conjunt del sintagma o sobre algun complement, com en Només parlarà demà amb tu.
