aposició explicativa
aposició explicativa
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
Definición
Aposició pròpiament dita.
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
aposició no restrictiva
aposició no restrictiva
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
Definición
Aposició pròpiament dita.
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
aposició restrictiva
aposició restrictiva
- ca aposició especificativa, n f
- ca aposició restrictiva, n f sin. compl.
- es aposición especificativa
- fr apposition spécificative
- en restrictive apposition
Definición
Nom o sintagma nominal que, juxtaposat a un altre nom o sintagma nominal, restringeix, redueix o limita el significat d'aquest.
Nota
- És el cas de Joan en el sintagma El meu germà Joan.
apòstrof
apòstrof
- ca apòstrof, n m
- es apóstrofo
- fr apostrophe
- en apostrophe
Definición
Signe gràfic en forma de coma volada o bé en forma de ratlleta vertical volada que s'utilitza en l'escriptura d'algunes llengües per a assenyalar l'elisió d'algunes lletres, generalment una vocal, o la fixació d'un determinant o pronom asil·làbic.
Nota
- Per exemple l'home.
apràxia
apràxia
- ca apràxia, n f
- es apraxia
- fr apraxie
- en apraxia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'executar moviments voluntaris com a conseqüència de lesions en l'àrea motora.
Nota
- El malalt és incapaç de realitzar els actes que se li demanen, encara que pot comprendre els enunciats. De més a més, té dificultats prosòdiques i articulatòries i té problemes per a iniciar enunciats.
apropiat -ada
apropiat -ada
- ca apropiat -ada, adj
- es apropiado ‑da
- fr approprié ‑ée
- en appropriate
Definición
Dit de l'enunciat que, a més de ser gramatical, s'adequa a la situació pragmàtica particular en què es realitza.
Nota
- En un context de cortesia, l'enunciat Em podria donar un got d'aigua resulta més apropiat que no Vull aigua!
aproximació
aproximació
- ca aproximació, n f
- es aproximación
- fr rapprochement
- en phone substitution
Definición
Forma d'assimilació dels sons d'una llengua a una altra per mitjà de la substitució dels sons originaris pels més pròxims existents en el sistema receptor.
Nota
- Per exemple, la [w] de mots anglesos com ara water s'adapta com a [v] o [b].
arabisme
arabisme
- ca arabisme, n m
- es arabismo
- fr arabisme
- en Arabicism
- en Arabism
Definición
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'àrab que s'introdueix en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara carxofa, atzucac, sucre, dacsa, arrop, catifa, safata, etc. Els arabismes són especialment abundants en el lèxic valencià i balear.
arbitrarietat
arbitrarietat
- ca arbitrarietat, n f
- es arbitrariedad
- fr arbitraire
- en arbitrariness
Definición
Propietat de les llengües naturals segons la qual no existeix cap motivació intrínseca entre les unitats lingüístiques i les entitats del món a què remeten.
Nota
- El terme, introduït per Ferdinand de Saussure, s'ha utilitzat sobretot per a indicar que la relació entre el significant i el significat d'un signe lingüístic no depén de la lliure elecció del subjecte, sinó que és purament convencional i immotivada. Aquesta suposada propietat del llenguatge humà ha sigut criticada o, si més no, matisada des dels postulats teòrics de la gramàtica natural i la lingüística cognitiva, segons els quals les llengües sí que presenten un cert grau de motivació i d'iconicitat.
arbre
arbre
- ca arbre, n m
- ca diagrama arbori, n m sin. compl.
- es árbol
- es diagrama arbóreo
- fr arbre
- en tree
- en tree diagram
Definición
Representació en forma de diagrama de l'estructura sintàctica d'una oració o d'un sintagma.
Nota
- L'arbre és una forma especial de graf: un arbre està constituït per un node (l'arrel) que està connectat direccionalment a un conjunt de nodes ordenats; cadascun d'aquests està connectat a un altre conjunt de nodes diferents i així successivament fins a un conjunt de nodes que no estan connectats a cap altre node i que reben el nom de terminals. La representació sintagmàtica de l'oració per mitjà d'un arbre conté tres tipus de nodes: el node inicial O (oració); una sèrie de nodes terminals identificats amb les categories lèxiques o funcionals: N (nom), V (verb), Adj (adjectiu), Flex (flexió), etc., i uns nodes intermedis corresponents a les categories sintagmàtiques: SN (sintagma nominal), SV (sintagma verbal), SAdj (sintagma adjectival), etc. Les anàlisis sintagmàtiques basades en la teoria de la X amb barra encara diferencien uns altres nodes intermedis entre els sintagmes i les categories lèxiques. En la gramàtica generativa també s'usen els arbres per a representar l'estructura interna del mot i de la síl·laba.
