distintivitat
distintivitat
- ca distintivitat, n f
- es distintividad
- fr distinctivité
- en distinctiveness
Definición
Propietat dels trets lingüístics que permeten establir oposicions entre unitats fonològiques, gramaticals o semàntiques d'una llengua.
distribució
distribució
- ca distribució, n f
- es distribución
- fr distribution
- en distribution
Definición
Conjunt de contextos sistemàticament definits en què pot aparéixer una unitat lingüística.
Nota
- Algunes escoles, com l'estructuralisme nord-americà, atorguen una gran importància a la distribució dels elements.
distribució complementària
distribució complementària
- ca distribució complementària, n f
- es distribución complementaria
- fr distribution complémentaire
- en complementary distribution
Definición
Distribució en què una unitat lingüística i les variants combinatòries no presenten cap context en comú.
Nota
- Per exemple, la distribució dels al·lòfons dental, alveolar, palatal i velar del fonema /n/.
distribucionalisme
distribucionalisme
- ca anàlisi distribucional, n f
- ca distribucionalisme, n m sin. compl.
- es análisis distribucional
- es distribucionalismo
- fr analyse distributionnelle
- fr distributionalisme
- en distributional analysis
- en distributionalism
Definición
Mètode d'estudi lingüístic característic de l'estructuralisme nord-americà que, rebutjant tota concepció mentalista, tracta de delimitar els contextos en què poden aparéixer les diferents unitats lingüístiques.
Nota
- El fonema, per exemple, s'estudia segons les posicions que pot ocupar dins de la síl·laba i dins del mot. Les idees distribucionals foren originàriament desenvolupades en fonologia, però molt aviat s'estengueren a les altres disciplines lingüístiques.
distribucionalisme
distribucionalisme
- ca estructuralisme, n m
- ca distribucionalisme, n m sin. compl.
- ca gramàtica estratificacional, n f sin. compl.
- ca lingüística estructural, n f sin. compl.
- es descriptivismo
- es distribucionalismo
- es estructuralismo
- es gramática estructural
- es lingüística estructural
- fr descriptivisme
- fr distributionalisme
- fr grammaire structurale
- fr linguistique structurale
- fr structuralisme
- en descriptivism
- en distributionalism
- en structural grammar
- en structural linguistics
- en structuralism
Definición
Corrent lingüístic aparegut a Europa i a Amèrica del Nord durant el primer quart del segle XX que es caracteritza per la consideració que el llenguatge és un sistema o estructura d'elements delimitats per mitjà de relacions opositives.
Nota
- Pel que fa a Europa, el fundador de l'estructuralisme és el lingüista ginebrí Ferdinand de Saussure. Entre les idees bàsiques de Saussure, cal citar, a més del concepte de sistema o estructura lingüística, la distinció entre llengua (o codi lingüístic) i parla (o realitzacions concretes del codi) i l'estudi de la llengua des d'una perspectiva sincrònica i immanentista (enfront dels estudis diacrònics dels neogramàtics i els intents de buscar regles universals). A partir de les idees saussureanes, es desenvoluparen tota una sèrie d'escoles lingüístiques que matisaven o desenvolupaven algunes d'aquestes idees. Bàsicament, es poden citar el funcionalisme o Escola de Praga, l'Escola de Ginebra, la glossemàtica o Escola de Copenhaguen i la psicomecànica. L'estructuralisme americà, conegut també com a distribucionalisme o descriptivisme, té com a màxims exponents Leonard Bloomfield, Edward Sapir i Charles F. Hockett, i es diferencia de l'estructuralisme europeu pel caràcter marcadament antimentalista i per la metodologia descriptivista, que tracta de donar compte dels fets lingüístics a partir de la descripció detallada i sistemàtica d'un corpus lingüístic.
distribuït -ïda
distribuït -ïda
- ca distribuït -ïda, adj
- es distribuido ‑da
- fr distribué ‑ée
- en distributed
Definición
En la teoria dels trets distintius postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret fonològic que es basa en la major o menor constricció de la cavitat bucal durant l'articulació.
Nota
- Si de la constricció resulta una zona articulatòria llarga, el so és distribuït, i si és curta, no distribuït. Són distribuïts, per exemple, els sons fricatius bilabials i labiodentals.
distributiu
distributiu
- ca distributiu, n m
- ca adjectiu distributiu, n m sin. compl.
- es adjetivo distributivo
- es distributivo
- fr adjectif distributif
- fr distributif
- en distributive
- en distributive adjective
Definición
En gramàtica tradicional, adjectiu numeral o indefinit que expressa l'assignació d'una quantitat idèntica a cadascun dels elements d'un conjunt.
Nota
- Són distributius els indefinits sengles i cadascun. Per exemple, en Demana dos plats per a cadascun dels convidats.
dittografia
dittografia
- ca dittografia, n f
- es ditografía
- fr dittographie
- en dittography
Definición
Alteració en l'ortografia caracteritzada per la repetició involuntària de lletres, síl·labes i, fins i tot, paraules.
Nota
- Per exemple, l'escriptura de hipopopòtam.
dittologia
dittologia
- ca dittologia, n f
- es ditología
- fr dittologie
- en dittologia
Definición
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la repetició involuntària de sons, síl·labes, etc.
divergència
divergència
- ca divergència, n f
- ca dialectalització, n f sin. compl.
- es dialectalización
- es divergencia
- fr dialectalisation
- fr divergence
- en dialectalisation
- en divergence
Definición
Procés de diferenciació dels dialectes d'una llengua.
Nota
- Aquest procés es produeix quan manquen o són escassos els vincles socials i geogràfics entre les poblacions dels diversos dialectes i en absència d'un model estàndard de llengua. El procés de diferenciació pot provocar la formació de llengües diferents, com en el cas de les llengües romàniques derivades del llatí. S'oposa a convergència.
