estratègia de comunicació
estratègia de comunicació
- ca estratègia de comunicació, n f
- es estrategia de comunicación
- fr stratégie de communication
- en communicative strategy
Definición
Estratègia utilitzada per l'estudiant d'una segona llengua per tal d'aconseguir un objectiu comunicatiu concret en la llengua que està aprenent a pesar del seu coneixement deficient.
Nota
- L'ús de la gestualitat o la petició d'ajuda al professor o a un parlant nadiu són, per exemple, estratègies de comunicació. Normalment es diferencien dos grans tipus d'estratègies de comunicació: les de reducció, per mitjà de les quals l'aprenent usa un sistema reduït o canvia l'objectiu comunicatiu, i les de consecució, per mitjà de les quals l'aprenent explota els recursos de què disposa per a aconseguir l'objectiu comunicatiu.
estrenyiment
estrenyiment
- ca estrenyiment, n m
- es estrechamiento
- fr constriction
- en stricture
Definición
Articulació que limita l'eixida de l'aire, que pot variar des d'una oclusió completa fins a un lleuger estretiment.
Nota
- Atenent a aquest tipus d'articulació es poden diferenciar els trets consonàntic, sonant, aproximant i continu.
estrident
estrident
- ca estrident, adj
- es estridente
- fr strident ‑ente
- en strident
Definición
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, per la presència de soroll d'elevada intensitat acompanyat d'una amplificació característica de les freqüències altes i d'una reducció dels formants baixos.
Nota
- Articulatòriament, els sons estridents presenten un obstacle més complex que els no estridents, cosa que provoca una turbulència enèrgica de l'aire expirat. Aquest tret permet diferenciar les africades, que són estridents, de les oclusives, que són no estridents. S'oposa a no estrident, mat o suau.
estructura
estructura
- ca estructura, n f
- es estructura
- fr structure
- en structure
Definición
Sistema d'unitats lingüístiques el valor de les quals depén de l'oposició que cadascuna manté amb la resta.
Nota
- El terme fou utilitzat per primera vegada amb un significat lingüístic en les tesis de l'Escola de Praga, en què la llengua és definida com una estructura caracteritzada per les relacions recíproques establides entre els elements que la integren.
estructura argumental
estructura argumental
- ca estructura argumental, n f
- ca estructura temàtica, n f sin. compl.
- es estructura argumental
- es estructura temática
- fr structure argumentale
- fr structure thématique
- en argument structure
- en thematic structure
Definición
Conjunt d'arguments exigits per un predicat, amb l'especificació de la funció que realitzen i del paper semàntic que tenen.
Nota
- L'estructura argumental, del verb regalar, per exemple, conté tres arguments que funcionen com a subjecte, complement directe i complement indirecte, i que presenten, respectivament, els papers semàntics d'agent, tema i destinatari.
estructura c
estructura c
- ca estructura de constituents, n f
- ca estructura c, n f sin. compl.
- es estructura c
- es estructura de constituyentes
- fr structure de constituants
- fr structure-c
- en c-structure
- en constituent structure
Definición
En la gramàtica lexicofuncional, nivell de representació sintàctica derivat de l'estructura funcional en què els elements són caracteritzats a partir de la categoria sintàctica a la qual pertanyen.
Nota
- Contrasta amb estructura funcional.
estructura conceptual
estructura conceptual
- ca estructura conceptual, n f
- es estructura conceptual
- fr structure conceptuelle
- en conceptual structure
Definición
En la terminologia de Ray Jackendoff, representació semàntica de les oracions en la qual els constituents apareixen caracteritzats a partir de categories ontològiques com les següents: cosa, lloc, direcció, esdeveniment, acció, manera i quantitat.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, l'estructura conceptual d'una oració com ara L'home deixà el llibre damunt de la taula associaria al verb deixar la categoria esdeveniment, als sintagmes nominals l'home, el llibre i la taula la categoria cosa i a la preposició damunt la categoria lloc.
estructura de constituents
estructura de constituents
- ca estructura de constituents, n f
- ca estructura c, n f sin. compl.
- es estructura c
- es estructura de constituyentes
- fr structure de constituants
- fr structure-c
- en c-structure
- en constituent structure
Definición
En la gramàtica lexicofuncional, nivell de representació sintàctica derivat de l'estructura funcional en què els elements són caracteritzats a partir de la categoria sintàctica a la qual pertanyen.
Nota
- Contrasta amb estructura funcional.
estructura de constituents
estructura de constituents
- ca estructura de constituents, n f
- es estructura de constituyentes
- fr structure de constituants
- en constituent structure
Definición
Organització jerarquitzada dels elements d'una oració o d'un sintagma.
estructura derivada
estructura derivada
- ca estructura derivada, n f
- es estructura derivada
- fr structure dérivée
- en derived structure
Definición
En gramàtica generativa, forma que presenta un marcador sintagmàtic després d'haver estat sotmés a una regla transformacional.
