iodització
iodització
- ca ieisme històric, n m
- ca iodització, n f sin. compl.
- es yodización
- fr yodisation
- en yodization
Definición
En gramàtica històrica, resultat [j] de l'evolució de la combinació d'una L llatina més una I o E en hiat (PALĔAM > pal[j]a > pa[jʎ]a> pa[j]a, gràficament palla) o de la combinació de diversos grups consonàntics llatins que contenen una L, sobretot C'L (APĬCŬLAM > *APEC'LA > abe[j]la > abe[jʎ]a> abe[j]a, gràficament abella).
Nota
- Aquest ieisme abraçava en català medieval la major part de Catalunya i les Illes Balears, però en l'actualitat ha quedat quasi reduït a les Illes. En la resta de parlars el resultat de l'evolució és [ʎ] (pa[ʎ]a, abe[ʎ]a).
irradiació
irradiació
- ca irradiació, n f
- es irradiación
- fr irradiation
- en analogical transfer of sense
Definición
Fenomen semàntic consistent en la propagació polisèmica del significat primari d'un terme a d'altres que tenen algun tret comú amb el primer.
Nota
- Així, cul d'un got, cul d'una ampolla.
irregular
irregular
- ca irregular, adj
- es irregular
- fr irrégulier -ière
- en irregular
Definición
Dit de qualsevol forma lingüística que no s'ajusta al paradigma en el qual s'integra.
Nota
- És el cas, per exemple, de participis com ara tret, rist, etc.
isocronia
isocronia
- ca isocronia, n f
- es isocronía
- fr isochronie
- en isochrony
Definición
Característica rítmica d'algunes llengües que consisteix en el fet que les síl·labes accentuades ocorren en intervals regulars aproximats.
Nota
- L'anglés, per exemple, és una llengua que té una forta tendència a la isocronia.
isofona
isofona
- ca isofona, n f
- es isofona
- fr isophone
- en isophone
Definición
Isoglossa fonològica.
isoglossa
isoglossa
- ca isoglossa, n f
- es isoglosa
- fr isoglosse
- en isogloss
Definición
Línia ideal que assenyala sobre un atles lingüístic el límit entre la presència i l'absència d'un tret o d'un fenomen lingüístic determinat (lèxic, morfològic, fonològic, etc.).
Nota
- Les isoglosses separen àrees lingüístiques més o menys uniformes, i els feixos d'isoglosses poden servir per a separar dialectes o llengües.
isolecte
isolecte
- ca isolecte, n m
- es isolecto
- fr isolecte
- en isolect
Definición
Varietat lingüística, o lecte, que difereix mínimament d'una altra varietat lingüística.
Nota
- Cada isolecte és el resultat d'una gramàtica hipotètica.
isolexa
isolexa
- ca isolexa, n f
- es isolexa
- fr isolex
- en isolex
Definición
Isoglossa lèxica.
isomorfa
isomorfa
- ca isomorfa, n f
- es isomorfa
- fr isomorphe
- en isomorph
Definición
Isoglossa morfològica.
isomorfisme
isomorfisme
- ca isomorfisme, n m
- es isomorfismo
- fr isomorphisme
- en isomorphism
Definición
Equivalència en l'estructura semàntica de dues llengües.
Nota
- El terme isomorfisme va ser utilitzat amb aquest valor pel lingüísta anglés John Lyons.
