Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  llei de Zipf, n f
  • es  ley de Zipf
  • fr  loi de Zipf
  • en  Zipf's law

Definición
Llei estadística formulada per G. K. Zipf segons la qual s'estableix un valor constant entre el producte del rang d'un mot per la seua freqüència d'ús.
  • ca  llei fonètica, n f
  • es  ley fonética
  • fr  loi phonétique
  • en  phonetic law

Definición
Cadascuna de les lleis establides pels neogramàtics a la fi del segle XIX segons les quals els canvis fonètics tenen un caràcter general i regular durant un període de temps, i les excepcions s'expliquen per la intervenció de canvis analògics o de préstecs.

Nota

  • Correspon a les regles fonològiques històriques de la gramàtica generativa.
  • ca  llei relacional, n f
  • es  ley relacional
  • fr  loi relationnelle
  • en  relational law

Definición
En gramàtica relacional, llei amb un valor pretesament universal que restringeix els tipus de canvi de funció sintàctica que pot experimentar un sintagma nominal.

Nota

  • La llei relacional de reposició, per exemple, exigeix que, si una regla altera la funció sintàctica d'un sintagma nominal, aquest sols pot assolir una relació jeràrquicament més alta: la passiva converteix un complement directe en un subjecte, i no al revés. Altres lleis relacionals són la llei d'aniquilació relacional o la d'univocitat de l'estrat.
  • ca  lleialtat lingüística, n f
  • es  lealtad lingüística
  • fr  loyauté linguistique
  • en  language loyalty

Definición
Fidelitat d'un parlant o d'un grup de parlants a l'ús de la llengua o la varietat pròpia en una situació en què es troba amenaçada de ser substituïda per una altra llengua o varietat.
  • ca  lleis de Kuryłowicz, n f
  • es  leyes de Kuryłowicz
  • fr  lois de Kuryłowicz
  • en  Kuryłowicz's laws

Definición
Conjunt de tendències sobre el canvi analògic delimitades pel lingüista polonés Jerzy Kuryłowicz.

Nota

  • Aquestes lleis restringeixen el tipus de canvis possibles i el tipus d'elements que hi participen. Una de les lleis més importants estableix que l'analogia segueix una clara direccionalitat, ja que relaciona formes bàsiques (les més simples i menys predictibles formalment) amb formes derivades o fundades (les menys bàsiques i les més predictibles). Una altra llei postula que sovint s'abandonen distincions marginals per tal de recuperar distincions centrals.
  • ca  llengua, n f
  • es  lengua
  • fr  langue
  • en  tongue

Definición
Òrgan muscular situat en la cavitat bucal que desenvolupa un paper bàsic en l'articulació dels sons.

Nota

  • Generalment, es divideix en tres parts: l'àpex, el dors i l'arrel; a les quals s'associen tres tipus d'articulacions diferents: l'apical, la dorsal i la radical.
  • ca  llengua, n f
  • es  lengua
  • fr  langue
  • en  langue

Definición
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, sistema de signes definits a partir de les relacions d'equivalència i d'oposició establides entre ells.

Nota

  • La llengua és una entitat abstracta interioritzada per tots els parlants d'una comunitat que permet establir funcions comunicatives per mitjà de les manifestacions concretes en la parla.
  • ca  llengua, n f
  • es  lengua
  • fr  langue
  • en  language

Definición
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que permet l'intercanvi comunicatiu dins d'una comunitat.

Nota

  • Les llengües poden ser classificades a partir de criteris diferents: atenent a criteris genealògics, es diferencien la llengua mare, la filla, la cognada, o germana, i l'aïllada; atenent a criteris de tipologia morfològica, la llengua aglutinant, la flexiva, l'aïllant i la polisintètica; atenent a criteris de tipologia sintàctica, la llengua amb subjecte nul, la configuracional i la no configuracional, l'activa, l'ergativa i l'acusativa; atenent a criteris fonològics, la llengua accentual i la tonal; atenent a criteris sociolingüístics, la llengua alta i la baixa, la minoritzada i la majoritzada, la majoritària i la minoritària, la dominant i la dominada; atenent a processos d'aprenentatge, la llengua materna i la segona llengua, la font i la meta, etc.
  • ca  llengua alta, n f
  • ca  llengua A, n f sin. compl.
  • es  lengua A
  • es  lengua alta
  • fr  langue H
  • fr  langue haute
  • en  H-language
  • en  high language

Definición
Llengua que, en situacions de contacte lingüístic i de diglòssia, s'usa en els registres més formals i cultes, com ara els administratius, educatius, religiosos, etc.

Nota

  • S'oposa a llengua baixa.
  • ca  llengua accentual, n f
  • es  lengua acentual
  • fr  langue accentuelle
  • en  stress accent language

Definición
Llengua en què l'accent d'intensitat permet diferenciar unitats lèxiques i el to s'utilitza bàsicament amb objectius d'entonació.

Nota

  • Per exemple, el català, el castellà o l'anglés.