Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación
  • ca  oposició accentual, n f
  • es  oposición acentual
  • fr  opposition accentuelle
  • en  accentual opposition

Definición
Oposició que s'estableix entre segments lingüístics (morfema, mot o sintagma) que fònicament només es diferencien per la posició de l'accent; així, l'oposició existent entre fàbrica, fabrica i fabricà.
  • ca  oposició aïllada, n f
  • es  oposición aislada
  • fr  opposition isolée
  • en  isolated opposition

Definición
Oposició fonològica que es caracteritza pel fet que la base de relació distintiva és exclusiva dels termes que la integren.

Nota

  • És el cas de l'oposició entre vibrant i bategant, que només s'estableix entre els fonemes /r/ i /ɾ/. S'oposa a oposició proporcional.
  • ca  oposició bilateral, n f
  • es  oposición bilateral
  • fr  opposition bilatérale
  • en  bilateral opposition

Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que comparteixen una base de comparació que els és exclusiva.

Nota

  • És el cas de /v/ i /f/, les úniques labiodentals fricatives. S'oposa a oposició multilateral.
  • ca  oposició binària, n f
  • es  oposición binaria
  • fr  opposition binaire
  • en  binary opposition

Definición
Oposició establida entre dos termes, un dels quals, el marcat, és definit per la presència d'un tret, i l'altre, el no marcat, per l'absència del dit tret.

Nota

  • Aquest tipus d'oposicions fou introduït per Roman Jakobson per tal de referir-se al conjunt de trets fonològics distintius que són agrupats en parelles de termes oposats, fins a un total de dotze parelles: vocàlic i no vocàlic, consonàntic i no consonàntic, dens i difús, tens i fluix, sonor i sord, nasal i oral, interrupte i continu, estrident i mat, recursiu i infraglotal, greu i agut, bemol·litzat i no bemol·litzat i sostingut i normal. Cada fonema és descrit en totes les llengües d'acord amb aquesta sèrie de parelles, tot i que, segons les llengües, alguns poden ser-hi redundants. Així, en les llengües romàniques, l'oposició entre sonor i sord és redundant en les consonants líquides i nasals. Les oposicions binàries també s'han utilitzat en l'anàlisi gramatical i semàntica dels elements lèxics. Un nom, per exemple, pot ser comú o no comú, comptable o no comptable, etc.
  • ca  oposició constant, n f
  • es  oposición constante
  • fr  opposition constante
  • en  constant opposition

Definición
Oposició fonològica que no pot ser neutralitzable, és a dir, que és vàlida en qualsevol context.

Nota

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /i/ i /u/. S'oposa a oposició neutralitzable.
  • ca  oposició disjuntiva, n f
  • es  oposición disyuntiva
  • fr  opposition disjonctive
  • en  disjunctive opposition

Definición
Oposició fonològica que es basa en dos trets distintius simultanis.

Nota

  • És el cas, per exemple, de l'oposició existent entre /p/ i /m/ (oral i nasal, d'una banda, i sord i sonor, de l'altra).
  • ca  oposició distintiva, n f
  • ca  oposició fonològica, n f sin. compl.
  • es  oposición distintiva
  • fr  opposition distinctive
  • en  distinctive opposition

Definición
Oposició que és rellevant en el sistema.
  • ca  oposició equipol·lent, n f
  • es  oposición equipolente
  • fr  opposition équipollente
  • en  equipollent opposition

Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que es troben en un pla d'igualtat.

Nota

  • És el cas dels fonemes /p/ i /t/: tots dos són oclusius i sords, però el primer és labial i el segon dental. L'oposició equipol·lent exclou l'oposició privativa i la gradual.
  • ca  oposició distintiva, n f
  • ca  oposició fonològica, n f sin. compl.
  • es  oposición distintiva
  • fr  opposition distinctive
  • en  distinctive opposition

Definición
Oposició que és rellevant en el sistema.
  • ca  oposició gradual, n f
  • es  oposición gradual
  • fr  opposition graduelle
  • en  gradual opposition

Definición
Oposició fonològica que s'estableix entre dos termes que posseeixen diferents graus d'un mateix tret.

Nota

  • Per exemple, l'oposició entre les vocals /i/ i /e/ d'una mateixa sèrie, la palatal. L'oposició gradual exclou l'equipol·lent i la privativa.