Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  primera articulació, n f
  • es  primera articulación
  • fr  première articulation
  • en  first articulation

Definición
D'acord amb la hipòtesi del lingüista francés André Martinet, nivell o pla del llenguatge que consta de les unitats dotades de significat i significant, entre les quals les més petites són els morfemes.
  • ca  primitiu, n m
  • es  primitivo
  • fr  primitif
  • en  primitive

Definición
Element que es pren com a base d'un sistema formal i a partir del qual es delimiten els altres elements, anomenats derivats o no primitius.

Nota

  • En la gramàtica de Montague, per exemple, l'oració i el sintagma nominal (o el nom propi) són elements primitius a partir dels quals es delimiten la resta de categories sintàctiques: el verb transitiu, per exemple, és una categoria que exigeix un sintagma nominal per a convertir-se en verb intransitiu; el verb intransitiu és una categoria que exigeix un sintagma nominal per a convertir-se en oració; etc. En la teoria del règim i del lligam, d'altra banda, els trets [V] i [N] són primitius, i permeten definir les categories lèxiques: el nom és [+N, −V], l'adjectiu és [+N, +V], etc.
  • ca  primitiu lexicogràfic, n m
  • es  primitivo lexicográfico
  • fr  primitive lexicographique
  • en  semantic primitive

Definición
En lexicografia, mot de significat molt general que no pot ser definit sense provocar circularitat o recurrència.
  • ca  principal, n m
  • es  principal
  • fr  principal
  • en  principal

Definición
En la terminologia del sociòleg Erving Goffman, una de les posicions que pot assumir el subjecte enunciador respecte de l'enunciació; concretament, la de subjecte que és socialment el responsable de la parla.
  • ca  principi, n m
  • es  principio
  • fr  principe
  • en  principle

Definición
Afirmació d'una teoria gramatical que suposadament té una validesa universal o, com a mínim, molt general.

Nota

  • La delimitació d'aquest tipus de principis generals juga un paper importantíssim en algunes de les teories gramaticals recents, com en la teoria del règim i del lligam.
  • ca  principi A, n m
  • es  principio A
  • fr  principe A
  • en  principle A

Definición
En la teoria del lligam, principi segons el qual una anàfora ha d'estar lligada en la seua categoria regent.
  • ca  principi A-sobre-A, n m
  • es  principio A-sobre-A
  • fr  principe A-sur-A
  • en  A-over-A principle

Definición
En la teoria del règim i del lligam, principi segons el qual una categoria A no es pot extraure de l'interior d'una altra categoria A.

Nota

  • Aquest principi, per exemple, dona compte de l'agramaticalitat d'oracions com ara Qui ha vist la germana de?, en què el sintagma nominal qui ha sigut extret del sintagma nominal la germana de qui.
  • ca  principi B, n m
  • es  principio B
  • fr  principe B
  • en  principle B

Definición
En la teoria del lligam, principi segons el qual un pronominal ha de ser lliure en la seua categoria regent.
  • ca  principi bijectiu, n m
  • es  principio biyectivo
  • fr  principe bijective
  • en  bijection principle

Definición
En la teoria del règim i del lligam, principi que postula que tot operador en una posició no argumental ha de lligar una i només una variable i, al revés, que tota variable ha d'estar lligada per un i només un operador en posició no argumental.
  • ca  principi C, n m
  • es  principio C
  • fr  principe C
  • en  principle C

Definición
En la teoria del lligam, principi segons el qual una expressió referencial ha de ser lliure pertot.