reduplicació
reduplicació
- ca reduplicació, n f
- es reduplicación
- fr redoublement
- en reduplication
Definición
Fenomen morfològic de repetició d'un mot o d'una subseqüència d'un mot amb una finalitat expressiva, gramatical o acústica.
Nota
- La reduplicació és freqüent en les onomatopeies, com en rum-rum, i en les formes verbals, com en algunes formes perfectives llatines com ara cecini o perdidi. En diferents llengües funciona com a marca gramatical de plural, de temps, d'aspecte, etc.
reestructuració
reestructuració
- ca reestructuració, n f
- ca reanàlisi, n f sin. compl.
- es reanálisis
- es restructuración
- fr réanalyse
- fr restructuration
- en reanalysis
- en restructuring
Definición
Propietat de les construccions sintàctiques en què intervenen verbs com ara voler o saber, anomenats de reestructuració en gramàtica generativa, que fa possible que presenten una estructura d'oració composta o d'oració simple, segons que el verb es comporte com un predicat principal, com en Vull veure'l, o com un auxiliar modal, com en El vull veure.
Nota
- La reestructuració explica, per exemple, que en el segon exemple els dos verbs formen un complex verbal i que el pronom feble dependent del verb en infinitiu puga aparéixer en posició proclítica, davant del verb voler. També s'anomena reanàlisi, tot i que és preferible reservar aquest terme per al procés diacrònic de reestructuració.
referència
referència
- ca denotació, n f
- ca denominació, n f sin. compl.
- ca designació, n f sin. compl.
- ca referència, n f sin. compl.
- es denominación
- es denotación
- es designación
- fr dénomination
- fr dénotation
- fr désignation
- en denomination
- en denotation
- en designation
Definición
Operació a través de la qual s'estableix una correspondència o una associació entre un signe lingüístic i un concepte o referent.
Nota
- La funció denotativa per excel·lència és realitzada pels noms propis i pels sintagmes definits, en la mesura que designen entitats unívocament identificables.
referència
referència
- ca referència, n f
- ca denotació, n f sin. compl.
- ca designació, n f sin. compl.
- ca extensió, n f sin. compl.
- es referencia
- fr référence
- en reference
Definición
Relació semàntica establida entre una expressió lingüística i l'entitat del món real o conceptual que designa.
Nota
- Gottlob Frege establí una clara diferència entre la referència i el sentit d'una expressió. Dues expressions com ara l'estrella del matí i l'estrella de la nit tenen la mateixa referència, per tal com totes dues denoten el planeta Venus, però diferents sentits, ja que defineixen l'objecte de maneres diferents. Des d'aquesta perspectiva, referència és sinònim de denotació, designació i extensió.
referència arbitrària
referència arbitrària
- ca referència arbitrària, n f
- es referencia arbitraria
- fr référence arbitraire
- en arbitrary reference
Definición
En la teoria del règim i del lligam, propietat dels subjectes sense realització fonològica de les oracions no finites (PRO) que no designen cap individu concret, com ara el subjecte de l'oració d'infinitiu de Es prohibeix fumar.
Nota
- Aquest subjecte s'anomena PRO arbitrari per oposició al PRO de control.
referència creuada
referència creuada
- ca referència creuada, n f
- es referencia cruzada
- fr référence croisée
- en cross reference
Definición
Propietat d'aquelles llengües en les quals tant els afixos verbals com els sintagmes nominals poden denotar entitats.
Nota
- El català, per exemple, és una llengua amb referència creuada, per tal com els morfemes de persona i nombre del verb poden denotar entitats sense la necessitat d'un subjecte lèxic.
referència disjunta
referència disjunta
- ca referència disjunta, n f
- es referencia disjunta
- fr référence disjointe
- en disjoint reference
Definición
En la teoria del règim i del lligam, manca de correferència entre dos sintagmes nominals.
Nota
- En l'oració Carme vol que ella se'n vaja el sintagma nominal de l'oració principal i el de la subordinada tenen una referència disjunta, per tal com no és possible interpretar-los com a correferencials.
referent
referent
- ca referent, n m
- ca denotatum [la], n m sin. compl.
- es denotatum
- es referente
- fr denotatum
- fr référent
- en denotatum
- en referent
Definición
Entitat del món real o conceptual a què remet una expressió lingüística.
Nota
- En la terminologia de Charles W. Morris també s'anomena denotatum.
reflexivitat
reflexivitat
- ca reflexivitat, n f
- es reflexividad
- fr réfléxivité
- en reflexivity
Definición
Propietat de les llengües naturals de descriure's o de referir-se a elles mateixes.
reflexivitat
reflexivitat
- ca reflexivitat, n f
- es reflexividad
- fr réflexivité
- en reflexivity
Definición
Propietat d'una classe verbal o d'una construcció sintàctica per la qual un subjecte i el complement directe o l'indirecte tenen el mateix referent.
Nota
- Els verbs llavar-se, pentinar-se i les oracions en què s'utilitzen aquests verbs presenten aquesta propietat.
