síntesi de la parla
síntesi de la parla
- ca síntesi de la parla, n f
- es síntesis del habla
- fr synthèse de la parole
- en speech synthesis
Definición
Procés de generació de senyals sonors per mitjans artificials.
Nota
- La síntesi de la parla té com a objectiu fonamental la conversió automàtica d'un text en veu.
sistema
sistema
- ca sistema, n m
- es sistema
- fr système
- en system
Definición
Conjunt d'elements lingüístics que mantenen una relació formal o semàntica en la qual les interrelacions són mútuament exclusives (dos membres d'un mateix sistema es troben en distribució complementària) i mútuament definidores (el valor d'un membre és delimitat en relació amb els altres membres del sistema).
Nota
- El terme pot remetre tant a la llengua en la seua globalitat com a algun conjunt d'elements lingüístics organitzats. Des d'aquesta perspectiva, es pot parlar de sistema pronominal, sistema verbal, sistema fonològic, sistema vocàlic, etc. La noció de sistema fou introduïda en lingüística per Ferdinand de Saussure per a definir la llengua com un sistema de signes que pot descompondre's en tota una sèrie de sistemes o subsistemes. El concepte representa una elaboració de la noció tradicional de paradigma, però es diferencia d'aquest pel fet que emfatitza la relació establida entre els elements enlloc dels elements mateixos.
sistema axiomàtic
sistema axiomàtic
- ca sistema axiomàtic, n m
- es sistema axiomático
- fr système axiomatique
- en axiomatic system
Definición
Sistema integrat per un vocabulari o llistat de símbols, per unes regles de formació que delimiten les combinacions de símbols que són acceptables, per un conjunt d'axiomes i per unes regles de deducció que s'apliquen als axiomes i permeten inferir un conjunt de proposicions.
sistèmica
sistèmica
- ca sistèmica, n f
- ca gramàtica sistèmica, n f sin. compl.
- es gramática sistémica
- es sistémica
- fr grammaire systémique
- fr systémique
- en systemic grammar
- en systemics
Definición
Teoria lingüística per a la qual l'objectiu de la gramàtica consisteix a establir les xarxes de sistemes de relacions que donen compte de totes les eleccions semànticament rellevants d'una llengua i de les funcions comunicatives que desenvolupen els elements lingüístics.
Nota
- És, per tant, una gramàtica funcional, en la qual juguen un paper important les nocions comunicatives, textuals i sociolingüístiques. La sistèmica va ser desenvolupada a partir de la dècada dels seixanta per Michael A. K. Halliday i els seus deixebles.
situació comunicativa
situació comunicativa
- ca situació comunicativa, n f
- es situación comunicativa
- fr situation de communication
- en communicative situation
Definición
Situació comuna en la qual es troben un parlant i un oient, que està determinada per factors sociopragmàtics i individuals, i en la qual es dona un procés d'interacció de signes (o de comunicació).
Nota
- Les situacions comunicatives són una eina important per a la didàctica de llengües.
SN
SN
- ca sintagma nominal, n m
- ca SN, n m sigla
- es sintagma nominal
- es SN sigla
- fr syntagme nominal
- fr SN sigla
- en noun phrase
- en NP sigla
Definición
Sintagma que té com a nucli un nom i que funciona com a subjecte, complement directe, complement d'una preposició o complement d'un nom.
Nota
- Així, l'últim graó en L'últim graó és el més costós. En alguns corrents gramaticals recents es diferencia el sintagma nominal del sintagma determinant. D'acord amb aquesta distinció, el sintagma nominal està integrat únicament pel nom i el seu o els seus complements, mentre que el sintagma determinant està constituït per un determinant que funciona com a nucli i per un sintagma nominal que funciona com a complement. En l'exemple anterior, l'últim graó seria el sintagma determinant i, en canvi, últim graó seria el sintagma nominal.
so
so
- ca so, n m
- es sonido
- fr son
- en sound
Definición
Emissió fònica susceptible de ser interpretada fonològicament.
Nota
- Per oposició al soroll, que és una expansió acústica no periòdica, el so és una ona acústica periòdica o regular, i posseeix quatre qualitats físiques fonamentals: la durada, la intensitat o l'amplitud, el to o la freqüència, i el timbre o la distribució de freqüències. Aquests quatre paràmetres poden ser distintius o no, segons les llengües. Les classificacions més comunes dels sons es basen o bé en criteris acústics o bé en criteris articulatoris. [V. consonant, vocal]
so avulsiu
so avulsiu
- ca clic, n m
- ca so avulsiu, n m sin. compl.
- ca so ingressiu velar, n m sin. compl.
- es clic
- es sonido avulsivo
- es sonido ingresivo velar
- fr claquement
- fr clic
- fr son avulsif
- fr son ingressif vélaire
- en avulsive sound
- en click
- en velar ingressive sound
Definición
So o fonema especial produït per una doble oclusió: una de principal, que pot ser labial, dental o palatal, i una de secundària, sempre velar.
Nota
- Les llengües en què és característic l'ús del clic, com les d'Àfrica del Sud, s'anomenen llengües de clic.
so egressiu
so egressiu
- ca so egressiu, n m
- ca so infraglotal, n m sin. compl.
- es sonido egresivo
- es sonido infraglotal
- fr son égressif
- fr son infraglottal
- en egressive sound
- en subglottal sound
Definición
So consonàntic produït per l'eixida a l'exterior dels òrgans supraglotals de l'aire procedent dels pulmons o més rarament de la glotis.
Nota
- Totes les consonants del català són egressives. S'oposa a so ingressiu.
so ejectiu
so ejectiu
- ca so ejectiu, n m
- es sonido eyectivo
- fr son éjectif
- en ejective sound
Definición
So consonàntic glotalitzat.
Nota
- V. glotalitzat.
