verb quasicopulatiu
verb quasicopulatiu
- ca verb quasicopulatiu, n m
- ca verb semicopulatiu, n m sin. compl.
- es verbo pseudocopulativo
- es verbo semicopulativo
- fr verbe semi-copulatif
- en semicopulative verb
Definición
Verb que a més de servir de nexe entre un subjecte i un atribut aporta un significat de caràcter aspectual o modal a l'oració.
Nota
- És quasicopulatiu, per exemple, el verb quedar en l'oració Aquesta zona ha quedat molt despoblada, en què aporta un significat aspectual, i semblar en Semblen cansats, en què aporta un contingut modal.
verb realitzatiu
verb realitzatiu
- ca verb performatiu, n m
- ca verb realitzatiu, n m sin. compl.
- es verbo performativo
- es verbo realizativo
- fr verbe performatif
- en performative verb
Definición
Verb conjugat en primera persona del singular del present d'indicatiu que assenyala explícitament el tipus d'acte de parla que l'emissor realitza amb el seu enunciat.
Nota
- Per exemple, enuncie, pregunte, demane, etc. John L. Austin diferencia cinc tipus de verbs performatius: els veredictius, els exercitatius, els comissius, els comportamentals i els expositius. Els enunciats que contenen aquest tipus de verbs s'anomenen enunciats performatius.
verb recíproc
verb recíproc
- ca verb recíproc, n m
- es verbo recíproco
- fr verbe réciproque
- en reciprocal verb
Definición
Verb transitiu que exigeix la presència de dos o més subjectes que designen les entitats animades que realitzen i reben alhora l'acció designada pel verb; per exemple, el verb de l'oració Els contrincants es miraren amb odi.
Nota
- En aquestes oracions el complement s'identifica amb un pronom feble (el pronom recíproc) que pot aparéixer reforçat per expressions del tipus l'un a l'altre.
verb reflexiu
verb reflexiu
- ca verb reflexiu, n m
- es verbo reflexivo
- fr verbe réfléchi
- en reflexive verb
Definición
Verb que apareix amb un subjecte i un complement directe o indirecte correferents, com el verb de l'oració Joan es pentina sol.
Nota
- En aquest tipus d'oracions el complement s'identifica amb un pronom feble (el pronom reflexiu) que pot aparéixer reforçat per expressions del tipus si mateix.
verb regular
verb regular
- ca verb regular, n m
- es verbo regular
- fr verbe régulier
- en regular verb
Definición
Verb la conjugació del qual no presenta anomalies respecte al paradigma corresponent.
Nota
- Per exemple, jugar. S'oposa a verb irregular.
verb relatiu
verb relatiu
- ca verb relatiu, n m
- es verbo relativo
- fr verbe relatif
- en relative verb
Definición
Verb que no té un significat ple en ell mateix i necessita un complement per a completar-lo.
Nota
- Per exemple, recordar. S'oposa a verb absolut.
verb resultatiu
verb resultatiu
- ca verb resultatiu, n m
- es verbo resultativo
- fr verbe résultatif
- en resultative verb
Definición
Verb que designa un estat producte d'un esdeveniment anterior.
Nota
- Per exemple, viure. S'oposa a altres verbs que impliquen una acció en curs d'acompliment o una acció momentània. Els verbs resultatius tenen sovint un sentit paral·lel als dels temps perfectius d'altres verbs: viure, per exemple, implica haver nascut.
verb semicopulatiu
verb semicopulatiu
- ca verb quasicopulatiu, n m
- ca verb semicopulatiu, n m sin. compl.
- es verbo pseudocopulativo
- es verbo semicopulativo
- fr verbe semi-copulatif
- en semicopulative verb
Definición
Verb que a més de servir de nexe entre un subjecte i un atribut aporta un significat de caràcter aspectual o modal a l'oració.
Nota
- És quasicopulatiu, per exemple, el verb quedar en l'oració Aquesta zona ha quedat molt despoblada, en què aporta un significat aspectual, i semblar en Semblen cansats, en què aporta un contingut modal.
verb semideponent
verb semideponent
- ca verb semideponent, n m
- es verbo semideponente
- fr verbe semi-déponent
- en semideponent verb
Definición
En la gramàtica llatina, verb que té tema de present actiu i tema de perfet passiu, però amb significació activa.
Nota
- Per exemple, fido 'confiar'.
verb semifactiu
verb semifactiu
- ca verb semifactiu, n m
- es verbo semifactivo
- fr verbe semi-factif
- en semifactive verb
Definición
Verb que selecciona una subordinada substantiva el valor de veritat de la qual es dona generalment com a pressuposat, això és, assumit com a vertader per l'emissor i el receptor.
Nota
- Són semifactius verbs com ara saber i conéixer. El verb saber, per exemple, s'usa generalment amb una subordinada amb valor pressuposat, com en No sabia que estaves malalt, però pot usar-se també en contextos en què la subordinada no té aquest valor, com en No sabia si anirien a Sintra o a Évora.
