afixació
afixació
- ca afixació, n f
- es afijación
- fr affixation
- en affixation
Definición
Procés de derivació de mots mitjançant la concatenació d'afixos a un radical o a un mot.
Nota
- Segons la posició que ocupa l'afix en relació amb el radical o al mot, es diferencia la prefixació, la sufixació i la infixació. [V. afix]
afixació verbal
afixació verbal
- ca afixació verbal, n f
- es afijación verbal
- fr affixation verbale
- en verbal affixation
Definición
En gramàtica generativa, transformació obligatòria que uneix els afixos verbals, o morfemes flexius, al verb adjacent.
Nota
- L'afixació verbal, per exemple, converteix la cadena ‑m + ‑va- + anà en la cadena anà + ‑va- + ‑m, forma que, sotmesa a les regles fonològiques, donarà anàvem.
àfon
àfon
- ca consonant sorda, n f
- ca àfon, n m sin. compl.
- es consonante sorda
- fr consonne sourde
- en unvoiced consonant
- en voiceless
Definición
Consonant que es realitza sense vibració de les cordes vocals.
Nota
- Acústicament, les consonants sordes són tenses, ja que l'energia articulatòria se concentra en les cavitats supraglotals. Són sordes les consonants /p, f, t, s, ʃ, ʧ, ʦ, k/. S'oposa a consonant sonora.
afonemàtic -a
afonemàtic -a
- ca afonemàtic -a, adj
- es afonemático ‑ca
- fr aphonématique
- en non-phonemic
Definición
Dit del tret fonètic que no té valor fonològic, però que, acumulat sobre la realització d'un fonema, aporta un senyal de límit o de no límit de mot.
Nota
- Per exemple, la presència d'esperit aspre en grec indica inequívocament el començament de mot.
africació
africació
- ca africació, n f
- es africación
- fr affrication
- en affrication
Definición
Fenomen articulatori segons el qual un so oclusiu afig un moment de distensió (o allarga la fase explosiva) o un so fricatiu afig un moment oclusiu (o afig una fase implosiva oclusiva) i esdevenen africats.
agent
agent
- ca agent, n m
- ca actor, n m sin. compl.
- es actor
- es agente
- fr acteur
- fr agent
- en actor
- en agent
Definición
Paper semàntic que designa l'entitat animada que instiga l'acció verbal.
Nota
- L'agent es caracteritza perquè controla i realitza voluntàriament l'acció verbal. En l'oració La xiqueta trencà el vidre l'agent s'identifica amb el subjecte la xiqueta. S'han proposat diverses proves per a determinar el caràcter agentiu o no dels subjectes. De manera general, una oració amb subjecte agent admet la substitució del predicat per la proforma fer-ho (La xiqueta trencà el vidre però no volia fer-ho), la conversió en imperativa (Trenca-ho!) i la modificació d'adverbis com ara intencionadament (La xiqueta trencà intencionadament el vidre).
agentiu
agentiu
- ca complement agent, n m
- ca ablatiu agent, n m sin. compl.
- ca agentiu, n m sin. compl.
- es ablativo agente
- es agentivo
- es complemento agente
- fr ablatif agent
- fr agentif
- fr complément d'agent
- en ablative of agent
- en agentive complement
Definición
En gramàtica tradicional, complement del verb en les oracions passives, que té un valor equivalent al subjecte de l'oració activa corresponent i va precedit de la preposició per.
Nota
- Per exemple, pels estudiants en La conferència fou organitzada pels estudiants.
aglomerat
aglomerat
- ca aglomerat, n m
- es aglomerado
- fr agglomérat
- en cluster
Definición
Conjunt no ordenat de trets distintius d'una unitat significativa.
Nota
- Els trets distintius [humà], [femella] i [descendent] del mot filla, per exemple, constitueixen un aglomerat semàntic, per tal com es tracta de trets que no estableixen cap relació implicativa entre ells. S'oposa a configuració.
aglomerat consonàntic
aglomerat consonàntic
- ca grup consonàntic, n m
- ca aglomerat consonàntic, n m sin. compl.
- ca aplec consonàntic, n m sin. compl.
- es aglomerado consonántico
- es grupo consonántico
- fr agglomérat consonantique
- fr groupe consonantique
- en consonant cluster
Definición
Reunió de dues o més consonats successives en una sola síl·laba o en més d'una, com ara en el mot construcció.
aglutinació
aglutinació
- ca aglutinació, n f
- ca concreció, n f sin. compl.
- es aglutinación
- es concreción
- fr agglutination
- fr concrétion
- en agglutination
Definición
Procediment pel qual dos o més mots que es troben freqüentment en contacte s'ajunten per a constituir-ne un de sol.
Nota
- Una vegada fixada la unió, els elements que formen el nou mot es tornen difícilment analitzables de manera individual. És el cas de cantar he > cantaré.
