Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de la seguretat privada

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  targeta acreditativa, n f
  • es  tarjeta acreditativa, n f

Definición
Targeta emesa per una institució que permet l'accés als seus espais o sistemes.

Nota

  • Per exemple, són targetes acreditatives les targetes biomètriques, les targetes magnètiques i les targetes sense contacte.
  • ca  targeta biomètrica, n f
  • es  tarjeta biométrica, n f

Definición
Targeta acreditativa que integra dades biomètriques d'un usuari, generalment l'empremta digital o el reconeixement facial, per a verificar-ne la identitat abans d'autoritzar l'accés a un espai.
  • ca  TIP, n f
  • ca  targeta d'identificació professional, n f sin. compl.
  • es  tarjeta de identificación profesional, n f
  • es  TIP, n f sigla

Definición
Targeta que acredita la condició de personal habilitat, assenyalant les categories de personal i les funcions de seguretat privada que pot desenvolupar cada treballador.

Nota

  • Les targetes d'identificació professional les expedeix el Ministeri de l'Interior.
  • ca  targeta sense contacte, n f
  • ca  targeta de proximitat, n f sin. compl.
  • es  tarjeta de proximidad, n f
  • es  tarjeta sin contacto, n f

Definición
Targeta acreditativa que porta incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta.
  • ca  targeta magnètica, n f
  • es  tarjeta magnética, n f

Definición
Targeta acreditativa que conté una banda magnètica amb dades enregistrades, les quals permeten autoritzar o denegar l'accés a una zona o sistema.
  • ca  targeta sense contacte, n f
  • ca  targeta de proximitat, n f sin. compl.
  • es  tarjeta de proximidad, n f
  • es  tarjeta sin contacto, n f

Definición
Targeta acreditativa que porta incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta.
  • ca  tècnic | tècnica, n m, f
  • es  técnico | técnica, n m, f

Definición
Persona especialitzada en tasques que requereixen l'aplicació de teories, principis o mètodes a un àmbit de treball.

Nota

  • Per exemple, en seguretat privada hi ha els tècnics instal·ladors.
  • ca  tècnica de conducció, n f
  • es  técnica de conducción, n f

Definición
Conjunt de procediments i habilitats aplicats a la conducció d'un vehicle.
  • ca  tècnica de protecció, n f
  • es  técnica de protección, n f

Definición
Conjunt de procediments i habilitats aplicats a la protecció d'espais, coses i persones.
  • ca  tècnica de protecció defensiva, n f
  • es  técnica de protección defensiva, n f

Definición
Tècnica de protecció usada per a resistir un atac o agressió.