targeta acreditativa
targeta acreditativa
- ca targeta acreditativa, n f
- es tarjeta acreditativa, n f
Definició
Targeta emesa per una institució que permet l'accés als seus espais o sistemes.
Nota
- Per exemple, són targetes acreditatives les targetes biomètriques, les targetes magnètiques i les targetes sense contacte.
targeta biomètrica
targeta biomètrica
- ca targeta biomètrica, n f
- es tarjeta biométrica, n f
Definició
Targeta acreditativa que integra dades biomètriques d'un usuari, generalment l'empremta digital o el reconeixement facial, per a verificar-ne la identitat abans d'autoritzar l'accés a un espai.
targeta d'identificació professional
targeta d'identificació professional
- ca TIP, n f
- ca targeta d'identificació professional, n f sin. compl.
- es tarjeta de identificación profesional, n f
- es TIP, n f sigla
Definició
Targeta que acredita la condició de personal habilitat, assenyalant les categories de personal i les funcions de seguretat privada que pot desenvolupar cada treballador.
Nota
- Les targetes d'identificació professional les expedeix el Ministeri de l'Interior.
targeta de proximitat
targeta de proximitat
- ca targeta sense contacte, n f
- ca targeta de proximitat, n f sin. compl.
- es tarjeta de proximidad, n f
- es tarjeta sin contacto, n f
Definició
Targeta acreditativa que porta incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta.
targeta magnètica
targeta magnètica
- ca targeta magnètica, n f
- es tarjeta magnética, n f
Definició
Targeta acreditativa que conté una banda magnètica amb dades enregistrades, les quals permeten autoritzar o denegar l'accés a una zona o sistema.
targeta sense contacte
targeta sense contacte
- ca targeta sense contacte, n f
- ca targeta de proximitat, n f sin. compl.
- es tarjeta de proximidad, n f
- es tarjeta sin contacto, n f
Definició
Targeta acreditativa que porta incorporat un microcircuit que pot ser llegit a distància per un lector sense que hi hagi contacte entre aquest i la targeta.
tècnic | tècnica
tècnic | tècnica
- ca tècnic | tècnica, n m, f
- es técnico | técnica, n m, f
Definició
Persona especialitzada en tasques que requereixen l'aplicació de teories, principis o mètodes a un àmbit de treball.
Nota
- Per exemple, en seguretat privada hi ha els tècnics instal·ladors.
tècnica de conducció
tècnica de conducció
- ca tècnica de conducció, n f
- es técnica de conducción, n f
Definició
Conjunt de procediments i habilitats aplicats a la conducció d'un vehicle.
tècnica de protecció
tècnica de protecció
- ca tècnica de protecció, n f
- es técnica de protección, n f
Definició
Conjunt de procediments i habilitats aplicats a la protecció d'espais, coses i persones.
tècnica de protecció defensiva
tècnica de protecció defensiva
- ca tècnica de protecció defensiva, n f
- es técnica de protección defensiva, n f
Definició
Tècnica de protecció usada per a resistir un atac o agressió.
