sortida en massa
sortida en massa
Ciclisme > Curses > Recorregut i desenvolupament
- ca sortida en grup, n f
- ca sortida en massa, n f sin. compl.
- es salida en grupo, n f
- es salida en masa, n f
- fr départ en masse, n f
- fr départ groupé, n m
- it partenza in linea, n f
- en group start, n
- en mass start, n
- en massed start, n
Ciclisme > Curses > Recorregut i desenvolupament
Definición
Sortida habitual d'una cursa o una etapa d'una cursa en què els ciclistes comencen a competir tots junts des de la línia de sortida.
Nota
- La sortida en grup s'oposa a la sortida individual, pròpia només de les curses contra rellotge i les etapes contra rellotge, en què els ciclistes comencen a competir un per un des de la línia de sortida, separats per un interval de temps.
sortida individual
sortida individual
Ciclisme > Curses > Recorregut i desenvolupament
- ca sortida individual, n f
- es salida a intervalos, n f
- es salida individual, n f
- fr départ individuel, n m
- it partenza individuale, n f
- en individual start, n
- en interval start, n
Ciclisme > Curses > Recorregut i desenvolupament
Definición
Sortida pròpia d'una cursa contra rellotge o una etapa contra rellotge en què els ciclistes comencen a competir un per un des de la línia de sortida, separats per un interval de temps fixat.
Nota
- 1. Els intervals de temps entre ciclistes en una sortida individual varien en cada cursa, tot i que solen ser d'un, dos o tres minuts, segons la distància que s'hagi de recórrer o les dificultats del recorregut; pel que fa a l'ordre de sortida, sol ser invers al de la classificació general.
- 2. La sortida individual s'oposa a la sortida en grup, més habitual, en què els ciclistes comencen a competir tots junts des de la línia de sortida.
suspensió
suspensió
Bicicletes > Parts i components
- ca suspensió, n f
- es suspensión, n f
- fr suspension, n f
- it sospensione, n f
- en suspension, n
- en suspension system, n
Bicicletes > Parts i components
Definición
Sistema de determinades bicicletes consistent en un conjunt d'elements mecànics, pneumàtics o hidràulics interposats entre el quadre i les rodes, que, sobretot en superfícies irregulars, serveix per a millorar la tracció i l'estabilitat i protegir el ciclista i els components mecànics de les vibracions.
Nota
- 1. La suspensió és habitual en les bicicletes tot terreny, les bicicletes urbanes i les bicicletes mixtes. En canvi, generalment no porten suspensió ni les bicicletes de carretera ni les bicicletes de pista.
- 2. La configuració de doble suspensió més habitual actualment és, per a la roda de davant, una forquilla de suspensió i, per a la roda de darrere, un amortidor central o, molt més rarament, un amortidor a cada banda. Ara bé, també és freqüent una suspensió simple, únicament amb forquilla de suspensió a la roda de davant.
