Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

camamil·la vera

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

camamil·ló

compostes / asteràcies

ca sempreviva borda, n f
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
ca flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca maçanella, n f sin. compl.
ca ramell, n m sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja de l'era, n f alt. sin.
ca botja de Sant Joan, n f alt. sin.
ca botja fematera, n f alt. sin.
ca botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla borda, n f alt. sin.
ca camamilla de roca, n f alt. sin.
ca camamil·ló, n m alt. sin.
ca capsigranyera, n f alt. sin.
ca cassanella, n f alt. sin.
ca flor de Corpus, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
ca flor de Tots Sants, n f alt. sin.
ca flor viva, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
ca herba capsotera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de la capça groga, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
ca herba del Corpus, n f alt. sin.
ca herba fematera, n f alt. sin.
ca herba florida tot l'any, n f alt. sin.
ca maçanella de penyal, n f alt. sin.
ca maçanelles, n f pl alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca perpètua, n f alt. sin.
ca perpètua borda, n f alt. sin.
ca perpètua de muntanya, n f alt. sin.
ca perpètues, n f pl alt. sin.
ca perpètues bordes, n f pl alt. sin.
ca perpetuïna, n f alt. sin.
ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
ca ramell de tot l'any, n m alt. sin.
ca salpassa, n f alt. sin.
ca santjoans, n m pl alt. sin.
ca santperes, n m pl alt. sin.
ca sempreviure, n f alt. sin.
ca sempreviva, n f alt. sin.
ca sempreviva boscana, n f alt. sin.
ca sempreviva de camp, n f alt. sin.
ca sempreviva de mont, n f alt. sin.
ca semprevives, n f pl alt. sin.
ca semprevives bordes, n f pl alt. sin.
ca semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
ca viveta, n f alt. sin.
nc Helichrysum stoechas (L.) Moench

compostes / asteràcies

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

camamillota de bosc

compostes / asteràcies

ca camamillota de bosc, n f
ca cota de bosc, n f alt. sin.
nc Anthemis triumfettii (L.) DC.
nc Cota triumfetti (L.) J. Gay sin. compl.

compostes / asteràcies

cambró

solanàcies

ca arç de tanques, n m
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espinal, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç septícola, n m alt. sin.
ca arcer, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnall, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca cambronera d'Europa, n f alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca herba cambronera, n f alt. sin.
ca ullastre d'ase, n m alt. sin.
nc Lycium europaeum L.

solanàcies

cambró

rosàcies

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardissos, n m pl alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca mora, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca morilla, n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
nc Rubus grup fruticosus L.

rosàcies

cambró

ramnàcies

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
nc Rhamnus lycioides L.

ramnàcies

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

cambró

ramnàcies

ca arçot, n m
ca arçot comú, n m alt. sin.
ca cambró, n m alt. sin.
ca espí negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
nc Rhamnus lycioides L. subsp. lycioides

ramnàcies

cambró

ramnàcies

ca espina cervina, n f
ca cambró, n m sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca prunelló silvestre, n m alt. sin.
ca ramn, n m alt. sin.
ca ramnus catàrquic, n m alt. sin.
ca sanguinària, n f alt. sin.
nc Rhamnus cathartica L.

ramnàcies

cambrona

lleguminoses / fabàcies

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

cambronera

lleguminoses / fabàcies

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.