Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

camisoles

iridàcies

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
nc Iris germanica L.

iridàcies

càmola (flor)

oleàcies

ca olivera, n f
ca garró (botó floral), n m sin. compl.
ca molló (flor), n m sin. compl.
ca mostra (botó floral), n f sin. compl.
ca oliu, n m sin. compl.
ca oliva (fruit), n f sin. compl.
ca oliver, n m sin. compl.
ca càmola (flor), n f alt. sin.
ca cervequí, n m alt. sin.
ca olivera d'empelt, n f alt. sin.
ca olivera de cultiu, n f alt. sin.
ca olivera de llei, n f alt. sin.
ca olivera vera, n f alt. sin.
ca ullastre, n m alt. sin.
nc Olea europaea L. var. europaea

oleàcies

Nota

DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (corivell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevillenca (sevillenc

camorro

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

camorros

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

camot

escrofulariàcies

ca camot, n m
ca camots, n m pl alt. sin.
ca escrofulària de ca, n f alt. sin.
ca escrofulària marina, n f alt. sin.
ca escrofulària ramosíssima, n f alt. sin.
nc Scrophularia canina L. subsp. ramosissima (Loisel.) P. Fourn.
nc Scrophularia ramosissima Loisel. sin. compl.

escrofulariàcies

camot de blat de moro (tija)

gramínies / poàcies

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
nc Zea mays L.

gramínies / poàcies

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al 'blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar' (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

camots

escrofulariàcies

ca camot, n m
ca camots, n m pl alt. sin.
ca escrofulària de ca, n f alt. sin.
ca escrofulària marina, n f alt. sin.
ca escrofulària ramosíssima, n f alt. sin.
nc Scrophularia canina L. subsp. ramosissima (Loisel.) P. Fourn.
nc Scrophularia ramosissima Loisel. sin. compl.

escrofulariàcies

campana

convolvulàcies

ca corretjola gran, n f
ca corretjola blanca, n f sin. compl.
ca corretjola vera, n f sin. compl.
ca campana, n f alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca campanetes de canyar, n f pl alt. sin.
ca campànula, n f alt. sin.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca corretjola d'aigua, n f alt. sin.
ca corretjola de flor gran, n f alt. sin.
ca corretjola de torrent, n f alt. sin.
ca corretjola grossa, n f alt. sin.
ca corretjola major, n f alt. sin.
ca corretjola mascle, n f alt. sin.
ca corretjola reial, n f alt. sin.
ca corretjoles grans, n f pl alt. sin.
ca corriola, n f alt. sin.
ca corriola blanca, n f alt. sin.
ca corriola gran, n f alt. sin.
ca escanyapoll, n m alt. sin.
ca escanyapolles, n m alt. sin.
ca heura campana, n f alt. sin.
ca heura de campana, n f alt. sin.
nc Calystegia sepium (L.) R. Br.
nc Convolvulus sepium L. sin. compl.

convolvulàcies

campana

compostes / asteràcies

ca herba de l'ala, n f
ca ala, n f sin. compl.
ca ènula, n f sin. compl.
ca herba campana, n f sin. compl.
ca ala de corb, n f alt. sin.
ca alada, n f alt. sin.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca àrnica borda, n f alt. sin.
ca àrnica vera, n f alt. sin.
ca campana, n f alt. sin.
ca ènula campana, n f alt. sin.
ca heleni, n m alt. sin.
ca herba del mal estrany, n f alt. sin.
nc Inula helenium L.

compostes / asteràcies

campana

gencianàcies

ca genciana alpina, n f
ca campana, n f alt. sin.
nc Gentiana acaulis L. subsp. alpina (Vill.) O. Bolòs et Vigo
nc Gentiana alpina Vill. sin. compl.

gencianàcies