Back to top
  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

compostes / asteràcies

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  collons de gall, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixacans, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira d'ase, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • nc  Taraxacum F.H. Wigg.

compostes / asteràcies

  • ca  bambollera, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa ruderal, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verda, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de camp, n f alt. sin.
  • ca  lleteroleta, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  marcoset, n m alt. sin.
  • ca  pixaconills, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • nc  Euphorbia helioscopia L.

euforbiàcies

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
  • ca  canyeta d'or, n f
  • ca  herba del nuset, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de primavera, n f alt. sin.
  • ca  ramell fet, n m alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • nc  Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
  • nc  Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.

rubiàcies

  • ca  herba prima, n f
  • ca  herba de l'esquinància, n f sin. compl.
  • ca  herba de la grava, n f sin. compl.
  • ca  herba del nuset, n f sin. compl.
  • ca  canyeta d'or, n f alt. sin.
  • ca  espartet, n m alt. sin.
  • ca  herba daurada, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'orina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusets, n f alt. sin.
  • ca  herba dels set nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  herba prima vera, n f alt. sin.
  • ca  junça vera, n f alt. sin.
  • ca  pixadora de tardor, n f alt. sin.
  • ca  serpentina, n f alt. sin.
  • ca  vara d'or, n f alt. sin.
  • ca  vareta d'or, n f alt. sin.
  • nc  Asperula cynanchica L.

rubiàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • nc  Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
  • ca  pixagós, n m
  • nc  Lepidium graminifolium L. subsp. iberideum Rouy et Foucaud

crucíferes / brassicàcies

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • nc  Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  calceta, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  dents de lleó, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de xicoira, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  lletissons petits, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de burro, n m alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  perdigons, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixal de vella, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de prat, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • nc  Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.

compostes / asteràcies