Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

pixacà

compostes / asteràcies

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixallit, n m alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
nc Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

compostes / asteràcies

pixacans

compostes / asteràcies

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

compostes / asteràcies

pixaconills

euforbiàcies

ca bambollera, n f
ca herba de llet, n f alt. sin.
ca herba lletera, n f alt. sin.
ca llet de bruixa, n f alt. sin.
ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
ca lletera, n f alt. sin.
ca lletera d'hort, n f alt. sin.
ca lleterassa, n f alt. sin.
ca lleteresa, n f alt. sin.
ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
ca lleteresa verda, n f alt. sin.
ca lleterola, n f alt. sin.
ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
ca lleterola de camp, n f alt. sin.
ca lleteroleta, n f alt. sin.
ca lletrera, n f alt. sin.
ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca marcoset, n m alt. sin.
ca pixaconills, n m alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
nc Euphorbia helioscopia L.

euforbiàcies

Nota

La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.

pixadora de primavera

rubiàcies

ca canyeta d'or, n f
ca herba del nuset, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pixadora de primavera, n f alt. sin.
ca ramell fet, n m alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
nc Asperula cynanchica L. subsp. aristata (L. f.) Bég.
nc Asperula aristata L. subsp. scabra (J. et C. Presl ex Lange) Nyman sin. compl.

rubiàcies

pixadora de tardor

rubiàcies

ca herba prima, n f
ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
ca herba de la grava, n f sin. compl.
ca herba del nuset, n f sin. compl.
ca canyeta d'or, n f alt. sin.
ca espartet, n m alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de l'orina, n f alt. sin.
ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca herba prima vera, n f alt. sin.
ca junça vera, n f alt. sin.
ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
ca serpentina, n f alt. sin.
ca vara d'or, n f alt. sin.
ca vareta d'or, n f alt. sin.
nc Asperula cynanchica L.

rubiàcies

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

pixagós

gramínies / poàcies

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
nc Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

pixagós

crucíferes / brassicàcies

ca pixagós, n m
nc Lepidium graminifolium L. subsp. iberideum Rouy et Foucaud

crucíferes / brassicàcies

pixagossos

gramínies / poàcies

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
nc Hordeum murinum L.

gramínies / poàcies

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

pixagossos

crucíferes / brassicàcies

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

pixallit

compostes / asteràcies

ca dent de lleó, n f
ca angelets, n m pl sin. compl.
ca apagallums, n m sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca pixallits, n m sin. compl.
ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca calceta, n f alt. sin.
ca cama-roja, n f alt. sin.
ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
ca enciamets, n m pl alt. sin.
ca flor de xicoira, n f alt. sin.
ca herba amarga, n f alt. sin.
ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca lletsó de burro, n m alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca paraigüets, n m pl alt. sin.
ca perdigons, n m pl alt. sin.
ca pixallit, n m alt. sin.
ca queixal de vella, n m alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira borda, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
ca xicoira de prat, n f alt. sin.
ca xicoires, n f pl alt. sin.
nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.

compostes / asteràcies