ressuscitació - Neoloteca

Nota

• La forma reanimació cardiopulmonar i la sigla RCP (i igualment les formes anàlogues en altres llengües) s'utilitzen de vegades amb un sentit més restringit, referides exclusivament al conjunt de mesures que, durant el procés de ressuscitació, s'apliquen per a substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies, fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques; amb aquest mateix sentit s'utilitza també la forma ressuscitació cardiopulmonar.
• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes ressuscitació (sin. reanimació cardiopulmonar), aturada cardíaca (sin. aturada cardiorespiratòria), reanimació cardiopulmonar (sin. ressuscitació cardiopulmonar) i suport vital:
  
  S'aprova el terme ressuscitació, calc de l'anglès resuscitation, pels motius següents:
  
  ·és una forma ja molt introduïda entre els especialistes, molts dels quals han sol·licitat explícitament l'acceptació del terme;(1)
  
  ·es documenta en nombroses fonts especialitzades en català, inclosos textos de regulacions i recomanacions d'abast internacional;
  
  ·es documenta també, paral·lelament, en altres llengües romàniques;
  
  ·des del punt de vista lingüístic, pot considerar-se una forma semànticament motivada, per tal com una aturada cardíaca implica l'absència momentània de les funcions vitals i tècnicament, per tant, segons la majoria d'experts, la mort del pacient; des d'aquest punt de vista, és pertinent parlar de ressuscitar, tenint en compte les accepcions genèriques que el diccionari normatiu atorga a aquest verb ("Tornar la vida (a un mort)" i "Fer reviure", entre d'altres).
  
  
  Com a sinònim complementari de ressuscitació s'aprova la forma reanimació cardiopulmonar pels motius següents:
  
  ·és la denominació (al costat de la sigla corresponent, RCP, que també s'aprova) amb què tradicionalment s'ha designat aquest concepte en català i és una forma encara molt viva entre els especialistes;
  
  ·és una forma adequada formalment i, com a tipus específic de reanimació (concepte més genèric ja recollit al diccionari normatiu), motivada des del punt de vista semàntic;(2)
  
  ·es documenta en nombroses fonts catalanes, especialitzades i terminològiques, amb aquest sentit;
  
  ·també s'utilitza, anàlogament, en altres llengües romàniques.
  
  
  Les formes reanimació cardiorespiratòria i ressuscitació cardiorespiratòria s'han descartat perquè, segons els especialistes, tenen molt poc ús.
  
  Tampoc té ús la forma resurrecció, malgrat que al diccionari normatiu es documenta específicament en medicina amb el sentit de "Tornada a la vida o a l'estat conscient després d'una mort aparent", i per aquest motiu s'ha descartat. Aquesta forma ja es documentava també, amb aquest mateix sentit, al Diccionari de medicina de Manuel Corachan(3) i a la primera edició del Diccionari enciclopèdic de medicina(4) (no, en canvi, en edicions posteriors d'aquesta obra). Els especialistes consultats expliquen, però, que resurrecció té una connotació religiosa molt forta que fa que resulti difícil d'acceptar entre el col·lectiu mèdic.
  
  S'opta, d'altra banda, per recollir reanimació cardiopulmonar com a sinònim complementari de ressuscitació i no com a sinònim absolut perquè molts especialistes atorguen actualment a aquesta forma, d'acord amb els protocols més internacionals, un sentit més restrictiu, referit únicament a les mesures que s'apliquen per substituir transitòriament la respiració i la circulació espontànies (fonamentalment respiracions de rescat i compressions toràciques), mentre que ressuscitació és una forma unívoca i, des d'aquest punt de vista, més precisa.
  
  El Consell Supervisor aprova també, doncs, seguint la recomanació dels experts del Consell Català de Ressuscitació, la forma reanimació cardiopulmonar amb aquest darrer sentit més restrictiu, que també s'ha observat en altres llengües, juntament amb la forma sinònima ressuscitació cardiopulmonar i la sigla RCP.
  
  Si bé la decisió de vincular amb una mateixa denominació (reanimació cardiopulmonar) dos conceptes semànticament tan propers podria resultar criticable, perquè pot crear una certa confusió, el Consell Supervisor fa notar que, en aquest cas, es limita a deixar constància de la vacil·lació en l'ús d'aquesta forma que s'ha observat entre els especialistes, segons la seva procedència i tradició, i es mostra partidari de no fer cap mena d'intervenció en la distribució dels conceptes, sobre els quals considera, de fet, que no té potestat. Caldrà revisar en un futur, malgrat tot, quan les nocions estiguin més assentades, si la forma reanimació cardiopulmonar continua utilitzant-se amb el mateix doble significat amb què s'ha aprovat aquí, o bé si ha quedat reduïda a un dels dos significats.
  
  
  D'altra banda, com a termes semànticament relacionats amb el concepte de ressuscitació, el Consell Supervisor aprova també les formes aturada cardíaca (amb el sinònim aturada cardiorespiratòria) i suport vital pels motius següents:
  
  Pel que fa a aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria,
  
  ·són formes utilitzades amb normalitat pels especialistes;
  
  ·són formalment adequades i motivades semànticament; la sinonímia entre aturada cardíaca i aturada cardiorespiratòria respon al fet que, segons els experts, sempre que hi ha una aturada del cor (això és, una aturada cardíaca) hi ha també, al mateix temps, una aturada de la respiració, de manera que totes dues formes es refereixen sempre al mateix concepte (durant pocs minuts, en canvi, pot haver-hi aturada respiratòria sense aturada cardíaca);
  
  ·totes dues formes es documenten en obres especialitzades i terminològiques i, anàlogament, en la resta de llengües.
  
  Quant a suport vital (calc de l'anglès life support),
  
  ·si bé alguns especialistes opinen que és un simple sinònim de ressuscitació (o de reanimació cardiopulmonar) que podria evitar-se, d'altres argumenten que designa un concepte diferent i més ampli (el suport vital inclou, per exemple, aspectes de prevenció i detecció precoç no vinculats necessàriament al personal sanitari que no formen part del procés estricte de ressuscitació), malgrat que de manera poc estricta puguin utilitzar-se com a sinònims i intercanviar-se;
  
  ·és, efectivament, una forma ja molt introduïda en català i documentada en nombrosos textos d'especialitat;
  
  ·també es documenta, anàlogament, en altres llengües romàniques.
  
  (1)Han mostrat un especial interès per l'estudi i l'acceptació d'aquesta forma els experts del Consell Català de Ressuscitació, organisme vinculat al Consell Europeu de Ressuscitació i integrat dins l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears que té com a funció promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació arreu de Catalunya.
  
  (2)En català s'ha parlat tradicionalment de reanimar els pacients que patien una aturada cardíaca. Com a conseqüència de la internacionalització dels protocols i les recomanacions en aquest àmbit i de l'obertura a noves disciplines mèdiques, la forma calcada de l'anglès, ressuscitació, ha anat guanyant terreny.
  
  (3)CORACHAN, Manuel. Diccionari de medicina: Amb la correspondència castellana i francesa seguit d'un vocabulari castellà-català i un de francès-català. Barcelona: Salvat, 1936. XXVII, 829 p.
  
  (4)CASASSAS, O., dir. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. 1729 p. (Diccionaris Enciclopèdia Catalana).
  
  [Acta 538, 15 de desembre de 2011]